Quim Roca: ‘Hi ha dues estratègies per aquest 2021: créixer en productes nous o créixer en mercats nous’

0
1291

Director general de Friolisa Pomona Iberia, l’empresa líder en distribució i comercialització alimentària. En aquesta entrevista, Roca fa una valoració anual de la facturació de l’empresa, que ha perdut prop de vint milions d’euros a causa de la crisi provocada per la pandèmia. Desgrana quines són les línies de futur i els conceptes més innovadors, com les «cocinas oscuras»


Quin ha estat l’impacte econòmic de la pandèmia al seu sector?
Molt negatiu, l’altre dia parlava amb els antics socis i dèiem que si aquesta pandèmia hagués vingut quan gestionàvem l’empresa els tres socis, haguéssim patit moltíssim. Ara, estar dins un grup com Pomona ens ha permès tirar endavant, des de l’empresa francesa ens deien «sí» a tot el que necessitàvem i el projecte espanyol segueix amb moltes ganes. Estratègicament estem molt pendents de la situació perquè ara és el moment de comprar empreses i invertir.

El seu sector, que va lligat directament al sector HORECA (hotels, restaurants i cafeteries) és dels que ha patit més.
Totalment, nosaltres treballem el 95% amb el sector de la restauració. El mes d’abril teníem un previst facturar uns 5.600.000 € i vam facturar-ne 500.000 €

S’han deixat de facturar més de 4 milions i mig d’euros?
Durant el mes d’abril, eh? Només durant l’abril. Aquest any, calculem que haurem deixat de facturar uns 20 milions d’euros. El nostre exercici va d’octubre a setembre i havíem tancat el 2018-2019 amb 66 MEUR i aquest any ens hem quedat amb 45 MEUR. El mercat s’ha encongit moltíssim, però la competència encara no. Ara hi ha una oportunitat molt gran per fer el projecte espanyol, però, és clar, això no deixa que durant el camí hem perdut moltes coses, i sobretot hem perdut personal que treballava amb nosaltres.

Me’n vaig als inicis, Friolisa és una empresa de Vilafant que fa tres anys va adquirir el grup francès Pomona. Per què?
Friolisa neix fa 60 anys dins el grup Miquel Alimentació, com a plataforma de distribució de la secció de fred. En uns primers inicis treballàvem només amb congelat i durant molt de temps només fèiem de plataforma de distribució de les botigues i cash que tenia el grup. Paral·lelament també veníem a la restauració, i entre els anys 1995-96 proposo obrir una delegació a Barcelona, i aquí és on realment creix Friolisa. Llavors el 2002 comprem l’empresa entre tres famílies, ja que Miquel Alimentació aposta per Gros Mercat i es ven les empreses satèl·lit que tenia al moment. Amb la compra de l’empresa ens centrem 100% en la restauració, creant la pròpia marca i amb diferents projectes en ment, és quan passem de treballar només amb fred negatiu a refrigerats i productes en sec, és a dir, tot el que necessita la restauració. El 2017 comencem a tenir converses amb el grup francès Pomona i finalment el 2018 es fa efectiva la compra.

De fet, Pomona és l’empresa líder en distribució al país veí. És així?
Totalment, en aquell moment Pomona tenia la intenció de fer l’expansió a Espanya i se n’adona que el mercat amb més potencial és a Catalunya, els interessava molt la franja Mediterrània i es fixen en Friolisa, que per a nosaltres suposa un impacte molt important. En aquell moment Pomona feia quatre anys que havia comprat una empresa a Barcelona per veure com anava el mercat espanyol, però no els funcionava massa bé i el que vam fer nosaltres va ser fusionar les dues empreses.

Així és quan us convertiu en Pomona Iberia i en l’empresa líder en distribució a la península.
Exacte, ara a Catalunya som líders en distribució i el que hi ha ara sobre la taula és comprar més empreses per desenvolupar un bon projecte nacional.

Com és la gestió «transfronterera» per dir-ho així entre una empresa catalana i una francesa?
Al moment de vendre l’empresa vam tenir sobre la taula els tres grans noms europeus: Pomona de França, Brake d’Anglaterra i Big Food, de Sud-àfrica. Quan vam valorar on havíem de vendre, com a projecte ens interessava molt Pomona, per la proximitat i la història de la marca. Pomona és una empresa francesa amb un 75% de la família fundadora, això també et dona seguretat. És una empresa totalment familiar i quedes impactat de la manera tan familiar que tenen de treballar. Tenen el concepte financer molt tancat i recordo la primera vegada que vaig anar a París i em van dir «Quim, no deixis de fer el que estàs fent bé perquè és un cas d’èxit» i la veritat és que durant aquests tres anys que portem amb ells hem treballat molt bé, la relació és molt bona i culturalment estem molt propers. La frontera delimita un territori, però no delimita una manera molt semblant de pensar, això és molt important.

Hi ha una estratègia empresarial molt clara de cara al 2021?
Hi ha dues estratègies que pensem que han de funcionar aquest 2021: créixer en productes nous o créixer en mercats nous. Quan dic productes nous o mercats nous, no vull dir que farem supermercats, perquè culturalment ni ho volem ni en sabem. Per tant, hem de buscar conceptes nous que surtin dins el mateix mercat de la restauració, amb això vull dir que hem potenciat el mercat de les rostisseries, que és un mercat clarament a l’alça pels efectes de la Covid-19 i també apostem pel que es coneix com a «cocinas oscuras».

