Robert Espígol: ‘Encara hi ha moltes barreres, però la mobilitat urbana serà elèctrica’

0
788

És el gerent de l’empresa Interdiesel SA, el concessionari oficial de Nissan, tot i que compten també amb altres marques automobilístiques del mercat. El gerent fa un repàs de l’últim any, de l’impacte de la covid-19 al sector, de les novetats en projectes i tecnologies sostenibles i de la nova aposta de l’empresa empordanesa: les motos elèctriques per a vies urbanes, entre altres


Com ha anat aquest any de pandèmia a un sector com és el seu, el de l’automòbil?
De moment estem vius, per tant, en global ja és molt. Evidentment, la pandèmia ha afectat moltíssim, el mercat està totalment destrossat. I les xifres… No hi ha cap xifra creïble perquè hi ha molta inestabilitat i, per tant, la valoració és negativa. Les caigudes de mercat són molt grans, més d’un 30%, per això dic que un any molt difícil.

Ja no només la caiguda en la venda de vehicles, sinó que el tancament deu haver provocat menys avaries, per tant, menys reparacions. És així?
Sí, és clar… Ens dediquem a la mobilitat, si la mobilitat queda restringida, afecta directament. Per sort, hi ha una part de mobilitat que és la professional, i aquesta s’ha anat mantenint, sobretot pel sector de l’alimentació i construcció, que sembla que no han quedat tan afectats. Però aquells sectors que han quedat més restringits, que tenen l’activitat tancada, com comerços, turisme… és un percentatge molt elevat. I també a la nostra zona, que hi ha una part molt important de persones de França que no han pogut venir… Tot plegat redueix l’activitat tant de taller, com de postvenda i venda.

Vosaltres sou representants de marques internacionals, i hi ha hagut una pandèmia mundial. Com definiria la situació de Nissan?
Doncs caòtica i crítica; al final també s’han hagut d’adaptar a un factor que no estava previst. Les fàbriques tancades, les caigudes de vendes mundials molt importants… La veritat és que tothom ha passat molta dificultat, no només els petits, sinó també les grans firmes. Fins i tot, a vegades, m’atreviria a dir que han tingut més dificultats, perquè no tenen tanta cintura. Cada moviment que ha de fer una multinacional és més lent, possiblement, que si el fa un concessionari o una activitat més petita, com ara nosaltres.

El vostre concessionari Nissan és un dels locals amb xifres de venda més altes. Ho demostren els guardons obtinguts dels últims anys, els Global Awards.
Hem passat uns últims anys molt bons, la veritat és que els resultats acompanyaven fins el 2019. Aquest passat 2020 estàvem molt preocupats amb el tancament de l’activitat al març, i evidentment és un any per oblidar, però sí que és cert que, tot i les circumstàncies, a través de les ajudes de l’ERTO hem pogut salvar una mica els resultats en l’àmbit econòmic. Repeteixo que és un any per oblidar, però, encara estem prou satisfets dels resultats obtinguts.

Tampoc s’han celebrat fires automobilístiques, entenc que és el moment de destacar entre la gran oferta?
Cada vegada més, les fires d’automòbil serveixen per vendre. Abans les fires servien per mostrar els productes nous de la firma, però amb les noves tecnologies, tothom té a la informació a l’abast, per tant, les novetats ja les sabem tots fins i tot abans que arribi el producte. Per tant, penso que ara les fires serveixen essencialment per formalitzar, per fer activitat comercial. Això també impulsa el mercat i, evidentment, aquest any de pandèmia no hi ha sigut. Ens hem hagut d’adaptar a totes les restriccions i la ciutadania tenia certa por perquè la covid-19 era molt desconeguda, no sabies les proteccions que havies de portar o com distribuir les superfícies… Ara ja sabem que amb mascareta i distància, hi ha més seguretat.

Parlant de fires, vostès sempre van a la Fira VO de Figueres. La tendència del vehicle d’ocasió va a l’alça o cap on va?
El mercat del vehicle d’ocasió segurament no s’ha vist tan impactat com el de vehicle nou. Entenem que la tendència és recuperar el percentatge de venda amb vehicle nou, però és cert que el vehicle d’ocasió no s’ha vist tan afectat. Per tant, potser sí que la tendència, en època de crisi, serà la del vehicle d’ocasió.

Quan era petita, es deia que l’any 2020 els cotxes volarien. De moment no fan soroll i contaminen menys. El futur és 100% elèctric?
[Entre riures] Crec que sí, estem en total transformació del model energètic, i intervindrà en totes les activitats. Així doncs, aquesta transformació o canvi serà en tots els sentits de la mobilitat, els vehicles… i tot el que comporta. De cara als pròxims deu anys, la línia i la tecnologia serà aquesta. No n’hi ha cap altra de moment, potser hi haurà altres alternatives, eh? Però avui en dia és l’elèctric, la bateria…

Per tant, el futur immediat és aquest?
Més que el futur, l’actualitat. Ara per ara és l’elèctric. Hi ha moltes barreres per superar, encara, però la mobilitat urbana està més que clar que serà elèctrica. S’ha d’impulsar i necessita ajudes.

