Ricard Arbossé: ‘Ens afecta més el confinament municipal que tancar la botiga els caps de setmana’

0
856

És l’actual propietari de Puig Giralt, un dels establiment amb més història de la ciutat, ja que va obrir les seves portes ara fa quaranta anys, el «l5 de gener de 1981», explica. En aquesta entrevista fem un repàs històric de l’empresa amb anècdotes de Salvador Dalí, entre altres. Arbussé també explica quines són les claus per tenir un negoci de més de quatre dècades


 

Quatre dècades al sector comercial de la ciutat fa que hagi viscut la seva transformació. Com el definiria?
En aquells moments, quan vam obrir la botiga, Figueres era més comercial que Girona, i de mica en mica s’ha invertit la tendència. Comercialment Figueres ha anat quedant una mica estancada, sí que s’han implantat moltes cadenes i franquícies, i això ha fet que el comerç tradicional canviés una mica. Tot i que és un fenomen que ha passat a moltes poblacions. La nova tendència de comerç amb cadenes i franquícies ha anat suplint els establiment històrics de Figueres, però encara en mantenim alguns, i això és important.

Creu que aquest fenomen ha afectat molt el comerç de la ciutat?
Sí, tot i que també pot ser un atractiu pel comerç, però no deixa que històricament l’atractiu de Figueres era tot aquest ventall d’establiments de fa anys i que atenem el client com s’espera. El tracte és diferent, el nostre client vol ser recomanat, no només vol que li empaquetin l’article que escull. I aquesta és una mica la manera que tenim per diferenciar-nos dels altres establiments que dèiem.

Un altre factor que ha afectat el comerç és la venda en línia.
Sí, i és sens dubte un altre factor que ens ha influït i afectat d’alguna manera. La interpretació és la mateixa, ja que aquella persona va de compres també ho pot fer des de casa. El nostre client és aquell que necessita o vol ser assessorat i que no troba, o no vol trobar, segons què a Internet. 

Un dia explicava que el seu era un «client d’emprovador», un concepte molt encertat. A què es refereix exactament?

És la tipologia de client que tenim: aquella persona que no es pot vestir amb el que troba a un prestatge de la botiga i emprovar-s’ho sola. El client d’aquí necessita que li donem un cop d’ull, li fem recomanacions del que li pot anar bé o no. Sense oblidar els retocs o arranjaments finals, per a nosaltres, la part més artesana, per dir-ho així; deixar la peça perfecta.

Fa mesos que a la ciutat veiem com botigues emblemàtiques i amb molta història pengen el cartell de «liquidació.» Hem de patir per Puig Giralt?
De moment no, ja que la cinquena generació ja té el peu mig posat a la botiga. Ara ha acabat els estudis i s’està especialitzant amb un màster, per això dic que només hi té un peu perquè encara està estudiant. I com a tot jove, li agrada tot el que està relacionat amb la tecnologia i les xarxes socials. És per això que ha estudiat molt bé tot el que contempla el màrqueting digital, i com a treball de final de grau, ha engegat la pàgina web, les xarxes socials de la botiga (Facebook i Instagram) i això ens aporta alguna venda. No venem per Internet ni enviem articles però el fet d’estar presents a les xarxes socials ja ens ha aportat alguna venda. Hi ha gent que ha vingut a buscar un article que «ha vist per Instagram» i això és molt bo.

Cinquena generació, déu-n’hi-do. Com comença la història d’aquesta saga familiar dedicada al sector del tèxtil?
Jo formo part de la quarta generació i em diferencio de les altres perquè soc la quarta generació per les dues branques, és a dir, per la banda del pare i per la banda de la mare. La història comença el 1906 a Albons amb la saga Puig Girals i el 1899 amb la saga Arbossé, a Cassà de la Selva. Son dues històries que ara en diríem d’«emprenedors» i llavors se’n deia «subsistir», perquè eren dos germans barbers. I a un poble com Albons, no hi havia tantes barbes per afaitar, és per això que un dels dos germans va anar a Barcelona a comprar roba per vendre-la entre la gent del poble, les masies i les cases de pagès. I el cas de Cassà de la Selva va ser similar, una senyora que va quedar vídua amb un fill jovenet i per guanyar-se la vida va fer el mateix: anar a Barcelona a comprar roba i vendre-la entre veïns. I el fill, veient que el negoci funcionava, li va seguir els passos. És així com comencen les dues sagues i a partir d’aquí, els descendents ens van anar incorporant a les empreses i amb el casament dels meus pares es van aplegar aquestes dues sagues de botiguers. Jo no podia fer altra cosa que no fos vendre roba… [entre riures]

Tota la vida rere el taulell de la botiga, no?
Sí, ja de petit quan sortia de l’escola passava per la botiga, els dissabtes s’havia d’ajudar… Cal dir que eren altres temps i hi havia feina per tothom.

I per què decideixen venir i arrelar-se a Figueres?
El meu pare va tenir algun problema de cor i jo ja estava acabant els estudis per entrar a la botiga de Girona. En aquell moment hi treballàvem els meus pares, el meu germà i jo, que ens portem vuit anys. I per treure feina al pare, veníem al vendre al mercat de Figueres. Els altres dies, continuàvem la feia a la botiga de Girona, que era un establiment que tenia prou feina per a les dues famílies, és a dir, la del meu germà i la meva. Els meus pares, però, veient que amb el meu germà teníem caràcters diferents, van proposar-nos que cadascú portés una botiga independent de l’altre i així cadascú ho fes a la seva manera. I com que aquí Figueres ja teníem una clientela feta, buscàvem un local entre Girona i Figueres i ens va sortir l’opció de comprar la casa, que en aquells moments era Mobles Tarragona. I així vam començar un establiment com és Puig Giralt, que amb els anys hem anat ampliant, ja que vam començar amb un terç del que és ara.

