Ricard AnsĂłn, fidel a un paisatge

0
2069

L’artista figuerenc, fundador del Grup 69, no ha abandonat el dibuix i la pintura des de la seva infantesa


Als sis anys va començar a emplenar casa seva de dibuixos. Als 14 ja treballava com a delineant a les ordres d’un dels arquitectes que van fer història a la comarca i més enllà, Pelayo Martínez. Als anys vuitanta va ser membre fundador del mític Grup 69 d’artistes empordanesos. Per tant, ha pintat des de sempre. Ara té 78 anys i ho continua fent cada dia. Ara, Ricard Ansón té oberta fins al 2 de març vinent una exposició de la seva obra més recent a la Casa de Perpinyà i ja està treballant en nous projectes, que es perfilaran en els propers mesos.

«Estava a la cuina amb la meva mare, quan era petit, i sempre tenia un llapis entre les mans. De jove vaig estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres, on vaig tenir Ramon Reig de professor. La vida em va portar de ben jove a treballar com a delineant a l’Ajuntament. Feia el servei militar al castell de Sant Ferran i necessitaven una persona que fes els dibuixos per a la pavimentació dels carrers de la ciutat, ja que a principis dels seixanta n’hi havia pocs d’asfaltats i se’ls acumulava la feina. Hi vaig treballar uns mesos de franc, però amb això aconseguia estar deslliurat de la mili», explica Ansón.

Tot i pintar i dibuixar des de sempre, reconeix que «de la feina se n’aprèn treballant i observant. A l’Ajuntament, on al cap d’un temps ja em van contractar per hores, vaig establir una gran amistat amb Mariano Baig, que era funcionari però que va ser un pintor extraordinari de casa nostra. Vaig parlar molt d’art amb ell, vaig admirar la seva pintura i em va ensenyar a observar. Sempre m’ha agradat el paisatge i plasmar-lo en els meus quadres. La figura humana em costa, tot i que també n’he fet», explica.

Abundant en el seu vessant artístic, Ricard Ansón reconeix que «em sento molt bé no manipulant la realitat i per això plasmar el paisatge ha estat el meu objectiu principal des de sempre. He pintat en diferents tècniques, però he de reconèixer que m’he fet a mi mateix des de l’hiperrealisme, tot i que mai m’he quedat enquadrat en un corrent artístic concret».

La poetessa Montserrat Vayreda va definir així l’artista: «Té la joventut del que és intemporal, la bellesa que només els especialment dotats aconsegueixen captar així que la sorprenen, i que a nosaltres ens recorda l’exclamació de Goethe, que, impressionat per la vivència que estava a punt d’esvair-se, exclamà: «Instant, atura’t, ets tan bell!». Els instants s’esfumen, passen, es dilueixen en el no-res, però quan la bona pintura els captura en la fina xarxa de la creativitat que ha sabut retenir-les amb precisió, són capaços de transformar-se en perdurables».

Reconeix l’artista que «la meva font d’inspiració és l’Empordà. Des de la Muga fins a les oliveres passant pel mar. Tenir un estudi al Port de la Selva et permet captar un paisatge excepcional. En aquest sentit els racons del cap de Creus també han estat un lloc que apareix a la meva obra».

CARRERA ACTIVA. Com a decorador primer i arquitecte d’interiors més tard, Ricard Ansón va saber compaginar la seva feina professional amb l’art. Amb cinc fills, un ha heretat el vessant de la decoració i un altre, en David, el de l’art, en aquest cas concret com a escultor. Amb tallers a Figueres, el Port de la Selva i Llers, segons les èpoques, l’any 1984 s’integra com a membre fundador en el Grup 69, el col·lectiu d’artistes format també per Lluís Roura, Daniel Lleixà, Josep Ministral i el desaparegut Ramon Pujolboira.

Durant un parell de dècades, el Grup 69 és el protagonista d’un conjunt d’iniciatives artístiques molt diverses que els van mantenir en primera línia. Així elaboren el mural «5 visions d’un espai empordanès», el mateix 1984, que és un homenatge a Salvador Dalí l’any que va patir un accident amb cremades al castell de Púbol i que va suposar el seu declivi. El 1992 participen en el muntatge «Per un flama» reivindicant que la flama olímpica arribés a l’antic port grec d’Empúries, com així es va fer finalment.
A escala individual, Ansón ha fet desenes d’exposicions arreu de Catalunya i França. Les seves il·lustracions han aparegut en llibres com Els pobles de l’Alt Empordà i Els pobles del Baix Empordà, de Montserrat Vayreda, i el Diccionari de l’Alt Empordà, de Carles Vallés. També ha fet incursions en el món de l’escultura. Així, cal destacar «Beta», situada a l’encreuament de la ronda sud de Figueres amb la carretera d’El Far.

Del moment actual en el món de l’art, lamenta que «la gent no s’hi pugui guanyar la vida. Hi ha gent boníssima, en tots els camps, però l’art no es ven o si es compra és a preus molt baixos, que impedeixen a molta gent viure-hi, tal com passava fins fa relativament poc temps. Tot i jo que sempre en dibuixo, és una llàstima que els decoradors i els interioristes posin poc art a les cases».

A Perpinyà ha presentat una desena de quadres de gran format i actualment ja treballa en una mostra que s’oferirà a Roses en els propers mesos. La seva il·lusió ara, però, seria aconseguir oferir una mostra antològica que recollís tot el seu bagatge artístic de més de 60 anys com a artista empordanès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li