
Mort l’escriptora i gastrònoma nord-catalana Eliana Thibaud-Comelade, guardonada per HORA NOVA l’any 1982
El passat 6 d’abril va morir a Perpinyà l’escriptora i gastrònoma Eliana Thibaut–Comelade. En els darrers dies s’ha destacat la seva figura com a cuinera, dietista o activista cultural i els vincles que va mantenir entre la Catalunya del Nord i la del Sud a l’hora d’investigar i promoure la tradició gastronòmica comuna. Si entrem a la seva pà gina web i anem a l’apartat biogrà fic ens trobem que, en primer lloc, hi figura el fet d’haver guanyat l’any 1982 el Premi Literari Mestre Robert de Nola, que es concedia a Figueres en una iniciativa conjunta del restaurant Mas Pau d’Avinyonet de Puigventós i del setmanari HORA NOVA.
Aquells premis literaris, que van tenir una curta durada, van servir, però, per situar la comarca, el restaurant patrocinador, tancat actualment des de fa anys, i el setmanari, en el mapa gastronòmic de tot l’Estat i més enllà , ja que queda clar que tenia projecció fins tot al nord dels Pirineus. El premi que va rebre Comelade —com era coneguda habitualment a casa nostra— estava dotat amb 30.000 pessetes de l’època i, segons l’acta del jurat, se li reconeixien «els seus anys de treball sobre dietètica i gastronomia a diferents mitjans de comunicació de França».
El fet de ser premiada a Figueres s’emmarcava, com unes setmanes mĂ©s tard va escriure el periodista Xavier FebrĂ©s a les pĂ gines del diari Avui, en una campanya de mĂ©s envergadura que parlava de la recatalanitzaciĂł de la cuina rossellonesa. FebrĂ©s destacava que, a banda del premi, haguĂ©s participat en una comunicaciĂł sobre el mateix tema en el CongrĂ©s de Cuina Catalana celebrat el març de 1982 a Barcelona i, sobretot, perquè acabava de publicar a ParĂs el segon volum de la col·lecciĂł La cuisine catalane, amb un notable ressò.
Arran de la seva mort i gairebé 40 anys després, l’escriptor i gastrònom gironà Jaume Fà brega ha reivindicat, en diversos articles i entrevistes, aquesta singular aportació de Comelade, tot afirmant que «en uns moments en què aquesta cuina no existia, soterrada sota l’abassegadora cuina francesa, ella la va rescatar de l’oblit i del menysteniment. El seu treball gastronòmic i cultural, a la Catalunya Nord i de retruc a tots els Països Catalans, és incommensurable».
A partir d’aquell moment va incrementar la seva tasca de recerca sobre les arrels de la cuina autòctona, amb nombrosos estudis i llibres que transcendien aquest espai per ampliar-lo cap a les comarques veïnes de la Catalunya del Sud, com l’Alt Empordà . Llibres com La cuina del Rosselló i la Costa Brava i La cuina del Pirineu català , en són exemples evidents. La col·laboració amb autors locals, com el ja esmentat Jaume Fà brega, va ser habitual durant dècades. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.
UNA ACTIVITAT PROLĂŤFICA. Nascuda a RigardĂ , als contraforts del nord del massĂs del CanigĂł, l’any 1928, se la coneix tambĂ© per la creaciĂł de l’Escola de Cuina Catalana, a Illa de Tet, i per ser l’autora d’una important obra sobre cuina i nutriciĂł, que abraça mĂ©s d’una trentena de llibres, a mĂ©s d’articles divulgatius i un CD-ROM interactiu. Acabada la Segona Guerra Mundial, va cursar estudis superiors en Higiene i Ciències de l’AlimentaciĂł a ParĂs, on va ser primera de la seva promociĂł. Els primers temps va publicar manuals pedagògics diversos quan la gastronomia encara no estava de moda. Quan va tornar a PerpinyĂ , va conèixer Josep-Maria Batista i Roca, que la introduĂ a la cultura catalana, un fet transcendental en la seva trajectòria posterior. Professora durant anys de l’assignatura Higiene de l’AlimentaciĂł en diversos centres d’ensenyament tècnic francesos, l’any 1985 va impulsar la iniciativa de creaciĂł dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, destinats a preservar i difondre la cuina de territori.
Començà a editar llibres de cuina en francès —el 2004 publicĂ un llibre en castellà —, però ben aviat publicĂ els primers tĂtols en llengua catalana, en els quals posava de manifest la seva recerca etnològica en el camp de l’alimentaciĂł (amb una especial incidència en el perĂode de l’edat mitjana) i la seva capacitat d’innovaciĂł pel que fa a receptes creades a partir del substrat tradicional de la cuina nord-catalana. En aquest sentit s’ha recordat que quan va participar en el I CongrĂ©s de Cuina Catalana, el 1982, va presentar una ponència sobre la utilitzaciĂł diĂ ria de la cuina tradicional tot recordant una frase que va escriure Francesc Eiximenis l’any 1382: «Els catalans mengen pus graciosament i amb millor manera que altres nacions».
El llistat de llibres que va publicar en els darrers anys Ă©s llarg. Cal destacar-ne, pels seus vincles amb casa nostra, els segĂĽents: La cuina tradicional de la Catalunya Nord, La cuina del foie-gras, Les amanides de la MediterrĂ nia, Cuina medieval catalana, La cuina de la poma i La cuina dels PaĂŻsos catalans. Al llarg de la va seva vida va ser distingida amb nombrosos premis gastronòmics i cĂvics. A mĂ©s, Eliana Thibaut era la mare del mĂşsic Pascal Comelade, autor de les peces musicals que acompanyen el visitants del Museu del Joguet de Figueres i estret col·laborador d’aquesta instituciĂł cultural de la ciutat.
Leave a Reply