Recuperem el carrer

0
1427

El 2019 els carrers d’Oslo seran mĂ©s pĂşblics que mai. El govern local preveu tancar el centre de la ciutat al trĂ nsit de cotxes, creant una car free zone. Ho explicava l’expert en mobilitat Marc Iglesias, a la xerrada sobre les “superilles” que vam organitzar des de CompromĂ­s d’Esquerres per Figueres, divendres passat. Tot i no tenir el clima mediterrani de què gaudim a casa nostra -i que ens permet realitzar moltes activitats a l’aire lliure- a Oslo pretenen recuperar el centre de la ciutat per a la gent. És senzill, prenen decisions valentes en matèria de mobilitat per guanyar la qualitat de vida perduda en els anys que manava la planificaciĂł enfocada al vehicle privat. A Figueres, tot i les positives actuacions endegades als darrers anys -ordenaciĂł centrĂ­fuga del sentit dels carrers, eixamplament de voreres, zones d’aparcament per a residents i aparcaments dissuassius…-, la seva execuciĂł Ă©s molt dilatada en el temps i oblida la part fonamental: a mĂ©s de segura, la mobilitat ha de ser sostenible.

A Figueres, fa deu anys destinàvem el 45% de la despesa energètica de tota la ciutat al transport; el 99% de la qual, en el transport privat. I amb tota seguretat, la reducció que es preveia aleshores per al cap de 12 anys, propera al 30%, no s’ha produït. Per això, cal admetre amb valentia que les mesures desenvolupades són insuficients. Des d’aleshores, el govern municipal no ha prestat atenció a la planificació de la mobilitat, que promovia decididament dues mesures determinants: incrementar en número i freqüència el transport públic, i fomentar l’ús de la bicicleta. A més d’apostar per aquestes mesures i de la millora de la qualitat de vida, des de Compromís hem volgut debatre les “superilles”, i la seva cabuda en el disseny de la Figueres del futur: més espais d’interrelació per als veïns en aquells barris amb una alta densitat de població i amb un baix índex de zones verdes i espais públics.

Les zones més atapeïdes de la trama urbana de Figueres són avui al barri de la Creu de la Mà i l’Eixample, on a diferència dels barris limítrofs, només hi ha ciment, totxana i asfalt arreu. De les “superilles” podem aprendre a modificar l’ús dels carrers, sense enormes dispendis de diner públic. Això ens ha forçat sempre a intervenir només quan hi ha una gran obra. Podem canviar els usos, i és indispensable fer-ho comptant amb la participació de la gent, perquè no es pot pretendre canviar la ciutat sense l’acceptació de la gent que hi viu. Aquesta decisió seria molt més consensuada si ja disposéssim dels consells de barri o districte! Hi ha molt feina a fer, moltes idees i una major conscienciació cada dia que passa perquè la gent recuperem el carrer. La Rambla, però, segueix oberta al trànsit. Estic segur que en pocs anys arribarem a destinar-la exclusivament a “fer bullir” el centre de la ciutat, no amb cotxes sinó amb persones, com si cada cap de setmana fos l’Acustica o la Mostra del Vi de l’Empordà. Recuperem-la!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li