Reivindiquem el lleure

0
1878

El mes de juliol s’ha acabat i sovint això suposa també el punt final del mes de casal d’estiu de molts infants i també de molts monitors i monitores, ja que molts casals no funcionen al mes d’agost o bé tenen molts menys participants. Com a persona que ha anat tota la vida a un casal d’estiu i que fa deu anys que hi treballa com a monitor em venia molt de gust reivindicar aquests espais i tots els que vagin lligats al món del lleure.

En primer lloc, cal tenir present que l’educació en el lleure forma part de l’aprenentatge de tots els infants i els casals d’estiu són un primer pas per introduir-s’hi. És un espai en el qual s’aprèn a conviure en grup en un ambient més distès; en el qual s’aprenen valors molt importants com el treball en equip o la solidaritat; i on hi ha una descoberta de la mateixa persona i de tot allò que ens agrada i ens apropa a l’edat adulta amb capacitat de decisió. Tot això, evidentment, dins d’un ambient lúdic i de diversió. En aquest sentit, penso que els casals d’estiu poden convertir-se en la porta d’entrada a l’educació en el lleure. Poden fer que els infants s’hi interessin i puguin mirar d’apropar-se a espais com caus o esplais que fan aquest treball de forma regular durant tot l’any i poden treballar tots aquests aspectes amb més profunditat.

En segon lloc, cal posar en valor la funció social que els casals juguen a la nostra societat. Moltes famílies necessiten un espai on els seus fills i filles gaudeixin amb tota la tranquil·litat del món mentre estan segurs i cuidats. La conciliació laboral i la familiar no és senzilla i els casals són, a parer meu, la millor solució possible. Són un espai educatiu i lúdic en què els infants estan envoltats de professionals que vetllaran pel seu benestar en tot moment. A més, ajuda a la seva socialització i els fa ampliar el seu cercle de persones conegudes, ja que és una oportunitat per conèixer companys i companyes que no van a la seva escola.

Paral·lelament, penso que també és molt important reivindicar el casal per adolescents que ja poden estar sense el control exhaustiu d’un adult i que, per tant, «no els caldria» anar a un casal d’estiu per la raó esgrimida anteriorment. Més enllà del paper fonamental que té l’educació en el lleure i en l’aprenentatge de totes les persones, penso que pot ser contraproduent per un adolescent estar tot un estiu sense un projecte del qual formar part i sense uns horaris que marquin una mica el seu dia a dia. Així, penso que hauríem de posar molts més recursos a crear espais perquè els adolescents de la nostra ciutat poguessin continuar aprenent i formant-se (d’una altra manera) durant l’estiu.

Per acabar, no ens hem d’oblidar de la importància que tenen els casals per les persones que hi treballen. Més enllà de tota la feina que donen els casals d’estiu (com d’altres activitats del món del lleure), crec que la feina de monitor és un grandíssim aprenentatge i una oportunitat per gaudir d’experiències increïbles. Penso que la meva tasca com a docent és molt millor i m’és molt més senzilla gràcies a tots els aprenentatges que m’enduc del món del lleure. A més, tenir la possibilitat de formar part del procés d’aprenentatge i creixement dels infants és una experiència única i molt enriquidora.

En conclusió, em venia molt de gust i trobo molt necessari reivindicar l’educació en el lleure i els casals d’estiu per posar-los en valor i treballar perquè siguin accessibles i tothom tingui l’oportunitat de gaudir-ne.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li