Saber jugar el moment

0
1438

Aquesta setmana apareix a la premsa que l‚ÄôAjuntament d‚ÄôOlot ha decidit deixar de fer la fira Or√≠gens, la fira de l‚Äôembotit, el cap de setmana promocional ¬ęOlot per dos¬Ľ i el festival Veus, durant l‚Äôany 2020. Aquestes mesures estan relacionades amb la reducci√≥ que s‚Äôha hagut de fer en algunes partides per poder aprovar el pressupost municipal. Sense con√®ixer gaire la situaci√≥, sorpr√®n que un municipi faci una retallada del 30% en el pressupost de promoci√≥ econ√≤mica. La sorpresa per√≤ ve per la rapidesa en la presa de la decisi√≥, la contund√®ncia en la retallada i, sobretot, el moment en qu√® es produeix.

Semblava que situacions com aquesta les viuríem sobretot en els moments de més crítics de la crisi econòmica i no a tocar del 2020. En plena crisi hi va haver retallades en despesa de promoció, turisme, cultura, etc., però molts dels festivals i actes de promoció van poder aguantar en la majoria de casos. El que ha passat a Olot no és una anècdota. Hi ha més casos.

Què està passant si ja ens pensàvem que havíem deixat enrere la crisi? Bàsicament, quatre coses.

La primera és que, a causa de la crisi, molts consistoris fa anys que continuen amb els impostos congelats. Una situació que és difícil de mantenir en el temps després de mitja dècada sense increment.

El segon motiu, molt lligat al primer, és que els ajuntaments, tot i no apujar els impostos, es veuen obligats a fer una despesa estructural en diferents àrees a causa del context social actual. Per despesa social però també per noves necessitats com la contractació de més policies locals o contractar nous sistemes de seguretat ciutadana. Apareixen noves necessitats amb uns pressupostos molt ajustats.

Però més enllà dels aspectes més de contenció pressupostaria, crec que hi ha altres motius que expliquen aquest gir en l’aposta turística, promocional o cultural alguns municipis.

Hi ha molts canvis de govern que provoquen que molts nous governs replantegin la seva oferta promocional o de festivals. Entra gent nova i amb ella noves idees i visions de com promocionar la ciutat o atraure millor el turisme.

El quadrienni 2015-2019, els canvis en els lideratges locals han estat considerables. Queda molt poca gent als consistoris que ja hi fos el 2011. No només per les noves majories, sinó també per l’aparició de nous partits i pels relleus interns dels partits.

I, finalment, crec que ens trobem en un cert impàs en la manera d’encarar el turisme, la promoció exterior i els esdeveniments culturals.

I també hi ha una certa reflexió sobre el que s’ha fet en els darrers anys. Una parada per reflexionar que pot ser molt desitjable.

I √©s que poc sovint es tenen en compte elements clau que seria desitjable incorporar. En primer lloc, valorar no nom√©s un te√≤ric impacte econ√≤mic, sin√≥ si aquest √©s real i si pot tenir m√©s continu√Įtat en el temps. I en segon lloc, i per mi, m√©s important, com encaixa cada acci√≥ promocional en el model de ciutat que volem. √Čs a dir, √©s flor d‚Äôun dia o √©s un pas m√©s a l‚Äôhoritz√≥ de ciutat que ens hem marcat?

Crec sincerament que aquells municipis que es repensin, que aprofitin aquest impàs actual per definir els seus passos a mitjà i llarg termini, els aniran més bé les coses. Les ciutats actuals són fruit d’haver fet o no aquestes reflexions fa vint o trenta anys. I és evident que a algunes els va més bé que a altres. Ara és un bon moment per reflexionar i fer els canvis que toquin; encara que no ho sembli, estem a inicis del mandat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li