Peus de fang

0
1277

Jo no sĂ© si, al marge de la cristiana, catĂČlica, apostĂČlica, romana i, diguem-ho tambĂ©, tarraconensis, la resta de religions o moviments morals tenen les inobservances als seus preceptes catalogades en tres nivells de pecats o de transgressions conscients dels seus preceptes, graduats segons la gravetat dels actes en capitals, mortals i venials; perĂČ crec que fins i tot des d’uns principis de moral natural, Ă©s a dir, d’aquell conjunt de regles de comportament que l’home descobreix per sĂ­ mateix com a idĂČnies per a la convivĂšncia, podrĂ­em dir que Ă©s la supĂšrbia, entesa com un excĂ©s d’autoestima, com una sobrevaloraciĂł de les nostres capacitats que ens porten fins al menyspreu dels demĂ©s, si d’una part la cara, la part positiva que ens ha permĂšs anar aconseguint un mĂłn millor, a la vegada, la creu o part negativa,que, com quan el bĂ­blic cĂ stig divĂ­ per la construcciĂł de la torre de Babel amb la qual volĂ­em arribar al cel, ens ha sotmĂšs en el major dels desconcerts.

Quina Ă©s la contradicciĂł en la qual en aquests moments estem vivint? AbandonarĂ© qualsevol tipus d’anĂ lisi ideolĂČgic/polĂ­tic/partidista, mĂ©s en aquests moments de disputa electoral, i em referirĂ© simplement a aspectes comuns de la vida quotidiana, encara que potser sense poder oblidar (ja saben que es tracta del meu filĂČsof i sociĂČleg de capçalera) les paraules de D. JosĂ© Ortega y Gasset.

Quina societat hem construĂŻt, sobre quines bases hem edificat la nostra convivĂšncia sinĂł, com afirmaven tant ell com Max Weber, quan coincidien en quĂš tant el capitalisme com el comunisme aspiraven a crear el «hombre masa», Ă©s a dir «aquel que exige mĂĄs que los demĂĄs, aunque no logre cumplir en su persona esas exigencias superiores», perĂČ que es mostra incapaç d’arbitrar qualsevol tipus de discrepĂ ncia amb el sistema?

Aquests homes-massa haurien estat creats per una societat massa caracteritzada per la «homogeneidad debida a la abundancia econĂłmica, el desarrollo tecnolĂłgico y la igualdad polĂ­tica» perquĂš «nunca ha podido el hombre medio resolver con tanta holgura su problema econĂłmico… Cada dĂ­a agrega un nuevo lujo al repertorio de su estĂĄndar vital… Lo que antes se hubiera considerado como un beneficio de la suerte que inspiraba humilde gratitud hacia el destino, se convirtiĂł en un derecho que no se agradece sino que se exige.»

PerĂČ, quĂš ha estat tot sinĂł un pecat de supĂšrbia? Enlluernats pel desenvolupament material i pel consumisme hedonista no ens han deixat veure que Ă©rem gegants amb peus de fang i que havĂ­em descuidat el control d’allĂČ que desitgem als amics quan els saludem. Salut!

Ens servirà aquesta desgràcia humana que estem patint per replantejar-nos els objectius principals del nostre viure, o seguirem més ufanosos amb els nostres Úxits que preocupats per les nostres mancances, seguint sent gegants amb peus de fang?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li