Sabies que…?

0
570

Sembla ser que l’ermita de Santa Eugènia fou construïda mentre era rector de la parròquia d’Agullana el doctor Camderas, a mitjans del segle XVII. Aquest fou un període de guerres (la campanya de Morellàs i el setge d’El Pertús en són un exemple). Dècades més tard, els devots ampliaren l’ermita i recol·locaren les relíquies


 

L’ermita de Santa Eugènia es troba ubicada al nord-est de la població d’Agullana, vora del coll del Portell, i és una de les zones més accessibles dels Pirineus per entrar i sortir de la península Ibèrica?

Alonso de Villegas, en el seu Flos Santorum de 1588, ens explica que al s. XVI les relíquies de santa Eugènia es guardaven al monestir de Nájera i que anys després varen ser traslladades. Els pelegrins que les transportaven volgueren reposar abans de passar el coll de Portell en el seu camí cap a França. Quan van voler reprendre el camí no pogueren aixecar la caixa de les relíquies i les hagueren de deixar amagades per anar a buscar ajuda. Aleshores els hereus del mas Sunyer de Gensalma descobriren un bou del seu ramat agenollat davant d’unes maleses per on sortia una llum. Els mossos desbrossaren la malesa i trobaren una caixa que desprenia molta olor. Avisaren el capellà del poble, que obrí la caixa i trobà un pergamí que donava fe de l’autenticitat de les relíquies. En aquest lloc construïren, doncs, la capella per venerar la santa, i a l’altar, sota l’ara, hi situaren les relíquies.

Sembla ser que l’ermita de Santa Eugènia fou construïda mentre era rector de la parròquia d’Agullana el doctor Camderas, a mitjans del segle XVII. Aquest fou un període de guerres (la campanya de Morellàs i el setge d’El Pertús en són un exemple). Dècades més tard, els devots ampliaren l’ermita i recol·locaren les relíquies.

La seva ubicació, just al camí del coll del Portell, molt transitat en aquella època, ja que creuava de banda a banda els Pirineus, va provocar que amb l’arribada de nous períodes convulsos l’ermita fos saquejada i les relíquies fossin escampades. El rector de Morellàs, doctor Saboija, aconseguí recollir les relíquies de la santa i les custodià a l’església de Morellàs fins que el poble d’Agullana les reclamà.

La documentació que es conserva a l’Arxiu del Bisbat de Girona esmenta que el 1702, els pabordes de Santa Eugènia, Pere Carreras i Pere Genís, van fer construir un reliquiari de plata per desar-hi alguns ossos de la santa. L’any 1703, el papa Climent XI va concedir una butlla amb indulgències i privilegis a la Confraria de la Capella de Santa Eugènia. En aquell any, el rector de la parròquia d’Agullana era Josep Deviu, i els pabordes, Jaume Perxés i Josep Gener. La capella ha estat restaurada diverses vegades. En una d’aquestes intervencions, de mitjans del segle XX, s’hi van afegir elements arquitectònics forans. La restauració més recent ha tingut lloc aquest hivern de 2021. S’hi ha fet una intervenció urgent, atès que havia aparegut una esquerda al mig de l’absis que el travessava de dalt a baix, just darrere de la imatge de la santa. El Bisbat ha actuat ràpidament i ha fet instal·lar sis tirants als murs. També ha fet reconduir les aigües pluvials de la muntanya perquè no afectin els fonaments de la construcció.

El temple és d’una sola nau, amb un absis rectangular, i presenta dos cossos adossats: un a la part de migdia de la nau que, a la planta baixa, acaba amb una porxada amb arcs rebaixats, i un altre de més modern, a la part de ponent.

Els llibres del segle XVIII conservats a la parròquia ja esmenten que l’últim dia de les festes de Pasqua té lloc la festa principal dels confrares: es diu missa matinal i se celebra un solemne ofici on es trien, in cornu altaris, primerament dos pabordes, després dos obrers i, després, dos consellers per regir i executar el que s’ha de fer a l’ermita durant l’any. Actualment hi ha tres parelles de joves del poble que són considerats pabordes. El manteniment de l’ermita el fan l’Ajuntament i el Bisbat conjuntament. Així doncs, els agullanencs, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, celebrem l’aplec per venerar santa Eugènia. La gent puja en romiatge cap a l’ermita per assistir a missa, acompanyada dels pabordes.

El capellà beneeix durant la missa uns trossets de pa adornats amb branquetes de bruc, que després es reparteixen entre tots els assistents.

En acabar la missa, tot el poble canta els goigs dedicats a la santa. Seguidament, els pabordes fan un passeig mentre la gent es prepara per dinar. S’anomena llevant de taula i consisteix que cada paborde tregui a ballar les persones de les taules al compàs d’una música tradicional. Els balladors donen una almoina als pabordes per sufragar les necessitats de l’ermita durant l’any.

Després de dinar, els pabordes ballen amb parelles el ball de ramellets, que consisteix a ballar al so de música popular mentre es convida els agullanencs a afegir-s’hi. Però per poder sortir a ballar, cada parella d’agullanenc ha de comprar un ram de flors i uns confits.En aquest cas, l’alcalde i els pabordes pagaran el ram de flors amb tres monedes del segle XVIII: una d’or de Ferran VI, de l’any 1750, i tres de plata de Carles III, dels anys 1776 i 1777. Any rere any, doncs, els pabordes es passen aquestes monedes per simbolitzar la promesa feta, que no és cap altra que tenir cura de l’ermita.Per acabar la festa popular, es baixa fins al poble i a la plaça es balla una sardana d’una sola rotllana anomenada «de les cuineres». Enguany, la missa del 5 d’abril serà presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo.L’Aplec de Santa Eugènia ha estat considerat com a lloc de germanor entre els diferents pobles de banda i banda de la carena pirinenca (Morellàs, les Illes, la Vajol i Agullana). El podríem definir com un aplec transfronterer des del segle XVIII, ja que, any rere any, són molts els veïns de la Catalunya Nord que el freqüenten. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li