Pere Palomera: “L’educaciĂł en el lleure i en un entorn natural amb animals, dona un plus a la mainada”

0
884

És l’actual director i propietari de la casa de colònies Les Orenetes (BorrassĂ ) i del centre d’educaciĂł infantil NarcĂ­s Monturiol de Figueres. En aquesta entrevista desgrana com ha viscut la pandèmia el sector del lleure, quines complicacions ha tingut al llarg de l’any i, entre d’altres, quin Ă©s el present i el futur de la casa de colònies. TambĂ© n’explica la història i els seus inicis


Sembla que el sector del lleure s’ha reactivat una mica, però tambĂ© ha patit la crisi de la pandèmia. Què tal?
Hem estat catorze mesos tancats i la veritat Ă©s que s’ha reactivat molt bĂ©. A Les Orenetes hi fem casals, colònies, trobades familiars, grups d’esplai… i això ens estĂ  salvant una mica. Si nomĂ©s haguĂ©ssim sigut casa de colònies ara estarĂ­em a la ruĂŻna, com a casa de colònies ha sigut i Ă©s molt difĂ­cil. Aquest any tambĂ© s’estan suspenent les activitats escolars d’anar de colònies, la setmana que ve m’han anul·lat la reserva, i la sort Ă©s que quan hi ha una anul·laciĂł, tenim llista d’espera d’altres escoles i anem salvant els dies.

L’estiu de l’any passat no es van poder fer colònies, Ă©s aixĂ­?
L’estiu passat vam poder fer el casal de juny, juliol, agost i setembre, però colònies no. TambĂ© vam poder fer el casal de Nadal i Setmana Santa.

Quines complicacions han tingut per adaptar-se a totes les mesures necessĂ ries amb mainada?
L’1 de juliol de 2020, desprĂ©s de trenta-dos anys treballant a Les Orenetes, semblava que fos el meu primer any. Tot era nou, els protocols nous, normatives, rĂ tios, espais, desinfeccions… DirĂ© mĂ©s, els casals van ser els grans precursors perquè poguessin obrir les escoles amb garanties. Em van trucar directors i directores de diferents escoles de Figueres per preguntar sobre temes com ara: la mainada, els pares, el servei de menjador, les entrades, la distribuciĂł de l’espai… I en vam parlar molt amb tot el sector, a les escoles van començar amb una mica mĂ©s d’informaciĂł, però els casals vam començar que no sabĂ­em res. Ens trobĂ vem amb nens amb vòmits, addiccions, angoixes, pors… Ens vam trobar de tot. Feia molt de temps que estaven tancats a casa i es va notar molt.

Quina importància té el lleure per a la salut física, però també mental, de la canalla?
Poso un exemple: el primer dia va arribar un nen amb pors i angoixes, i al cap de tres dies d’estar a la natura, va fer un canvi impressionant. Totes les activitats les fèiem a l’aire lliure, per seguir els protocols, i vam veure que els nens tornaven a gaudir de l’espai, de les piscines, de les guerres d’aigua, de compartir amb altres nens i nenes… Van tornar a socialitzar, i va ser una feina dura, eh? Però era molt necessari. L’educaciĂł en el lleure i en un entorn natural, amb animals i piscina, dona un plus a la mainada.

Tot i ser els precursors per les escoles, aquest va ser un sector una mica menyspreat per les institucions. Ho veu aixĂ­?
SĂ­ i no. Va haver-hi una mica de tot, la situaciĂł amb què ens vam trobar Ă©s que els nostres inspectors, tant de Joventut com de Sanitat, tambĂ© estaven confinats i tambĂ© estaven perduts. Havien de rebre ordres de les conselleries i les ordres no arribaven. Amb l’inspector de Joventut, en Joan Salellas, quan al març els trucĂ vem per preguntar què havĂ­em de fer amb les anul·lacions i les pagues i senyals, no sabien què dir-nos, perquè ni ells sabien què s’havia de fer. L’administraciĂł va quedar molt desemparada i la sort que vam tenir Ă©s que ens vam ajuntar 110 cases de colònies i a partir d’aquĂ­ anĂ vem compartint i parlant, cadascĂş feia una mica la seva, però almenys ens explicĂ vem els nostres problemes i a partir d’aquĂ­ en vam poder treure suc. Cada casa de colònies tĂ© el seu mĂłn i s’ha gestionat com s’ha pogut, hi ha cases que no podien tornar cap paga i senyal i nosaltres el que hem fet ha sigut guardar les pagues i senyals, sense quedar-nos-en cap. Evidentment, ens hem endeutat, però qui no ho ha fet? I el mĂ©s important Ă©s que no ens hem arruĂŻnat.

