Rodó escriu històries de la Colera antiga

0
893

Un consultor en temes culturals i mediambientals publica un llibre de ficció amb base històrica


El Puig de Tarabaus (el topònim també el trobem escrit amb v) és una muntanya de 699 metres que es troba entre els municipis de Colera i Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló. Està situat a l’extrem meridional del terme nord-català, al nord-oest del de Colera i a prop del Coll dels Empedrats. Aquest pic dona nom a un llibre que ha escrit el manresà Jordi Rodó Rodà, un filòleg i politòleg de 56 anys, consultor en temes de patrimoni cultural, turisme i desenvolupament sostenible, i fortament arrelat a la zona a través dels seus orígens familiars.

Amb el títol Tarabaus. Històries de la Colera antiga, Rodó vol descobrir al lector, en primer lloc, aquest paisatge perquè «és un lloc espectacular per la seva bellesa, però també és un indret solitari i de difícil accés. I ple d’incògnites, començant per l’origen del nom». Però també vol donar a conèixer la història de la zona, perquè adverteix que del volum «no es pot dir que sigui una novel·la, ni un llibre de contes ni un assaig històric i de recerca, ni tampoc un glossari de fets d’un lloc determinat. Però ho és tot a la vegada». El volum, autoeditat, encara no s’ha pogut presentar a causa de la pandèmia, però és a les llibreries de la zona.

L’autor aprofita el llibre per convertir-lo també en una guia local, ja que es complementa amb mapes i fotos. Reconeix que «aquest territori suposa una dèria personal És un indret amb màgia i em té enamorat. Es tracta d’un espai singular, que ho és ara, però que també ho ha estat des dels temps més remots. D’ençà que els primers humans van trepitjar aquestes terres i que els navegants de l’orient van aportar-hi la seva civilització, ha estat un país de pas, de transició geogràfica».

Tarabaus inclou nou relats de ficció que abracen 5.000 anys d’història de la humanitat, des del neolític fins a mitjans del segle XV —quan comença un despoblament que durarà 300 anys— emmarcats en un territori de frontera. La ficció literària ocupa la primera meitat del llibre, mentre que la segona és un glossari documental per «ajudar el lector a entendre el marc històric i territorial dels personatges, ficticis i reals, que conformen els relats», explica Rodó.

L’autor adverteix que «aquest llibre no vol ser la història antiga de Colera que segurament caldria escriure, sinó només un seguit d’històries fantàstiques basades, en part, en fets coneguts i documentats i, en part, en d’altres que es mouen entre el possible i l’impossible, Així, en el volum hi vaig explicant allò que no s‘esdevingué, però que hauria pogut ser. En definitiva, una espècie d’ucronia on hi he afegit tota la fantasia que m’ha calgut, ben lliurement».

AUTOR DE TERRITORI. Segurament influenciat per la seva activitat professionals, Jordi Rodó té publicats dos contes, que van ser els seus primers llibres, però que també estan situats en el mateix paratge. Just ara fa deu anys va publicar Les Barbes del Boc, un conte que explicava als seus fills i on explorava el perquè del nom d’aquest puig situat entre els municipis de Colera i d’Espolla. Un llibret, amb dibuixos, fotos i mapes, que va acabar transcendint l’àmbit familiar, situat en la nova «colonització d’aquest territori», el 1770. A partir d’aquí, es va animar a escriure una segona ficció històrica, que va publicar un any després: Tres històries de Colera arran de mar, de la colonització i fins la Guerra del Francès.

Ara, amb Tarabaus ha tirat enrere en el temps per narrar els orígens i fins al despoblament. Reconeix que tot plegat «és una trilogia a la inversa que s’ha cuit a foc lent. Els primers esborranys són del 2013, i l’empenta final li vaig va donar arran de la pandèmia. Afegeix que «els relats juguen en un context històric real. No aporto coneixement nou, però el relligo. No són textos dispersos, sinó que tenen un fil conductor entre ells —tot passa en les mateixes valls on s’amaga un misteri— i comencen amb els megalítics».

Fent un repàs al volum, veiem com per les seves pàgines passen els bèbrices, els grecs i els diferents períodes històrics a través de personatges ficticis i reals com Anníbal, Cató, Carlemany, el papa Silvestre II, el comte Borrell i els almogàvers. Afegeix que «els textos acaben el 1424 amb el pescador i pagès Jordi Boquer de Molinàs —que va existir— capturat per pirates sarraïns i empresonat a Bugia (Algèria) i per a qui el mateix bisbe de Girona va demanar una llicència de caritat per rescatar-lo».

L’autor no va poder determinar el perquè, malgrat intentar contrastar-ho amb la ingent documentació bibliogràfica que hi ha —i en converses amb experts—, com ha fet amb tot el llibre «per dotar les narracions d’un marc històric rigorós. Ja he dit que el que no he trobat ho he omplert amb imaginació. Una llicència de la ficció, però avisant al lector». Reconeix, finalment, que la màxima complicació a l’hora d’escriure el llibre ha estat «el llenguatge, perquè calia ser el màxim de versemblant. Per exemple, en el primer conte només hi surt un topònim. Per què? Doncs que no n’hi havia…».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li