Sabies que…

0
972

…antigament a Santa Llogaia d’Àlguema les dones feien cistells i els homes rajoles?


Sabies que antigament a Santa Llogaia d’Àlguema les dones feien cistells i els homes rajoles? Anem a pams. Segons la història, el municipi destacava econòmicament per ser una zona de petites extensions de regadiu, per la seva proximitat al riu Manol i la riera d’Àlguema. El que no se sap és que aquesta proximitat al riu va fer que la població posés en valor les zones argiloses i el material que en sortia. D’aquesta manera, fa uns 200 anys, va convertir-se en un dels pobles de l’Alt Empordà productors de ceràmica i rajoleria. Fonts del municipi expliquen que antigament hi havia tres o quatre fàbriques de rajoleria i, de fet, fins fa poc n’hi havia una que encara estava en funcionament.

ELS ENCANYISSATS. D’altra banda, Santa Llogaia d’Àlguema és un poble amb un territori pla i, novament, la proximitat al riu va fer que la població hi desenvolupés una altra activitat: la confecció d’encanyissats. Segons detalla la història, fins ben entrar el segle XX, una part de la població, sobretot les dones, confeccionava encanyissats per a la construcció de voltes i sostres. També s’elaboraven coves i cistells de vímet i de canya, per la qual cosa aquest col·lectiu explotava les vimeteres i els canyars de les ribes de la riera d’Àlguema. En l’actualitat, un dels motors econòmics del poble és l’activitat que es desenvolupa al polígon industrial del Pont del Príncep. Ara fa cinquanta anys va crear-se aquesta infraestructura econòmica que, tot i ser dins el terme de Vilamalla, nodreix la població.

EL MOLĂŤ DE SANTA LLOGAIA D’Ă€LGUEMA. Una altra de les curiositats del municipi sĂłn els masos i masies que hi ha al seu terme municipal i la importĂ ncia que alguns d’aquests van tenir pel poble. És el cas del Mas MolĂ­, una masia antiga situada prop de la riera Ă€lguema, un dels afluents del riu Manol. Segons expliquen, va ser un molĂ­ fariner que amb el pas dels anys va convertir-se en un dels edificis mĂ©s importants del poble. La història ens diu que el 1905 els senyors Gallart i Ubach van voler convertir aquest molĂ­ fariner en una central elèctrica, però l’electricitat no va arribar fins pocs anys mĂ©s tard, quan el moliner Francesc Oriol va dedicar-se a produir corrent elèctric. GrĂ cies a Francesc Oriol, del 1921 al 1958, al poble hi havia llum, i segons les fonts, el Mas MolĂ­ era la central i cada casa tenia una bombeta. Avui dia, aquest mas Ă©s una propietat privada.


  • Pots consultar l’Hora del Poble de Santa Llogaia d’Ă€lguema, aquĂ­. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li