Pere Torrent: «A Peralada ens falta una residència per a la gent gran»

0
427

L’alcalde de Peralada explica quina és la situació actual del municipi i cap on mira el futur d’aquest, i en detalla projectes com el de recuperació de la muralla o la residència de gent gran


Ara que fa 14 anys que és alcalde de Peralada, en deu haver vist de tots colors, no?
No em pensava estar-hi tants anys [entre riures]. Vam entrar perquè en aquell moment hi havia un buit, ens vam ajuntar uns quants i vam decidir presentar-nos a les eleccions, però amb la intenció d’estar-hi un temps de transició fins que hi hagués algú altre, però una cosa porta a l’altra i hem arribat fins aquí.

Li va tocar encarar la crisi del 2008 i ara una segona amb la covid-19. Com es gestionen tantes crisis?
Al final t’acostumes i vius amb una crisi permanent, no? [entre riures] Quan vam arribar va haver-hi el daltabaix de la bombolla immobiliària i vam haver de reduir despeses, posar molta imaginació i intentar sortir-nos-en. De fet, Peralada té uns recursos bastant estables pel que fa als ingressos, que bàsicament ens venen per l’import del joc del Casino, que deixa uns impostos bastant estables, i llavors no depeníem tant de la construcció, per això no ens va afectar tant com en altres zones. I ara la pandèmia ha afectat al revés, les empreses que generaven activitat han estat tancades i els ingressos han baixat. Penso que ens ha afectat o afectarà més la covid-19 que la crisi de la construcció. I sobretot pel que fa a l’àmbit social, el teixit associatiu del poble i les entitats…

Peralada té un pressupost d’uns 4,5 MEUR. Quines inversions es preveuen?
Ara acabem d’adquirir una finca per valor de 360.000 euros que té una part de muralla que està a la vista, però la gent no la pot veure bé, i volem recuperar 50 metres d’aquesta muralla. Un dels projectes que tenim és el de recuperació de trams de muralla, i la finalitat és que a Peralada, on tenim molts atractius, sigui també coneguda pel casc antic i tot l’entorn de la muralla.

No és que no ho coneguem, però té molts tresors amagats que encara no hem descobert. És així?
Per això vam fer un Pla Estratègic de Turisme el 2010, i el 2015 vam aconseguir una subvenció FEDER per potenciar tot el que és l’accés al casc antic, amb unes rutes històriques senyalitzades amb tòtems, amb unes visites multimèdia al claustre, etc. Precisament la intenció és que la gent entri al casc antic i es passegi per les places i visiti els punts d’interès. Per exemple, molta gent no sap que Ramon Muntaner era fill de Peralada i vam iniciar la campanya Peralada al cor de l’Empordà perquè la gent passi uns dies aquí i visiti també la comarca.

Més d’una dècada batallant per l’institut i finalment és una realitat, com va el nou curs?
Això va ser una gran satisfacció, el que passa és que tot va ser una mica estrany perquè ens van confirmar que es faria l’institut pocs dies abans de l’inici de la pandèmia i moltes de les idees, activitats i propostes han quedat al calaix. Però és una gran satisfacció, penso que és molt bo per a Peralada, però també per a l’Alt Empordà. I de fet, una de les inversions que tenim és cedir espais per a l’institut. L’Ajuntament hi té una aposta forta i contribuirem amb l’edifici existent i amb la construcció d’una fase del nou institut, és a dir, el municipi hi aportarà una quantitat.

Ha de créixer, doncs?
Sí, l’acord que tenim amb el departament d’Educació era que aportàvem l’edifici existent, que eren les antigues escoles, i uns terrenys. I per dir-ho així, els espais destinats per a dos cursos els posa Peralada. Enguany hem hagut de posar uns mòduls, però acabarà essent un institut físic per a quatre cursos.

I què més queda al tinter?
Moltíssimes coses… L’institut és un projecte que es fa al llarg de molts mandats i molts alcaldes. Jo vaig tenir la sort d’inaugurar un pavelló que havien gestionat els anteriors governs i és allò que dius «la medalla te la poses tu, però la feina l’han fet els altres», però penso que falta una residència per a la gent gran, d’aquesta manera tindríem atenció per a tothom dels 0 als 100 anys. Un altre projecte és el de recuperació de la muralla, ara hem tingut l’oportunitat d’aquesta finca i n’hi ha una altra a la venda, tot i que ara econòmicament no podem comprar-la. D’altra banda, també ens queda arreglar alguns carrers del casc antic, tenim un projecte ja aprovat, però ens falta el finançament perquè el PUOSC ens va concedir només un 10% del total… I sempre hi ha coses, no s’acaba mai.

Quines problemàtiques té avui Peralada?
Doncs Peralada té un problema de civisme. L’altre dia llegia un post de l’alcaldessa de Figueres que es queixava del mal criteri de la gent a l’hora de fer les coses i que ho embruten tot… Encara que el 90% ho faci bé i siguin quatre els que embruten, es nota molt. I aquest és un problema que també tenim aquí i és comú a tot arreu. Ens trobem amb defecacions d’animals, deixalles al carrer i s’inverteix molt perquè les coses estiguin netes i endreçades. Penso que faltaria que la gent prengués consciència de com és d’important l’espai públic, i això és un problema. I pel que fa a l’aparcament, n’hem posat molts a l’entorn del poble, però hi ha el costum de voler entrar amb el cotxe fins la porta de casa.

