Ramon Bonaterra: ‘Estem farts de demanar permisos per tot. No tenim independència municipal’

Fa onze anys que és l’alcade de Vilamaniscle i forma part de la junta de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Explica que una de les mancances que té actualment el municipi alt-empordanès és que a la gent li agrada viure al poble però «li costa molt fer poble»

Fa poc menys d’un any i mig que Vilamaniscle disposa de la xarxa d’aigua pública. Com ha estat aquest canvi pel municipi?
El canvi és radical, tant en la gestió de l’aigua que és municipal i continuarà essent municipal, perquè és una de les poques coses que podem fer políticament els municipis petits, ja que estem molt supeditats a polítiques supramunicipals i tenim poca independència en aquest sentit i aquesta xarxa és municipal i seguirà sent pública mentre estiguem al capdavant.

Aquesta situació, al segle XXI, a segons quins municipis és impensable…
Sí, suposo que és degut que durant molts anys no s’han fet les inversions necessàries i quan es va fer la xarxa es va considerar que a pobles petits, com Vilamaniscle o Rabós, doncs no els calia aquesta infraestructura. Però, és clar, entre que cada vegada hi ha més consum d’aigua i que cada cop hi ha més sequera era molt necessari, perquè els pous ja no funcionen… Al segle XXI, estar pujant «cubes», com fèiem nosaltres, durant tot l’any és insostenible i no és gens eficient. El 2016 ens vam gastar gairebé el 90 % del pressupost municipal en aigua només pujant camions cisternes d’aigua perquè la gent tingués aigua corrent a casa. Això implica que, com a poble, no pots desenvolupar cap política. Aquesta acció que ha aconseguit l’equip de govern és una medalla que ens podem penjar. Ens ha costat molt, però fer-ho efectiu és un gran què. La prova és que ara podem pensar en fer altres polítiques i altres desenvolupaments més socials, d’empresa, de diversificar accions al poble, ja que fins ara era el monopoli de l’aigua.

Els recursos públics finalment queden coberts. Quines diria que són actualment les mancances que té Vilamaniscle?
Són més aviat mancances animistes, de voluntat de poder ser, que no pas reclamades des de la població. No és que la gent estigui ben coberta pel que fa els serveis, evidentment sempre en falten de serveis, però la gent que viu a poble, avui dia, ho fa perquè li dona la gana. Als anys 50 la gent vivia al poble, a vegades, perquè no tenia més remei. Però ara, la majoria, si vol, pot anar a viure a ciutat. Què vol dir això? Doncs que a la gent li agrada que els pobles siguin tranquils. Llavors, vulguem o no, ens estem convertint en urbanitzacions rurals, i això no ens agrada gens. Amb onze anys hem duplicat la població, és fàcil, de 100 a 200 habitants, però ha vingut més gent a viure. La gent vol viure a poble però li costa molt fer poble. Per tant, penso que les mancances són més d’intentar fer poble, intentar que els comerços i la restauració funcionin i això és difícil perquè la gent fa vida fora del poble. I és normal, estudies fora, treballes fora… Encara que a l’Empordà tenim la sort que estem molt ben comunicats entre pobles i estem a 15 minuts de Roses, Figueres, Llançà… La nostra voluntat és intentar crear accions i sinergies que ens permetin fer vida al poble. Per això, és un dels motius fer la Jazzejada. Penso que aquesta oferta cultural cohesiona el poble, ja que intentem que s’hi involucri tothom. I la veritat és que la gent s’implica i això fa cohesionar el poble amb empadronats i residents.

Vilamaniscle és un poble de 200 habitants. Se senten menystinguts per l’administració pública?
Sí, contínuament. No concretament pel Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat. És bàsicament per la legislació vigent. Ens costa molt. Penso que hi ha d’haver alguna figura legal que tingui en compte la diferenciació i les realitats de municipis. Per això també estem a l’Associació Micropobles de Catalunya, i n’estic a la junta. El que busca és que la legislació contempli que hi ha realitats diferents a cada poble, ja no només pel nombre d’habitants, sinó per zona. No ens poden demanar que complim els mateixos paràmetres urbanístics que Hospitalet de Llobregat, Salt o Figueres, per exemple. Nosaltres no en fem res de tenir un 20 % del sòl urbanitzable per habitatge social si no tenim indústria, comerç ni treballadors. Això el que ens fa és que si un promotor construeix quatre cases ha d’encarir aquests habitacles i això fa que ens vinguin segons residents de més nivell adquisitiu i gent que li costa més integrar-se. Cal buscar una figura que ho compensi.

Comentava abans que està dins l’Associació Micropobles de Catalunya. Des de l’entitat el que es vol és treballar en xarxa. És així?
L’objectiu és associar els pobles de menys de 500 habitants i intentar estar presents al Parlament de Catalunya, marejar els departaments de la Generalitat, les Diputacions, els partits polítics… Una de les coses que n’estic molt orgullós, d’aquesta associació, és que no és partidista. No preguntem de quin partit ets quan arribes. No és important. Sempre penso que si una família té un problema social, siguis de dretes o d’esquerres, els ajudaràs perquè són els teus veïns. Al final, als pobles no es mira els colors del partit.

