
No tinc per costum escriure sobre la rentrĂ©e. Enguany ho faig perquĂš presenta uns trets peculiars prou significatius. Per llarga tradiciĂł, el setembre Ă©s com un mena dâinici dâactivitats polivalents, segurament per analogia al mes de gener, principi dâun nou any. Potser la força de la docĂšncia ha permĂšs veure en aquest mes, epĂgon de lâestiu i començament de la tardor, un punt de partida en molts aspectes. Em centrarĂ© en quatre: lâacademicoescolar, el polĂtic, el judicial i lâesportiu.
No sempre el curs acadĂšmic engegava al llarg del setembre. Sortosament sâha superat aquell calendari en quĂš lâeducaciĂł primĂ ria començava a mitjans de mes i la secundĂ ria i la superior a lâoctubre. Avui sâha compactat i prĂ cticament primĂ ria i secundĂ ria obren el curs passada la Diada. I la superior, en general, la darrera setmana de mes. MĂ©s valor que dates i dies Ă©s el fet que molts infants, adolescents i joves inicien enguany un nou curs ple dâil·lusiĂł i responsabilitat. En aquest cas docĂšncia-discĂšncia constitueixen un bloc sĂČlid, Ăntimament relacionat. A banda que el binomi Ă©s reversible, crec que Ă©s molt positiva i compatible la fusiĂł i conjunciĂł de la vocaciĂł, coneixements i experiĂšncia pedagĂČgica del professorat amb la il·lusiĂł per aprendre dels nois i noies. El docent ha de valorar el coratge, la intrepidesa, la il·lusiĂł jovenĂvola, i lâalumnat ha de fixar-se en el bon fer, en la saviesa del docent. I sobretot, uns i altres, han de partir de la base del mĂłn globalitzat, que no estan renyides les humanitats amb les ciĂšncies ni amb les noves tecnologies.
MĂ©s complicada Ă©s la rentrĂ©e polĂtica amb una bona dosi dâincerteses (hi haurĂ investidura?, hi haurĂ noves eleccions?, quina serĂ la sentĂšncia?). Sigui el que sigui, crec honestament com a catalĂ , com a demĂČcrata i com a europeista que no es recuperarĂ la normalitat mentre hi hagi polĂtics exiliats i presos polĂtics. Els cĂ rrecs polĂtics i les institucions han dâestar a lâaltura dels esdeveniments i un estat no progressarĂ adequadament mentre el poder judicial marqui la polĂtica. A mĂ©s, enguany coincideix amb les primeres mesures i decisions dels equips municipals escollits el maig passat.
AixĂČ lliga amb el poder judicial. No serĂ© jo qui faci judici del judici del procĂ©s, perĂČ sĂ remeto a veus molt autoritzades que han donat la seva opiniĂł. AquĂ entra en joc tambĂ© el paper dels mitjans de comunicaciĂł, no sempre al servei de lâobjectivitat, del rigor i lâĂštica informatius.
I de lâesportiu no em puc estar de manifestar la meva estupefacciĂł, a inicis de temporada, quan sento i llegeixo les xifres astronĂČmiques del contracte, traspĂ s o clĂ usula de rescissiĂł de jugadors, sobretot de futbolistes, i penso immediatament en la quantitat de gent que dorm al carrer, en els immigrants, en els paĂŻsos del tercer o quart mĂłn… Ăs clar que en el primer cas es tracta dâinstitucions privades i el segon un problema humĂ , humanitari, social i fins i tot Ăštic. SĂ©, tanmateix, que alguns esportistes, moguts per la voluntat de servei, col·laboren o creen, amb aportacions solidĂ ries, fundacions, associacions, esplais o camps de treball.
I un afegitĂł final que ho engloba tot: fem un bon Ășs del llenguatge. Mantinguem les formes. Potser el tĂtol dâuna obra dâUnamuno âAmor y pedagogĂa- ho sintetitza tot. Amor com a estimaciĂł a les persones i als valors, i pedagogia com a educaciĂł, correcciĂł, decĂČrum clĂ ssic. Hi tornarĂ© properament sobre el tema.
Leave a Reply