‘Prou agressions a la nostra escola!’

0
656

*Opinió de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola L’Amistat de Figueres


«Alguna cosa ens passa com a societat quan aquells espais que hauríem de sentir com a nostres i, per tant, que ens mouen a promoure la nostra responsabilitat col·lectiva, són agredits i menyspreats de forma continuada. Parlem d’espais públics que ens pertanyen, i això no vol dir poder-ne disposar de forma individual quan ens vingui de gust, però sí sentir-nos partícips de la seva dinàmica i, perquè no, de plantejar-hi propostes personals que puguin ser interessants per a la resta de comunitat.

La llista d’espais és llarga i variada: carrers, places, espais verds, biblioteques… però n’hi ha uns que haurien d’adquirir una importància especial per a tothom, i que en canvi veuen com dia rere dia s’han d’espavilar per respirar enmig de la voràgine actual: les escoles. Sí, aquells edificis on s’educa, s’aprèn, es reflexiona i es dóna estratègies per intentar crear un món millor. Pot sonar naïf, però tal com estan les coses, no és gaire intel·ligent deixar a la deriva aquelles poques iniciatives que intenten treballar amb el material més sensible que tenim com a societat: la mainada, aquelles criatures que d’aquí a uns anys gestionaran, amb més o menys encert, la nostra realitat.

Fa uns dies van entrar a robar material del pati de la nostra escola, l’Amistat, i no era la primera vegada que patíem aquestes agressions. És un pati on molta gent hi ha posat el seu granet per adaptar-se a la situació de pandèmia que estem vivint, tot intentant mantenir l’esperit que volem que envolti els nostres infants: la nostra escola és un espai segur i protegit d’agressions, tal com treballem en el Projecte Club dels Valents des de fa cinc cursos.

I reforcem «nostra» perquè és aquí on hem de posar el focus d’atenció: si ens creiem que les escoles ens pertanyen, robar a una escola mai no hauria de ser una opció. És com robar-nos el nostre propi futur, les nostres esperances. Qualsevol persona hauria de condemnar fermament aquest fet, independentment de l’objectiu a curt termini que generi. És més, qualsevol persona hauria de fer pedagogia amb els que l’envolten perquè aquest fet, ni aquí ni enlloc, es torni a repetir. I les nostres administracions haurien de vetllar, dia rere dia, perquè els ciutadans entenguin que cal protegir les escoles de qualsevol agressió.

I si algú no se sent partícip de l’escola pels motius que siguin, i creu que és legítim agredir-nos per a benefici propi, només li podem dir que obri bé els ulls i que s’imagini com seria el món que l’envolta sense ningú que protegís el que més estima: les criatures.

Els ho devem als nostres fills, perquè ells també són els nostres somnis.»

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li