Ara fa onze anys que és l’alcalde de Vilamaniscle. Com creu que ha canviat el municipi en aquesta dècada?
Els serveis bàsics estan aconseguits, que era una mancança molt important pel poble. Tant el tema de l’aigua, com l’enllumenat públic. També hem intentat impulsar l’economia, de moment s’han fet dos cellers i sembla que ara n’hi haurà un altre, un hotel, cases de turisme rural… Dins la nostra realitat, és un pas molt petitet, però, de no haver-hi res, a això és un gran canvi. Ara el que toca és intentar impulsar empreses petites que permetin a la gent viure i treballar al poble.

I cap on creu que ha de mirar el municipi d’aquí a un futur?
En aquest punt és quan entrem en confrontació directa amb les polítiques supramunicipals. Desenvolupar economies, inclús les pròpies, a Vilamaniscle és molt difícil, perquè tot l’espai és protegit, que hi estem d’acord, però ha de contemplar possibles accions que siguin pròpies del territori. No pot ser que nosaltres ens hàgim hagut de barallar amb Urbanisme durant més de dos anys i mig per poder construir un celler de vi de 400 m2. No estem parlant d’una fàbrica de plàstics a l’Albera, estem parlant d’un celler a un lloc que hi ha vinyes i s’hi fa vi. Dos anys per aconseguir això et demostra la dificultat administrativa que tenim per poder desenvolupar. Hi ha una premissa genèrica que és que nosaltres hem d’estar tutelats i el nostre objectiu és demostrar que ja som prou grans i prou madurs per decidir què volem ser i cap on volem anar com a poble. Estem farts de demanar permisos per tot. Nosaltres no tenim independència municipal. I també, farts de pidolar subvencions. Hem de poder desenvolupar polítiques des del nostre punt de vista, sempre complint la llei i seguint essent molt restrictius. Cal respectar el màxim el medi ambient i la natura, al final, nosaltres hi vivim i en som partícips.

Ara el pressupost municipal començarà a estar destinat a altres polítiques, un dels projectes que volen impulsar és el projecte del castell de Vilamaniscle. Què ens en pot explicar d’aquest edifici?
Aquest és un tema molt complicat perquè requereix molts diners. És un bé catalogat. Tot just és de l’Ajuntament des de fa tres anys, ja que el vam aconseguir a través de la permuta d’unes finques a un home francès. Però, arreglar aquest edifici és el pressupost ordinari municipal d’uns vuit o nou anys. Evidentment, no podem dedicar el 100 % del pressupost a això. És una bestiesa. Hi ha un projecte fet i redactat des de fa sis o set anys i ara es tracta de veure com es pot implantar. Però és un objectiu, no és la nostra prioritat.

I quines són les prioritats o els projectes engegats de l’equip de govern actual?
Bàsicament, les prioritats han de ser intentar arreglar tots els carrers del poble que ens falten i soterrar tots els serveis. Cal destacar que ja tenim feta una fase i ara seguirem en aquesta línia de treball. També cal acabar d’arreglar la sala i intentar fer una concessió perquè hi hagi activitats a la sala. Com veus, estem intentant fer polítiques de convivència, del dia a dia. El castell és un focus d’aquesta història que tenim entre mans, però el pressupost ens espanta. Puja més d’1.800.000 euros. I d’altra banda, la legislatura s’acaba d’aquí a vuit mesos. Ja veurem qui hi haurà a l’Ajuntament llavors i com ho enfocaran. Però el nostre projecte passa per consolidar el que ja està fet: acabar d’arreglar el poble i el tema que ningú comenta i que nosaltres tenim entre cella i cella, que és el sanejament. Això s’ha de solucionar ja i no només a Vilamaniscle. A molts municipis més d’arreu del territori. Estem a un espai protegit, molt bé, però després el sanejament és zero, molt malament.

Pel que fa al castell, el projecte que tenim detalla que la voluntat és fer-hi un alberg pel senderisme. També, el casal d’avis i traslladar-hi l’Ajuntament nou, ja que el que tenim fa 35 m2. Però vull deixar molt clar que no l’executarem fins que tinguem clar el finançament de tot això. Anirem poc a poc per fer les coses com cal.

Estem a pocs dies de començar l’onzena edició de la Jazzejada, el festival de música únic i ja consolidat.
La veritat és que és una oferta bastant consolidada i no vol dir que sigui fàcil continuar-la, però penso que hem aconseguit una diferenciació amb altres festivals que es fan a la zona, molt important. Va néixer perquè volíem oferir alguna cosa diferent a la típica fira de l’oli, del formatge o del pèsol…, per dir alguna cosa. Ara a l’Empordà aquesta ja és una data esperada, i el més positiu és que al mateix temps promocionem els productes locals i això fa cohesionar el poble. Fins a data d’avui, la nostra intenció és l’amateurisme professionalitzat i, per això, s’aposta perquè l’organització de tot l’esdeveniment sigui 100 % vilamanisclenca. I està fet volgudament per crear aquesta cohesió popular que busquem.

Per acomiadar l’entrevista: eleccions municipals al maig de 2019. Té ganes de continuar com alcalde uns anys més?
Al setembre ho sabrem, perquè serà quan ens reunirem i parlarem amb les regidores i regidors del consistori. Si hi ha equip, no dic que no. La mala sort és que hi ha gent que té ganes de treballar pel poble, però no té temps. Però de veritat que encara no sé el que farem de moment i no puc assegurar res. No ho descarto, però tampoc no ho tinc clar. Ja ho veurem.