Foto: Àngel Reynal

Fa temps va haver-hi polèmica del cost, es deia que costava el mateix carregar un vehicle elèctric que omplir el dipòsit de benzina. Això canviarà?
Hem de tenir el compte que aquest anunci del preu de càrrega venia de Barcelona i van pujar molt les tarifes, però és puntual. Barcelona s’ha transformat en la capital, gairebé mundial, amb el cost de recàrrega més alt. Això vol dir que la realitat no és aquesta, la realitat és que el cost de carregar una bateria és molt més barat respecte el consum de combustible fòssil. El que sí que és real és que avui és més costós comprar un vehicle elèctric que un vehicle de combustió. Això breument canviarà, però fins que no canviï i tota la indústria vagi en aquesta línia i es comencin a fabricar en massa bateries, fet que baixarà el preu, es necessiten les ajudes. I les ajudes, per tant, l’impuls, ha de venir per part de l’administració. L’altra barrera que ens trobem és la infraestructura. Ha d’haver-hi prou punts de càrrega perquè la gent senti una certa seguretat quan faci un desplaçament llarg. És cert, però, que amb la tecnologia que tenim i amb el vehicle elèctric actual que tenim, el 90 % dels recorreguts queden coberts. Ja parlem d’autonomies per sobre els 400 m, per tant, queden coberts gairebé tots els recorreguts.

Per tant, quin és el missatge que s’ha de transmetre a aquelles persones que prefereixen els vehicles «de tota la vida»?
Sobre gustos, colors… Però penso que ens hem de poder permetre el luxe de ser més silenciosos, més eficaços, més sostenibles, més nets, etc. També hi ha altres branques de l’automòbil, com la competició, que serà diferent, però el que sí crec és que com a ciutadania ens mereixem intentar millorar.

Qui s’ha de posar les piles, doncs, és l’administració.
L’impuls ha de venir per aquí, a través d’ordenances municipals que beneficiïn la mobilitat sostenible, i una és afavorir l’ús privat del vehicle elèctric, i això sí que es pot fer des de les administracions més petites, i després, ajudes econòmiques des de les administracions centrals. I han de ser ajudes econòmiques per salvar aquesta petita diferència entre l’adquisició d’un cotxe elèctric o un de combustible fòssil.

Què s’ha de tenir en compte, avui dia, per comprar-se un cotxe?
Per a mi, un dels factors fonamentals és el servei. El moment de prendre la decisió de comprar un cotxe nou és important, perquè avui la indústria automobilística ja té un estàndard de qualitat molt bo per totes les marques, això vol dir que la qualitat està més que salvada i, per tant, al final tot va relacionat amb un tema d’imatge, disseny i servei. Si allà on compres el vehicle té un bon servei amb la marca, penso que és el més important.

Quin és el Nissan més venut?
Ara, i aquí a Europa, és el Qashqai. Va sortir el 2007 i va trencar motlles. Per sort, durant molts anys, hem tingut molt èxit. Ara en breu surt el model nou, i si tot va bé, aquest maig ja començarem a tenir alguna unitat. No per vendre, però sí per poder ensenyar a la clientela i començar la prevenda. Tinc moltes esperances que continuï essent el més venut.

Quines novetats té la firma japonesa que es pugui avançar?
Qashqai, que ja s’ha presentat i vindrà ja electrificat des de la primera unitat, no al 100%, però amb etiqueta ECO i molt baixes emissions. I l’any següent vindrà una tecnologia molt innovadora: e-POWER, una tecnologia Nissan amb un èxit brutal al Japó. I és un sistema d’hibridització del vehicle diferent de l’actual. Encomptes de ser lineal és en paral·lel, això vol dir que el vehicle sempre tracciona amb el motor elèctric, i el motor de combustió el que fa és carregar la bateria. En breu ho tindrem aquí i serà una revolució.

Tecnològicament, la marca va un pas per davant?
Són cicles, com a totes les empreses, i Nissan ara està en procés de transformació, convençuda que ha de ser una marca tecnològica, i espero que seguim fent cotxes [entre riures] però no descarten res, el que vol la marca és estar al capdavant de la tecnologia.

Qui fa un pas endavant és vostè amb les motos elèctriques Silence. Què ens en pot dir?
És una aposta nova del nostre grup i l’última marca que representem és Silence, una marca local i catalana. És un projecte del 2012 que neix de la mà del seu CEO actual, Carlos Sotelo, enginyer i ex-pilot del Dakar. Va ser un visionari de la mobilitat urbana elèctrica i ha tret diferents productes que són motos escúter elèctriques. Feia temps que seguíem el projecte i hem arribat a un acord per representar la marca en l’àmbit provincial amb una botiga física a Girona. I aquí, al concessionari de Figueres, també tenim una petita mostra de la gamma i donem servei de venda i postvenda.

La novetat, doncs, és que salten a les dues rodes?
Exacte, sempre havíem treballat amb projectes de quatre o més rodes, i ara aquest projecte nou passa per les dues rodes.

Hi ha diferents models: com s’han d’interpretar aquestes motos?
Hi ha la versió S02 i la S01, la primera està destinada a empreses, delivery, ajuntaments, motosharing, i la versió S01 està destinada a ús particular, té un disseny més atractiu. De moment hi ha aquests models i venen novetats que sorprendran molt, però no puc avançar res.

Quins carnets es necessiten per aquestes motos elèctriques?
Les motos equivalen, legalment, a una moto de 125cc. Per tant, cal el carnet de moto o el de cotxe amb dos anys d’antiguitat. Potencialment també són similars a les 125, però en acceleració, a una 300 o superior. La normativa, però, és la mateixa que la moto de 125cc.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li