Ramon Galimany: «Ser enginyer humanista és incorporar-ho tot, per exemple, l’ecologia i també la logística»

0
825

Nascut a Barcelona el 1941 i establert a l’Empordà des de fa dècades, Ramon Galimany és responsable de molta obra civil a la comarca i de nombrosos projectes. Va ser l’artífex de la Ronda Sud i del condicionament del tram de l’N-II des del Pont del Príncep fins a Figueres. L’any 1996, ell i l’arquitecte Juli Llueca guanyen del concurs d’idees de l’Ajuntament per al desenvolupament de l’àrea de l’estació de tren


Tota una vida dedicada a l’enginyeria i a qüestions que ara tornen a tenir vigència. Vostè va ser el guanyador del Concurs d’Idees del 1996 que donava una solució per a l’estació del tren convencional. Què va passar amb el seu projecte?
Un dia em vaig assabentar que l’Ajuntament de Figueres havia organitzat aquest concurs davant la problemàtica de la via del tren. Crec que s’acostaven eleccions… . Al despatx vàrem estar treballant tot un estiu per preparar el projecte, que vàrem presentar sota el lema «La frontissa del tren». Vàrem guanyar, però el projecte mai va tirar endavant. Allò que proposàvem com a solució anava malament a algú que era propietari dels terrenys, no va agradar.

Quina era la solució tècnica?
Es va fer una estadística molt acurada referenciant tots els vehicles que travessaven el pas a nivell per saber les alçades màximes. Ho vàrem tenir clar, havíem trobat el terreny i calia preparar la jugada en el terreny urbanístic. Es tractava d’arribar al tren, parar, girar i anar baixant fins aconseguir la cota suficient per fer una rampa que anés per sota la via.

La seva trajectòria professional es podrà consultar a l’Arxiu Comarcal. Allà quedarà custodiada la documentació dels seus projectes. De quin n’està més satisfet?
De tots. Tots són com fills meus. Però recordo un de molt agraït que va consistir en reconstruir un pontet a Planoles. Les riuades havien deixat el poble desconnectat i el nou pont no es va fer amb l’encofrat normal sinó amb fusta i còdols que havíem trobat sobre el terreny. Va ser una passada.

A la comarca vostè està darrere de molta obra. Una d’emblemàtica?
La ronda Sud de Figueres va ser una cosa molt treballada. Tot va començar perquè el barri del Pont del Príncep de Vilafant no tenia sanejament. Figueres ja tenia el que tenim ara i Vilafant comptava amb una subvenció del PUOSC per fer-ho. Quan m’encarreguen el projecte resulta que el col·lector de Figueres estava parat a l’entrada, en uns camps on hi ha l’Heco. Ja vaig veure clar que allà no havia d’anar un sistema propi de depuradora sinó que havia de ser col·lectiu i connectar amb el de Figueres. Calia, però, convèncer Figueres. M’ho vaig estudiar a fons i vaig veure que el desnivell era suficient perquè les aigües brutes del Pont del Príncep es poguessin enganxar amb les de Figueres. Per tant, era important la topografia i que l’Ajuntament de Figueres hi volgués col·laborar.

Del sanejament es va passar al condicionament de la carretera. Com va anar això?
Una cosa va portar a l’altra. Del sanejament s’havia de condicionar la carretera i jo sempre intentava que pel mateix fet es pogués fer una mica més. Es posava una xifra curta perquè els polítics no s’espantessin i després, si es podia, es feia més.

Deu haver trobat de tot.
Sempre he mirat de ser el màxim d’honest possible. Mirar d’abaratir costos i sobretot preparar-ho tot abans encara que tardéssim més en fer el projecte. Calia fer bé les coses perquè els diners eren públics.

I de pressions com anava?
Quan em dedicava al peritatge vaig aprendre a dir no a certes coses. Quan em deien: «I per vostè què comptem?» Jo responia que per a mi res, que ja em pagava l’empresa. Això em va anar de conya per a tot i per a les obres públiques. De vegades s’havien de superar amenaces com: «Jo amb aquest polític soc carn i ungla, ja veuràs…» I jo pensava: «Ai, Déu meu, que potser algun dia sí que et faran mal». Ningú és incorruptible i jo dono gracies a la meva família que m’ha ajudat molt. Si la meva dona, la Quimeta, m’hagués dit: «Fes això o fes allò que guanyaràs un pastón», després com m’ho hauria explicat a mi mateix? S’ha d’aguantar el tipus.

Com se li va acudir idear tantes rotondes?
A França ja vaig veure tot això de les rotondes i també em fixava amb les de Barcelona (plaça Tetuán o Francesc Macià) però després, en un viatge a Londres vaig descobrir que es podien fer rotondes petitíssimes. Tant de bo en altres projectes ho hagués fet.

Quina obra li falta a la comarca?
Els serveis s’han d’interconnectar i avui dia hi ha programes eficients per la captació d’aigua del subsòl i captacions de la presa de Boadella. Catalunya és un clima mediterrani, sec, i d’aigua no en sobra, tota la que es llenci és malaguanyada. Ha d’haver-hi un cabal ecològic, però s’han d’interconnectar les xarxes. No val que en un lloc hi hagi més aigua perquè s’és d’un color polític o perquè sigui la capital i per això t’ho puguis endur tot. L’aigua ve de l’embassament i només se la pot endur Figueres? Home, però què és això? Per què Figueres és la capital? Doncs tanqueu els pobles.

I a més, molts pobles o veïnat batallant pel problema dels purins.
Això dels purins ha estat terrible i jo em culpo d’haver informat favorablement per projectes de granges de 100 i 200 porcs a 1.000, 2.000 o 4.000. Realment, embrutim aquí per Europa.

En els seus escrits vostè signa com a enginyer i humanista. Per què?
A mi m’agrada tot i mai m’ha fet por abraçar més coses. Ser humanista és incorporar-ho tot, per exemple, l’ecologia; la logística…Sense la gent no soc res i l’humanisme és incorporar-te com una petita molècula del conjunt. I que el món sigui canviant, ho accepto, però canviant cap a millor i no cap a pitjor. Ah, i que el jovent no s’espanti. Ens volen fer creure que això és una merda i no és una merda. El què passa és que les cases s’han de netejar de tant en tant, s’ha de fer allò de «fer dissabte». I aquesta endreça s’hauria de fer en tots els àmbits: dins les famílies, dins les comunitats, etc. I així, vas controlant la corrupció.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li