Robotitzant el fons del mar

0
740

Un estudi de la UdG conclou que els robots submarins són clau per protegir les espècies que viuen a gran profunditat


L’àrea marina situada entre Roses i Palamós, que és un dels caladors d’escamarlà més importants de tot l’Estat, s’ha sotmès en els darrers mesos a una prova pilot de robotització del fons marí. Així, ha estat l’escenari escollit per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG) per fer un estudi oceanogràfic pioner que ha comptat amb la participació d’investigadors d’arreu del món i s’acaba de publicar a la revista Science Robotics.

Una de les campanyes (se n’hi han fet tres) ha consistit en instal·lar sensors acústics a 33 escamarlans. L’objectiu: conèixer —per primer cop a la història— els seus patrons de moviment en profunditats de 400 metres, utilitzant una xarxa d’instruments robòtics.

El resultat més destacat, però, no ha estat aquest, sinó el fet de conèixer el gran ventall de noves possibilitats que ofereixen els vehicles submarins autònoms o operats remotament, coneguts com a ROV (de l’anglès Remotely Operated Vehicle) i AUVs (de l’anglès Autonomous Underwater Vehicle).

Fins ara, al fons marí hi havia instal·lades diverses estacions de recepció acústica que, malgrat oferir una gran resolució temporal, eren molt cares i només podien explorar la seva zona de fondeig. Tenint això en compte, els investigadors han vist que és «essencial» combinar-les amb els robots submarins, que poden recórrer distàncies molt més grans. A més, aquests aparells també tenen una gran flexibilitat i poden operar molt ràpidament. Precisament d’aquí sorgeix la principal conclusió de l’estudi: que «l’exploració dels ecosistemes marins dona més i millors resultats si es disposa de tecnologies que permetin investigar a gran profunditat i amb un temps il·limitat».

Una conclusió que des de la Universitat de Girona avancen que permetrà recollir més informació biològica i ecològica amb un cost més reduït, així com avançar en accions de recuperació de les poblacions submarines.

1.730 HECTÀREES D’HERBASSARS. Coincidint amb les investigacions, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat ha comprat un ROV per fer tasques de vigilància, seguiment i inspecció subaquàtiques provocant el menor impacte possible en els ecosistemes protegits. I aquest aparell ha sigut de gran ajuda per actualitzar el coneixement de 12.000 hectàrees d’herbassars marins que hi ha al litoral català. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura acaba de fer la quarta actualització de la delimitació de fanerògames marines. Una actualització que ha sigut possible gràcies a la integració de cartografies realitzades per diverses administracions, grups de recerca i empreses. I una d’aquestes cartografies l’han aportat els serveis tècnics del Parc Natural del Cap de Creus, que han facilitat informació d’un total de 1.730 ha que cobreixen el parc. Els herbassars marins són hàbitats d’interès per a la pesca pel paper ecològic que tenen com a llocs de posta, alevinatge i refugi de moltes espècies d’interès comercial.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li