Aquesta és una mania molt empordanesa, sempre volem aparcar a la porta.
La persona que viu a Barcelona i ha de fer dues illes urbanes ho troba normal, aquí caminem 100 metres i ja no ho trobem normal. Hem posat una pilona només per residents a una de les entrades i hem d’acabar de posar-les: a cada porta de muralla hi haurà una pilona per garantir que la gent compleixi.

I sobre les problemàtiques que dèiem, també tenim un problema greu històric al recorregut de Peralada a Vilanova de la Muga, que forma part del terme municipal i hi ha un pont a la via del tren per on no passen certs autocars. La carretera està feta un desastre i ara tenim un problema perquè tres nens de Vilanova vinguin a Peralada. L’autocar ha de ser d’unes dimensions, i per venir a Peralada ha de fer el recorregut de Castelló, Vila-sacra, el cinturó de ronda, Vilabertran, Cabanes i Peralada, quan entre Peralada i Vilanova de la Muga hi ha 4 quilòmetres. És una mancança molt important, el 2009 es va firmar un conveni entre Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya que s’havia d’arreglar i hi havia uns terminis que no s’han complert mai. Entenc que llavors hi havia la crisi, però ja han passat dotze anys i s’han fet altres coses. És un problema que realment ens afecta, perquè Vilanova és un poble petit i la majoria de serveis estan a Peralada i la gent s’ha de desplaçar per una carretera que hauria d’estar molt millor.

Foto: Àngel Reynal

Sovint ens oblidem que Vilanova depèn de l’Ajuntament de Peralada. Com és gestionar dos municipis tan diferents?
La veritat és que t’acostumes a tot. A Vilanova hi hem fet moltes inversions els últims anys, ara estem arreglant la façana de l’antiga escola de nenes, s’han fet els carrers nous, s’ha millorat l’edifici de Can Sala i el consultori… Es fa complicat perquè tens moltes coses duplicades, però amb la gent de Vilanova hem establert una relació molt fluida, i evidentment que a Vilanova els agradaria ser municipi propi com havien sigut fins als anys setanta, però és un tema que no depèn ni de Vilanova ni de Peralada, sinó de la Generalitat.

Un dels temes calents és l’aeròdrom. Com avança?
És un projecte que ha sortit i que l’Ajuntament ha de trampejar… Molta gent em diu que com a Ajuntament ho hem de frenar, però falta poder. De moment està en exposició pública, hem fet diverses reunions i els promotors just ahir ens van explicar que volen encarar-ho a agricultura de precisió.

Què vol dir això d’«agricultura de precisió»?
El que ens van explicar és que tenen uns drons petits, però que no són els que coneixem, sinó que van amb gasolina i necessiten una pista per enlairar-se. El que fan és un mapatge de tots els camps per saber què falta en aquell camp, si li falta aigua, adob o el que sigui. I pel que ens van dir, va encarat a investigar les màquines que acaben desenvolupant això i necessiten unes pistes d’enlairament perquè no s’aixequen en vertical. Què hem de garantir nosaltres? Que es compleixi tot el que toca, i fins ara els informes de l’ACA de Medi Ambient i Transports han sigut favorables. Els naturalistes, que també se’ls consulta, per exemple IAEDEN, no han contestat. Entenc que ara, durant el període d’al·legacions, ho faran. Però no oblidem que qui aprova i dona el vistiplau definitiu és la Comissió Territorial d’Urbanisme, per tant, entenem que si prosperés voldria dir que compleix i no hi ha d’haver cap problema. Estem expectants i evidentment preocupats perquè la zona és bucòlica, i ara que vinguin avionetes és preocupant.

Passo d’Urbanisme a Esports i amb la darrera aposta esportiva del Bàsquet Nord, i sobretot per les seccions femenines. Com serà?
Estem encantats, quan es va fer el pavelló hi havia el dubte de què passaria i ha sigut un èxit. El futbol té una magnitud molt important i amb el pavelló hem tingut el Club de Patinatge que ha fet molt bona feina, i ara tenim el Bàsquet Albera-Peralada que s’ha associat amb l’Adepaf per consolidar el Bàsquet Nord i sembla que Peralada estarà destinat a bàsquet femení. Era un dèficit que teníem, recordo que abans només hi havia futbol i no hi havia cap oferta per a noies, amb el pavelló hem obert el ventall i ara els clubs aposten per l’esport femení, i això és fantàstic. Avui el president del CF Peralada m’ha dit que hi ha 327 nens i nenes per a aquesta temporada i volen vincular el club amb el poble, això és molt positiu.

Amb la mirada a les municipals 2023?
No ho hem decidit, portaré 16 anys i són molts anys. Tenim un equip molt bo i qualsevol dels que hi ha pot agafar les regnes el dia que convingui.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li