Primera generació sense sínies

0
935

La veu d’alarma la va donar fa unes setmanes el filàntrop empordanès Albert Tomàs, fill de Vilabertran i promotor de la fundació que duu el seu nom i que té per objectiu la defensa, la recerca i l’estudi del patrimoni cultural. Les sínies que servien per abastir d’aigua les hortes de Vilabertran i de Cabanes han desaparegut víctimes dels desaprensius que van a la recerca de ferro per vendre. En aquest cas, però, no només s’ha pispat el ferro sinó que s’ha robat el patrimoni popular de diverses generacions. Per a les futures només els quedaran els documents gràfics.
En concret, a finals de març, Tomàs explicava que “acabem de formular denúncia davant dels Mossos d’Esquadra pel robatori d’una sínia en un camp del terme de Cabanes. Aquest no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en un continuat espoli de l’horta de la plana empordanesa, com ho indica la dada següent: un treball dut a terme l’any 2009 per l’escola Torre d’en Reig, de Vilabertran, va inventariar un total de 22 sínies en tot el terme municipal. En aquests moments no en queda cap, ni a Vilabertran ni a altres termes de la rodalia, a causa dels robatoris que de la seva part de ferro han patit. Segons hem pogut saber, l’Ajuntament de Vilabertran també ha presentat denúncia pel mateix motiu”.
Cada sínia pot proporcionar als lladres a l’entorn d’una tona de ferro, la xifra que pot pesar tota la maquinària de l’aparell, actualment en desús. Albert Tomàs, que recorda perfectament l’ús que es donava antigament a aquests estris, considera que encara es podria fer alguna cosa per evitar l’espoli. En aquest sentit, assenyala que “una sínia és fàcilment identificable. Només caldria recórrer els magatzems de ferro vell per trobar-les, i castigar qui ho ven i qui ho compra. Però si no es fa amb el coure, menys es farà amb això”.
Afegeix que “darrere aquests casos planeja només un qüestió: el valor que donem, tots plegats, al patrimoni. Al patrimoni que és de tots. Vilabertran, i les rodalies, era, no fa gaire, un model productiu d’horta, un dels potencials econòmics de l’Empordà; una part essencial de la seva economia i la seva societat. Aquells temps han canviat, però les sínies, dretes enmig dels horts, mantenien el record del que va ser l’activitat, de les persones que la crearen i la mantingueren; el record del que vam ser. És a dir, la nostra història. Amb els robatoris, no sols s’han endut unes tones de ferro vell, sinó també aquesta part de la història, i especialment una mostra, una rica mostra a jutjar per l’esmentat treball de l’escola, de la indústria agrícola, un “museu” a l’aire lliure per conèixer el que era una sínia, cosa que avui ja ben pocs deuen saber. Ens han robat la història”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li