Les Orenetes és un espai conegut per a molta gent. Com neix, però, el projecte, ara fa 32 anys?
Fa 32 anys, jo en tenia 13 quan vaig començar a ajudar al negoci familiar. I tot això va començar perquè eren els camps dels avis i hi havia una petita barraca de fusta amb gallines. La meva mare, Irene VergĂ©s, va ser precursora de les llars d’infants a la comarca, i com que tenim el centre d’educaciĂł infantil NarcĂ­s Monturiol, un dia va dir «per què no anem amb els nens, al camp dels avis a veure les gallines?» i va ser una excursiĂł genial. L’any segĂĽent vam dir «i per què no agafem una cassola i cuinem allĂ  mateix amb uns fogons?». I amb els anys vam anar creixent. Es va construir una petita estructura, desprĂ©s una petit habitacle, fins que l’inspector de Joventut, Vicenç CĂ novas, ens va dir que sortien unes normatives per fer cases de colònies i albergs per promoure el lleure a l’entorn natural. I grĂ cies a l’inspector vam començar a construir mĂ©s espais, vam posar vint lliteres, desprĂ©s trenta, mĂ©s tard ja eren cinquanta, vam posar mĂ©s animals, es va construir la piscina i van començar a venir escoles i grups. I aixĂ­ fins avui.

Avui, que Ă©s una finca de… quants metres quadrats?
10 hectĂ rees, 99.500 m2. I ara tenim un total de cent set llits i els casals tenen una capacitat de tres-cents nens. Aquesta Ă©s la xifra mĂ xima, eh? Aquest any encara continuarem amb els protocols covid-19 i farem cent cinquanta nens, aixĂ­ hi haurĂ  15 nens per grup. S’ha quedat una vuitantena de nens i nenes sense plaça, i em sap molt greu haver de dir que no. L’any passat vam anar molt bĂ© amb grups de deu nens i nenes, econòmicament no a ser rendible, però Ă©s el que tocava. El que tocava era treballar i oferir el servei, i aquest any amb els grups de 15 tindrem una mica mĂ©s de marge. Si fem cas als protocols de Joventut, que ens diuen que es poden fer grups de 24 nens i fins a 240 nens al casal, s’ha de fer separaciĂł d’espais, de piscina, menjadors separats… És impossible. Vam obrir inscripcions el 28 de febrer, i el 3 de març les reserves ja eren del 90%.

El pas de l’AVE va marcar un abans i un desprĂ©s a la finca de Les Orenetes.
Quan van començar les obres va ser caòtic, per aquĂ­ passaven fins a dos-cents camions, els treballadors i constructors, gent de l’AVE, les antenes… Aquell any va ser complicat, però he de dir que es van portar molt bĂ© amb Les Orenetes, perquè van fer una inversiĂł de 750.000 euros per tal que Les Orenetes poguĂ©s continuar, i per això vam fer les piscines noves. El mĂ©s fĂ cil era fer passar el tren pel mig, i com a dada curiosa, dit per l’enginyer Fèlix Torres, aquĂ­ vam aconseguir desviar la MAT, que les MAT normalment van rectes. A mĂ©s, això Ă©s nucli zoològic.