Quina diria que és la clau de l’èxit per estar tants anys en un mateix sector?
Potser és el fet de continuar amb aquest esperit de servei i amb ganes d’atendre els clients. No dic que sigui un sector d’allò més sacrificat, però necessita dedicació. A un negoci com aquest s’hi ha de ser i hem procurat que sempre hi hagi algú de nosaltres al davant. I el més important: tenir molt en compte quines inquietuds hi ha entre la clientela i què necessita.

Fa una mica la sensació que a Puig Giralt hi ha una mica de tot.
N’he acabat dient un petit gran magatzem, no tenim molta quantitat, sinó molta varietat. I entre tota aquesta varietat, la persona que entra a comprar sempre troba allò que busca i alguna cosa més. És allò típic de «ostres això on podria trobar-ho? Si no és a Puig Giralt no ho trobaré enlloc més.» Sense anar més lluny, la setmana passada encara m’hi vaig trobar amb un exemple així: va venir un senyor a buscar una faixa com les que fan servir els castellers actualment i que feien servir els pagesos per guardar-se l’esquena.

Tenim una ciutat farcida de personatges curiosos i Puig Giralt està just davant de la Torre Galatea. Recorda alguna anècdota especial rere el taulell?
Una anècdota que recordo és quan Salvador Dalí va instal·lar-se al Museu. No vaig contactar directament amb ell perquè quan va venir aquí ja no tractava amb tothom, però recordo una trobada amb el seu majordom, l’Arturo. Un dia va sortir a prendre l’aire, el vaig saludar i em va dir «aquest Puig Giralt és el Puig Giralt de Girona i el que feia els mercats a la plaça Triangular?» i vaig respondre afirmant. Ell va dir-me que recordava portar el senyor Dalí a comprar roba a la parada i també a Girona. Recordo que un dia, quan érem petits, que al sortir d’escola el meu pare em va dir «veus aquell capó d’aquell cotxe que passa pel pont de Pedra? És el Cadillac del senyor Dalí» i en aquells moments, jo no sabia ni qui era, el meu pare em va explicar que era un pintor molt important i conegut de Figueres que «també ens compra a la parada». I va quedar així la conversa. I llavors, amb el pas del temps, aquell dia que ens vam trobar aquí amb l’Arturo, ens vam tornar a trobar. Durant la temporada que Dalí estava aquí el Teatre Museu, un dia va necessitar algun pijama. I un dia que havia de rebre algú, va demanar una camisa de volants i la van venir a buscar aquí. Tenia manies molt determinades, volia un pijama blanc i el batí també blanc, i des d’aquí van proporcionar-li una cosa i altra, tal com havia demanat.

Me’n torno a l’actualitat. A Figueres hi ha una nova junta de Comerç Figueres Associació. Què ha significat aquest canvi?
La junta directiva actual és molt activa i s’està movent molt, i amb una actitud molt dinàmica. El que no seguim és aquell procés que teníem fins ara de venir periòdicament amb els representats associats a les botigues. Sé que és un moment de circumstàncies especials i no disposem de temps ni espai per trobar-nos i potser és aquest el motiu. Sí és cert que vam fer unes primeres reunions i bé, és un tarannà diferent. Abans es feien les coses més consensuades entre nosaltres i potser costava més posar-les en pràctica, ara els veig amb un esperit de moure’s i fer coses i el que ens falta és una mica el contacte com abans i de prendre decisions conjuntes.

Foto: Àngel Reynal

Què ha de fer la ciutat per recuperar el teixit comercial?
La veritat és que no ho sé. El que és cert és que ens convé fer un centre de la ciutat atractiu i l’hem de fer entre tots, des de les administracions i també els mateixos establiments. Tot és complicat i és molt difícil fer prediccions, individualment ens costa molt preveure què passarà d’aquí un mes o dos. El que convindria és posar-hi el coll entre tots.

Pregunta obligada: com els ha afectat la pandèmia?
Realment les vendes han baixat i no hi ha la feina que hi havia habitualment. El client que tenim venia a comprar quan ho necessitava i aquest no ho ha deixat de fer, el que trobem a faltar és aquell client que «anava de compres» i que mirava l’aparador i deia «mira que bonic això» i entrava a comprar-ho. I també, òbviament, el client turista, que no ha vingut.

I per acabar-ho d’adobar, tancament d’establiments durant el cap de setmana.
Més que el cap de setmana, ens afecta més el confinament municipal. Som capital de comarca comercialment parlant i es nota molt que no puguin venir de fora.

Creu que Figueres recuperarà la capitalitat comercial a la província de Girona?
Girona ha guanyat molt amb la universitat, això atrau molt de jovent i dona vida a la ciutat. Les meves filles, que han estat estudiant a Girona, ens preguntaven per què havíem anat a viure a Figueres si Girona és molt més animada. Això també ha fet que Girona tingui una clientela jove i aquí se’ns ha escapat. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li