‘RentrĂ©e’

No tinc per costum escriure sobre la rentrĂ©e. Enguany ho faig perquĂš presenta uns trets peculiars prou significatius. Per llarga tradiciĂł, el setembre Ă©s com un mena d’inici d’activitats polivalents, segurament per analogia al mes de gener, principi d’un nou any. Potser la força de la docĂšncia ha permĂšs veure en aquest mes, epĂ­gon de l’estiu i començament de la tardor, un punt de partida en molts aspectes. Em centrarĂ© en quatre: l’academicoescolar, el polĂ­tic, el judicial i l’esportiu.

No sempre el curs acadĂšmic engegava al llarg del setembre. Sortosament s’ha superat aquell calendari en quĂš l’educaciĂł primĂ ria començava a mitjans de mes i la secundĂ ria i la superior a l’octubre. Avui s’ha compactat i prĂ cticament primĂ ria i secundĂ ria obren el curs passada la Diada. I la superior, en general, la darrera setmana de mes. MĂ©s valor que dates i dies Ă©s el fet que molts infants, adolescents i joves inicien enguany un nou curs ple d’il·lusiĂł i responsabilitat. En aquest cas docĂšncia-discĂšncia constitueixen un bloc sĂČlid, Ă­ntimament relacionat. A banda que el binomi Ă©s reversible, crec que Ă©s molt positiva i compatible la fusiĂł i conjunciĂł de la vocaciĂł, coneixements i experiĂšncia pedagĂČgica del professorat amb la il·lusiĂł per aprendre dels nois i noies. El docent ha de valorar el coratge, la intrepidesa, la il·lusiĂł jovenĂ­vola, i l’alumnat ha de fixar-se en el bon fer, en la saviesa del docent. I sobretot, uns i altres, han de partir de la base del mĂłn globalitzat, que no estan renyides les humanitats amb les ciĂšncies ni amb les noves tecnologies.

MĂ©s complicada Ă©s la rentrĂ©e polĂ­tica amb una bona dosi d’incerteses (hi haurĂ  investidura?, hi haurĂ  noves eleccions?, quina serĂ  la sentĂšncia?). Sigui el que sigui, crec honestament com a catalĂ , com a demĂČcrata i com a europeista que no es recuperarĂ  la normalitat mentre hi hagi polĂ­tics exiliats i presos polĂ­tics. Els cĂ rrecs polĂ­tics i les institucions han d’estar a l’altura dels esdeveniments i un estat no progressarĂ  adequadament mentre el poder judicial marqui la polĂ­tica. A mĂ©s, enguany coincideix amb les primeres mesures i decisions dels equips municipals escollits el maig passat.

AixĂČ lliga amb el poder judicial. No serĂ© jo qui faci judici del judici del procĂ©s, perĂČ sĂ­ remeto a veus molt autoritzades que han donat la seva opiniĂł. AquĂ­ entra en joc tambĂ© el paper dels mitjans de comunicaciĂł, no sempre al servei de l’objectivitat, del rigor i l’ùtica informatius.

I de l’esportiu no em puc estar de manifestar la meva estupefacciĂł, a inicis de temporada, quan sento i llegeixo les xifres astronĂČmiques del contracte, traspĂ s o clĂ usula de rescissiĂł de jugadors, sobretot de futbolistes, i penso immediatament en la quantitat de gent que dorm al carrer, en els immigrants, en els paĂŻsos del tercer o quart mĂłn… És clar que en el primer cas es tracta d’institucions privades i el segon un problema humĂ , humanitari, social i fins i tot Ăštic. SĂ©, tanmateix, que alguns esportistes, moguts per la voluntat de servei, col·laboren o creen, amb aportacions solidĂ ries, fundacions, associacions, esplais o camps de treball.

I un afegitĂł final que ho engloba tot: fem un bon Ășs del llenguatge. Mantinguem les formes. Potser el tĂ­tol d’una obra d’Unamuno –Amor y pedagogĂ­a- ho sintetitza tot. Amor com a estimaciĂł a les persones i als valors, i pedagogia com a educaciĂł, correcciĂł, decĂČrum clĂ ssic. Hi tornarĂ© properament sobre el tema.