Ho desconeixia.
Les Orenetes estĂ  considerat nucli zoològic, i nomĂ©s hi ha tres llocs a Catalunya amb aquest segell: El Zoo de Barcelona, el Parc TemĂ tic de Sabadell i Les Orenetes. SĂłn permisos que donaven abans, i quan vam començar a portar dromedaris i llames, ens vam treure el permĂ­s. Ara, evidentment, no tenim animals salvatges, i tota aquesta part l’hem anat suprimint. Amb la mainada has de tenir conillets, Ă necs, gallines… El que vol i necessita la mainada Ă©s participar, donar menjar als animals, entrar a les quadres.

D’aquesta manera tambĂ© es fa educaciĂł de benestar animal, no?
És una passada, i sobretot amb nens que tenen TDA o autisme, els veus treballar amb aquests animals i és una meravella. La setmana passada va venir una escola amb un nen autista que no havia fet cap reacció, vam entrar a la zona dels conills i un conill se li va posar a la falda i la mestra va dir-nos que era la primera vegada que tenia una reacció, va ser un moment molt bonic. I nosaltres no vam fer res, va ser el conill.

Me’n vaig a la llar d’infants. SĂ© que porta molts anys batallant amb la legalitat d’altres centres. Com avança el procĂ©s?
Estem una mica decebuts perquè continua igual. Aquest buit legal que hi ha sobre ludoteques i agrupaments familiars, moltes escoles bressol il·legals ho aprofiten. A Figueres, per exemple, hi ha una llar d’infants que la seva llicència d’activitat Ă©s reforç de francès i tenen mainada de 0-3 anys, amb tot el que comporta…

Fa molts anys que es baralla amb aquesta situaciĂł. Què li diu l’Ajuntament de Figueres?
He de dir que el nou equip de govern m’ha atès dues vegades, tant l’alcaldessa com el regidor d’EducaciĂł, i m’han atès molt amablement i han escoltat la problemĂ tica. Si els altres governs, com el de Jordi Masquef, Marta Felip i Santi Vila, perquè el procĂ©s comença amb Santi Vila, si aquests no van poder solucionar-ho, Ă©s que alguna cosa passa i solucionar-ho deu ser molt complicat. Al final s’haurĂ  de fer una denĂşncia general, però com que Ă©s un reglament de la Generalitat de Catalunya, els advocats diuen que ha de ser la mateixa Generalitat que posi els punts sobre les is. Jo nomĂ©s espero que amb el regidor d’EducaciĂł, que m’ha escoltat mĂ©s d’una vegada, aconseguim alguna cosa. Hi ha Ajuntaments que han solucionat el problema, la primera denĂşncia la vam posar el 2008.

Foto: Àngel Reynal

Hi ha altres poblacions de Catalunya que ho han aturat?
SĂ­, tenim l’exemple de PalamĂłs i tambĂ© el de Sant Quirze del Vallès…

Quin ha de ser el futur de Les Orenetes?
Penso que a Les Orenetes hem arribat a un punt que, a banda de casals, grups d’esplai, famĂ­lies, etc., hem inclòs altres celebracions com casaments, batejos, trobades, concentracions de motos… Hem aconseguit tambĂ© que Les Orenetes no nomĂ©s sigui d’estiu, sinĂł de tot l’any. El 2019 per primera vegada a la nostra història vam aconseguir omplir tots els caps de setmana, i ara pel 2021 comencem a tenir tantes demandes que potser hi haurĂ  llista d’espera. Hem obert la ment i fem de tot, als casaments estic a la barra lliure fins les 6 del matĂ­. I l’èxit Ă©s ser-hi i controlar que tot vagi bĂ©. Ara el que fem molt sĂłn aniversaris de 30, 40 i 50 anys.

De fet, Ă©s un espai que lliga diferents generacions.
Molta gent que ve havia sigut alumne quan jo tenia 20 anys, i ara ens porten els seus fills, i és molt bonic. A vegades venen els avis a portar els nets i ens diuen «és que jo ja hi portava els meus fills aquí, a Les Orenetes!».

Per què el nom de Les Orenetes?
Les orenetes són uns animals migratoris que venen amb el bon temps i marxen amb la fred. I és el que passa aquí amb la mainada. És una de les idees que vam tenir, posar el nom a una casa de colònies no és fàcil, i menys fa tants anys, però al final el nom el fa la gent, el dia a dia i els anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li