Prioritzar d’acord amb les necessitats

0
1328

Preguntar i escoltar. Interactuar amb les persones per entendre les preocupacions de les persones i prioritzar. Si faig un exercici de viatjar en el temps, exercici que molts compartiríem, recordo com quan era petit la meva mare administrava la setmanada (tal com es deia abans; ara parlem de nòmina o salari) prioritzant cap a on destinava els diners que entraven a casa. Han passat els anys i continuem repartint els diners que ingressem d’acord amb unes prioritzacions i necessitats, i mirant si es pot estalviar (cada vegada més complicat), aconseguir alguna cosa extra o fer alguna inversió.

Aquests són els comptes familiars però els d’un Ajuntament haurien d’anar en la mateixa línia però de forma professionalitzada i amb una priorització política basada en les necessitats de la ciutadania.

Pocs mesos abans de les eleccions municipals sembla que tothom s’hagi de defensar i demostrar que ha fet els deures. I els mals estudiants pinten façanes, impulsen focs artificials per distreure el personal i provocar que els debats es desdibuixin creant una capa de qualitat aparent que sempre reporta bons resultats a curt termini. Però, què és la qualitat aparent en els serveis públics? Un posaré un exemple: un hospital inverteix en pintar les habitacions, canviar els llits, les tauletes i les televisions, però no en els professionals que ens han d’operar i cuidar quan estem malalts. Aparentment tenim un bon servei però només de forma aparent. Cal revertir-ho. Decidir segons les prioritats, dimensionant els serveis sobre la base de la població i les seves necessitats.

A la jornada organitzada recentment per l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) vaig poder compartir taula de debat amb el gerent de la Fundació Salut Empordà, en Martí Masferrer. Fa anys que en coneixem però no havíem coincidit mai en un espai de diàleg. Des del primer dia que ens vam trobar, el nostre moderador, Lluís Armengol, ens va fer notar que n’eren de complementaris els plantejaments que volíem exposar.

Resumint, per planificar els recursos hem de tenir estratègies clares per al territori, dimensionar els serveis d’acord amb les necessitats i, sense por, col·locar al centre del debat les mancances cròniques que ens situen al centre d’un remolí que fa créixer les desigualtats i empitjora el dia a dia de la ciutadania.

Prou de ser autocomplaents. Recuperem l’esperit crític constructiu per buscar solucions a cada problema. Dimensionem els serveis sanitaris, els serveis educatius i els serveis socials sobre la base de la realitat sociodemogràfica del territori. No tot serveix. Apostem per invertir els diners (dels quals parlava a l’inici de l’article, la setmanada) en el que realment ens farà créixer econòmicament. Transformem les estructures caduques en eines que realment impulsin l’economia de Figueres i l’Alt Empordà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li