Quin és el concepte de «cocinas oscuras»?
És com un restaurant que ofereix la cuina de diferents restaurants. Perquè s’entengui el concepte s’ha de pensar en un restaurant que té diferents espais per a diferents tendències culinàries, és a dir, un restaurant amb una cuina amb diferents zones, com ara una zona de cuina japonesa, una zona de cuina mexicana, una zona de brasa, una zona de cuina d’Itàlia… és difícil trobar un restaurant així perquè no és un local pensat per seure a menjar-hi, sinó per recollir la comanda, però de l’oferta culinària que tu vulguis. És un concepte que va a l’alça sobretot a grans ciutats com Barcelona. Es diferencia del take away perquè el concepte de menjar per emportar és una manera de sobreviure a la situació actual, en canvi, aquest nou concepte està basat en cuines que es preparen per oferir diferents tipus de menjar. Sense anar gaire lluny, Glovo està fent les seves pròpies cuines i nosaltres estem negociant amb Glovo precisament per tirar endavant aquest concepte que explico. Glovo se saltarà el restaurant i anirà directe a aquestes «cocinas oscuras».

Ha dit «productes nous». Com ara quins?
El que estem fent és desenvolupar productes que fins ara no teníem, per exemple, tota una gamma de menjar mexicà preparat. I és una oferta culinària pensada pels restaurants que un dia puntual volen oferir un plat mexicà i no tenen temps per dur a terme tot el que comporta elaborar aquest tipus de cuina. Estem intentant oferir tota aquesta gamma ja feta per a establiments que vulguin plats ja fets i que el cuiner només li hagi de donar el seu punt personal. Una altra tendència que està a l’alça a tot Europa és l’oferta BIO o vegana, ara hem signat un acord amb una empresa holandesa especialista en productes vegans i incorporarem dotze productes nous, 100% vegans. Però amb el mateix concepte, és a dir, no seran productes per a restaurants vegans sinó per a restaurants que vulguin tenir a la seva carta algun plat vegà. Aquests són els projectes que hem d’anar desenvolupant i que no estan implantats als restaurants.

Hi ha hagut una gran evolució a l’hora de menjar?
Una cosa és el mercat de Barcelona i l’altre el mercat alt-empordanès, hi ha moltíssima diferència. Hi ha un exemple molt clar i és que l’únic McDonald’s que s’ha tancat a Espanya va ser el d’Olot, no va encaixar dins una cultura molt d’interior. I en aquest sentit vull dir que no m’imagino un McDonald’s a Cadaqués, per exemple, ja que quan vas a Cadaqués vas per menjar un suquet, un peix o un arròs. I aquesta és una diferència que hi ha entre l’oferta d’aquí i la de Barcelona.

Foto: Àngel Reynal

Hem estat parlant de xifres econòmiques molt elevades, fa la sensació que no es coneix prou aquesta empresa, al territori. Ho veu així?
Ens en vam adonar quan vam demanar els permisos per fer les obres d’ampliació. Vam anar a l’Ajuntament de Vilafant per demanar el permís i ens van dir que primer havien de tenir el projecte dels bombers per acceptar-ho. Fins aquí d’acord, llavors vam veure que s’endarreria molt el procés i vam demanar començar les obres al setembre, quan s’acaba la temporada d’estiu, i així tenir la primera fase acabada a les portes de Setmana Santa, que és quan comença de nou el volum de feina. Ens van dir que no, que fins que no hi hagués el permís dels bombers no es podia fer res. Vaig explicar-los que una empresa de França volia invertir 5 milions d’euros aquí i, per tant, tenir més oferta de treball pel territori. Els vaig ensenyar què era el grup Pomona i que tant els feia gastar-se els 5 MEUR aquí o a Barcelona. Va ser en aquest punt quan vaig adornar-me que no sabien ni qui érem, ni què fèiem, ni res. Això sí, al cap de tres mesos, quan vam fer la inauguració i va venir el conseller de Treball, Chakir El Homrani, va venir tothom a fer-se la foto [entre riures]. Considero que l’arrelament al territori és molt important i em sembla incongruent que empreses com aquesta no tinguin el suport de les institucions, que segurament no tenen mitjans suficients, eh? Però una mica d’interès estaria bé.

Parlant de política, com creu que està essent la gestió de la pandèmia per part de la Generalitat?
Es parla molt dels restaurants però no es parla dels distribuïdors, que no és que vulguem plorar sobre el mort ni fer pena a ningú, però, per exemple, quan vam demanar l’ERTO ens el van denegar, i del març fins al setembre, la Seguretat Social l’hem hagut de pagar igualment. Hem pogut acomiadar gent i això ens ha permès, que és el que esperem del 2021, condicionar l’empresa en funció del que preveiem facturar. Ara hem presentat de nou els números i ens han acceptat l’ERTO per causes majors, tenim l’empresa condicionada i jugarem amb els percentatges de l’ERTO. Tenim una previsió optimista, hem de ser-ho, i l’únic que podem fer és esperar que es reactivi tot, encara que tenim clar que patirem fins a l’estiu. El nostre sector es prepara molt per temporades i, al mes de març teníem 4.400.000 € d’estoc, una barbaritat! Ara, aquesta segona onada ens va enganxar amb 2.200.000 € d’estoc, tant de bo ens hagués passat a la primera onada. I veurem aquesta tercera onada, estem preparats per patir, financerament tenim la sort que tenim França darrere i esperem que de cara a l’estiu les previsions millorin.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li