Pressupostos

Sembla que, a la fi, gràcies a l’abandonament de projectes metafòricament i eufemísticament titllats prèviament de “glamurosos” i, potser el que és més greu, a la rendició per manca de fe, per incapacitat, per fatiga o per desídia, de la “recerca d’un salvavides en la comparació amb Girona”, però, dit més prosaicament, gràcies a la immolació d’un bec expiatori conformat per la retirada de la partida de 150.000 euros destinats al desenvolupament del projecte del museu del Circ, l’aprovació dels pressupostos municipals figuerencs s’ha convertit finalment en una pírrica realitat en ares d’una política de “supervivència”, una altra expressió generada per les modes amfibològiques tant a l’ús que, sense gaire marge per l’error, pot interpretar-se com la de l’estancament socio-econòmic.

Potser estic equivocat, però m’ha semblat apreciar que, amb aquesta decisió, ha quedat palesa la curta volada de la filosofia que impregna el pensament i les decisions governatives dels nostres (uns més que d’altres) dirigents: la frenada s’ha de practicar quan estàs en plena carrera de creixement per corregir desequilibris i, en el seu cas, reorientar objectius; però anul·lar factors de desenvolupament en plena etapa de crisis no solament no representa pa per avui sinó que configura un futur de fam per a demà.

Sincerament no ho puc entendre: Fa vint i cinc anys la ciutat es va gastar, sota la pressió de tota la que podríem anomenar progressia política que ara se situa en contra del circ, dos milions d’euros per expropiar l’edifici de l’antic Hotel Paris per a la instal·lació del futur Museu del Joguet i un altre “milionet” per habilitar-lo, i ara no podem invertir ni un 10 per cent de la quantitat que llavors es va considerar plenament assumible quan tenim a favor totes les institucions públiques? On és aquella ciutat que també volia absorbir el futur museu del Cinema?

Però hi ha també dubtes envers el procés amb el que s’ha arribat a aquesta situació. En primer lloc, si hi havia vuit vots segurs (PDCat i ERC) a favor dels pressupostos amb la partida circense inclosa, set segurs (PSC, CUP i Compromís) en contra, i quatre segures abstencions (PP i C’s), ha estat el dubte sobre el possible no de la UDC de Toro-Galimany el que ha fet que Felip es rendís a les exigències de la CUP? Però en segon terme i de manera definitiva, amb la certesa que no hi hauria alcalde alternatiu com és que l’actual Majoress no s’ha sotmès a una qüestió de confiança que tenia guanyada d’antuvi?

Si del que es tractava era que passés quant més aviat millor aquest calze pot ser una explicació humanament comprensible però políticament inconvenient. Perquè Figueres no ha sortit guanyant amb aquesta dolça derrota a la vegada que amarga victòria.