‘Qué será, será…?’

0
1260

Hi ha un refrany castellà que diu que «No por mucho madrugar amanece más temprano», el qual, en un to més festiu es transformava en un «No por mucho tempranar amanece más madrugo», i aplicat a la política municipal, a les eleccions concretament, es podria interpretar que aquestes, sotmeses al període quadriennal, tenen període fix de convocatòria encara que, segons sembla o algú opina, hi hagi qui sembla començar a preparar-se i encendre les espelmes, com aquelles verges prudents de l’evangeli, a l’espera de l’arribada de l’espòs. D’altres, no se sap si hi són ni tampoc si se’ls ha d’esperar.

Què els sembla si fem un petit repàs de la situació actual i de passada una prospectiva, encara que aquesta pugui tenir i perdonar (perquè, és clar, això és com una espècie de tarot i no el suposat resultat d’una enquesta metòdica a l’estil de la letrilla de Quevedo, «Yo me soy el Rey Palomo, yo me lo guiso y yo me lo como?») més errades que les del CIS d’en Tezanos?

En principi, jo diria que en les properes municipals es reduirà el nombre de candidatures, d’aquelles amb què alguns aspirants a governants ens varen oferir la possibilitat de votar-los. Els minsos, quan no negatius resultats amb els quals es varen trobar el 2019, de ben segur que frenaran les ofertes de tipus personal i independents al marge de formacions consolidades, que tenen una estructura i una implantació més amplia que aquestes darreres.

En aquesta tessitura, amb qui ens quedem doncs? Doncs amb ERC, amb el PSC, amb el PP i la CUP; amb el que resulti finalment de l’actual ruptura de Junts per Figueres (recordin que s’ha desmembrat en tres formacions amb diferent oferta matisada de centre-dreta nacionalista) i cal suposar que, vist el que Tezanos ja comença a reconèixer (abans, per frenar-los els menyspreava i ara, com a temença que vol implantar, sembla com si els fes propaganda a favor), amb la presència de VOX. I Ciudadanos, seguirà endavant encara que des de molts punts de vista se’ls doni per amortitzats?

ERC i PSC tenen segur (bé, «no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat», diu la dita catalana) el lideratge de les seves respectives formacions amb els seus actuals comandaments, l’alcaldessa i l’alcalde-bis (de Lladó i ERC no en sé res, però de Casellas ja tenia a les seves mans l’organigrama i la mecànica del partit inclús en temps d’Armangué); del PP no se sap, i de la CUP cal pensar que el seu fracàs electoral anterior, amb la intenció d’expansió fallida cap a l’oest, els farà tornar als seus orígens. I VOX? Com que jo no estic a sou de ningú, no vull ni menysprear-los ni fer-los propaganda, per això no diré res encara que la meva opinió pugui coincidir amb la de molts ciutadans de base.

Què hem de preveure dels hereus del capital electoral de centre-dreta de la transformista CiU? Es presentaran cadascú pel seu costat amb la segura desaparició representativa d’alguns i per a altres la disminució del potencial que els va fer ser la llista més votada el 2019?

«No por mucho madrugar amanece más temprano», però el que també és cert és que «a quien madruga, Dios le ayuda». En aquest cas no serà qui diu el refrany, que per a res intervé en la política, però sí que ajudarà que, com a verges prudents tinguin l’espelma encesa per quan arribi l’espòs del dia electoral. Per les nècies, aquest passarà amb més pena que glòria. És moment d’engegar motors? Sembla ser que hi ha qui pensa que sí.

Resultats previsibles? No goso… Però sí que m’atreveixo a repetir les paraules que incloïa en la contraportada del meu llibre El último docenio político figuerense. Benvolguts lectors… Dalí només podia néixer a Figueres: «Tal vez la crónica de los acontecimientos de este último docenio (…) nos ayude a comprender las razones de este fenómeno —que el govern municipal no es constituís a l’entorn de la llista més votada sinó en base a la suma de minories— y así dilucidar si ha sido debido a un simple tropiezo del nacionalismo burgués, a sus graves errores de gestión, o a los efectos del fatídico arcano —els dotze anys de durada dels governs convergents i socialistes anteriors— y, de esta manera, nos encontraremos ante otro período de tradición cabalística de izquierdas».

“Que será, será…?” cantava la Doris Day ja fa molts anys, per contestar “… lo qué será, será”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li