El 2015, els 193 països que conformen l’Assemblea General de les Nacions Unides van acordar per unanimitat adoptar un pla d’acció a escala global per lluitar contra els grans reptes de la Humanitat: el canvi climàtic, les desigualtats, la fam... Aquest full de ruta es concreta en un document anomenat l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i estableix 17 objectius de desenvolupament sostenible, coneguts com a ODS —que tots els estats es van comprometre a complir— i marca un termini de quinze anys per assolir-los. L’Agenda 2030 requereix l’acció i la col·laboració de tots els actors de la societat: empreses, institucions públiques, ciutadania i, és clar, també dels professionals de la cultura. Per tant, perquè sigui una realitat, és fonamental que tothom conegui aquests objectius i cada persona o institució explori quina pot ser la seva contribució als ODS. És a dir, o complim tots i totes, del més petit al més gran, aquests objectius o el món tal com el coneixem desapareix, i amb aquesta desaparició, si no tota, gran part de l’espècie Homo sapiens, és a dir, nosaltres.

Tot i que inexplicablement —la cultura és aquell fet que ens fa humans i ens diferencia dels animals— cap dels objectius es concentra en exclusivitat en la cultura, per tant el sector hem d’acceptar cocodril com a animal de companyia, perquè hi ha arguments sòlids per a tots els objectius per poder treballar-los des de l’òptica cultural i no aparèixer-hi no pot ser excusa per no incorporar-los a les organitzacions culturals. La incorporació ha de ser doble: per una banda, com a pròpia organització, cal incorporar-los com a mesura organitzativa, i som partidaris, tal com es descriu al Decàleg Mutare de la Fundació Carulla, d’avançar en el camí cap al desenvolupament sostenible, des de la triple dimensió social, econòmica i mediambiental, en la concepció i desenvolupament dels projectes culturals transformadors. Incorporar els ODS a l’ADN de les institucions i als projectes culturals és una de les accions essencials per assolir la triple sostenibilitat. Per altra banda, com a promotors, els actors culturals han de ser impulsors, promotors i evangelitzadors dels ODS; per això cal explorar-ne el potencial i crear els pretextos de cada un dels espais i actors culturals per així incorporar continguts i temàtiques als mateixos espais, a les instal·lacions, als esdeveniments i a les activitats culturals, ja que aquests són contextos propicis i favorables en els quals es pot conscienciar la població.

La cultura és una eina essencial i eficaç per fomentar i treballar els ODS i us en poso un exemple molt proper: l’abús dels recursos naturals del sistema ha fet que el planeta estigui a punt de col·lapsar! L’agència ASAN ens avisa que cal trobar una solució, les famílies han de canviar els hàbits i per fer-ho cal activar els 17 poders i aconseguir així superar el gran repte final: ACTIVAR LA TAULA DE PODERS per evitar el col·lapse. ENEAS fomenta i impulsa l’energia neta i assequible; FAZE crea accions que milloren l’alimentació al món; VISU construeix els mars i oceans saludables… Els 17 ODS s’han transformat en poders, un fet que ajuda a implicar l’alumnat per idear propostes per a les famílies a partir d’utilitzar i treballar els 17 poders. Parlem de Defios Farinons, una activitat educativa que impulsa L’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, una proposta destinada a alumnes de segon cicle de primària i primer cicle de secundària. El museu (antic molí fariner) esdevé un espai de referència per explicar la sostenibilitat, la innovació, la proximitat..., un pretext perfecte per aproximar-nos als ODS i treballar-los d’una manera atractiva, divertida i memorable per a l’alumnat.

Penso que la cultura és una eina essencial i eficaç per fomentar i treballar els objectius de desenvolupament sostenible, i per això defenso que es pot realitzar una connexió eficaç amb els ODS en l’àmbit local i patrimonial, i els museus, espais culturals i patrimonials en poden ser impulsors, i a més a més es pot fer (de fet, és necessari ) a partir de propostes que despertin l’emoció, per tant, que generin aprenentatge en l’alumnat. Defios Farinons n’és un exemple i convido les escoles a participar-hi. Com deia el Capità Enciam, «els petits canvis són poderosos».