Peyu: «Les coses les has d’abandonar en el pic de dalt de tot, quan ho estan petant més fort»

0
863

Peyu (Muntanyola, 1986) és un dels referents indiscutibles de l’humor català. Ja sigui sol o acompanyat, els seus espectacles són un èxit. Aquesta setmana tornarà a participar al Festival Còmic i ho farà acompanyat d’en Jair Domínguez i la Neus Rossell, els altres dos membres d’un dels programes més escoltats de Catalunya: El búnquer. Tres artistes amb una mirada pura i brillant.


Dijous vinent al vespre us trobareu el Teatre Jardí de Figueres ple. Què n’espereu?
Teníem ganes d’entrar en contacte amb el públic que ens segueix més enllà de les deu o dotze persones que tenim de públic a cada programa. És una manera d’apropar-nos a aquesta gent que està malalta de Búnquer. Aquesta temporada la tenim plena fins al juliol i hi ha una llista d’espera de 1.500 persones. És molt bèstia.

Com es porta que tanta gent conegui la vostra vida privada?
Quan estàs acompanyat de la Neus i en Jair en un espai com El búnquer, on ets sents com al menjador de casa, acabes parlant igual fora de micro com quan estàs en antena.

Citaves la Neus i en Jair. D’on surt aquesta química?
És sort, tot i que pots intuir amb qui et portaràs bé. Amb en Jair feia temps que treballàvem junts a Bricoheroes i ja hi havia molta química. Quan va sorgir el projecte d’El búnquer, buscàvem una noia amb qui evolucionar el tàndem i convertir-ho en un trio. Buscàvem algú com la Neus, que transmetés naturalitat i espontaneïtat.

El búnquer ho té, això. No teniu filtres ni censures?
Més enllà de filtres, censura, el que transmetem és veritat. Jo crec que aquest és l’èxit tant d’El búnquer com de Bricoheroes. Tenim una societat grisa, encorsetada i molt políticament correcta. Quan una cosa funciona, s’allarguen les temporades fins a vuit o deu anys, per por d’inventar-ne de noves.

No és el cas d’El búnquer.
No. El que fem nosaltres té l’essència de coses dels 90. Algú pensarà: «Hòstia, aquesta gent s’han inventat aquí un programa dins d’un búnquer on expliquen històries sobre personatges fracassats». Sobre el paper semblaria que a nivell de ritmes, de consum audiovisual, no hauria de funcionar, però està sent un èxit.

El búnquer té una data límit?
Tot té un recorregut. Igual que Bricoheroes, s’havia d’acabar. El format estava esgotat, tot i que la gent digui que no. Crec que les coses les has d’abandonar en el pic de dalt de tot, quan ho estan petant més fort. I d’El búnquer… No crec que allarguem més de tres o quatre temporades. Si et quedes quinze anys fent el mateix programa igual impedeixes que passin coses noves, que potser són millors, o no…

Tornes al Còmic, un festival també diferent, d’humor que s’arrisca. Què significa per a tu?
Amb l’èxit de Bricoheros i d’El búnquer, convidar-nos és molt fàcil, però quan aquest èxit no era tan palès, jo ja havia vingut al Còmic a escala personal. Sempre han confiat en mi. Compartim molts valors.

Quins?
Jo sempre intento descentralitzar l’audiovisual català de Barcelona i treballar des d’Osona, on hi tenim la productora. El Còmic prepara un festival de gran magnitud descentralitzat de Barcelona. Amb tot el que comporta de dificultats en aquest país, que sembla que només perquè estiguis fora de Barcelona siguis a segona divisió. Fer a Figueres un festival de primeríssim nivell com és el Còmic, que porta artistes de tot el món, em sembla una aventura per aplaudir cada dia.

Fareu una gravació d’El búnquer aquí?
Sí. Un dels capítols d’aquesta setmana estarà fet des de Figures. En un espai que recordarà al d’El búnquer amb gent que no s’haurà de desplaçar a Osona. Si l’experiència va bé aquí a Figueres, potser ho podem repetir a la tercera temporada.

En un capítol de Bricoheroes vas fotre un golàs per l’escaire al Camp Nou. Això és fruit del teu pas per l’Escola de Futbol d’Osona o vas haver-ho de repetir moltes vegades?
Jo havia jugat a futbol tota la vida, i a l’Escola de Futbol d’Osona en vaig aprendre bastant. La tocava, però no per arribar a jugar al Barça. Vam haver-ho de repetir un parell de cops i perquè el que em feia el passe no me’l feia bé [riu].

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li