Olga Carbonell: «Un bon projecte de futur seria fomentar l’activitat de les aigües mineromedicinals»

0
854

És l’alcaldessa de Sant Climent Sescebes des de 2015 i en aquesta entrevista fa una valoració del municipi. Desgrana algunes de les problemàtiques del passat i els projectes de futur


És alcaldessa de Sant Climent Sescebes des del 2015. Com tenim el poble?
La veritat és que bé, estem passant una època relativament tranquil·la i pel que fa a l’àmbit municipal, estem preparant dos projectes que ens portaran una mica de bòlit. Els dos projectes tenen relació amb el PUOSC, per tant, són projectes ambiciosos i estem acabant de preparar els últims detalls perquè, passat les festes de Nadal, començaran les obres. S’adequaran i es milloraran carrers i també es farà una reforma bastant important a l’edifici de la cooperativa. I ara, el que tenim entre mans és gaudir de les festes nadalenques, que ja hem organitzat alguna activitat per fer al poble.

Després entrarem en els projectes que diu, però com a la majoria de pobles petits, està passant que la població està envellint?
A Sant Climent hi ha una població bastant envellida. Fins i tot vam ser part del projecte Àncora, que es feia des de serveis socials i tenia l’objectiu de prestar una atenció especial a les persones de més de 75 anys. Ens van seleccionar perquè ja llavors érem un municipi amb la població envellida, però el que veiem últimament és que molta gent ve a viure a Sant Climent. Hem tingut moltes altes de padró, de famílies joves amb fills i d’alguna manera pensem que així podrem tenir un equilibri. Tenim escola municipal i hi ha molta mainada, crec que estem entre 60-65 criatures del poble i de pobles del voltant, i és cert que hi ha molta persona gran, però també és veritat que últimament hem crescut.

Tornant als projectes que té el consistori entre mans, com seran?
Per una banda, es condicionaran i es faran de nou alguns dels carrers del nucli antic. Fa molts anys es va fer una primera fase, es van empedrar els carrers i es va fer un acabat molt bonic, però no es va poder fer tot. I un d’aquests projectes que tenim és acabar tot el que té relació estrictament amb el casc antic i també ho hem ampliat cap a un altre costat del poble. Aquest és un projecte que portarà molt de remenament i es preveu un període d’execució d’uns tres mesos llargs, sempre que no hi hagi entrebancs. Pensem, però, que serà un projecte que farà valdre el manteniment del poble. El segon projecte que hem preparat i que també començarà aviat és la reforma de l’antic edifici de la cooperativa. En aquest espai ja s’hi han fet diverses actuacions, però són actuacions que, de cara a la galeria no s’aprecien, però han tingut molta repercussió econòmica. S’ha assentat el sostre, s’ha posat vies encavallades, s’ha fet l’enderroc interior de les tines que voltaven l’edifici… i tot això són obres molt delicades perquè estem parlant d’estructures dèbils. L’Ajuntament el va adquirir el 2014, no s’hi feia cap activitat i de mica en mica hem anat fent actuacions. Ara, amb aquesta actuació, una bona part de la cooperativa es convertirà en una sala polivalent adaptada per fer-hi qualsevol mena d’acte.

Mai hi ha hagut la intenció, d’algun privat, de reactivar-la com a cooperativa?
No depèn de l’Ajuntament de Sant Climent… Els membres de la cooperativa es van dissoldre i van vendre l’edifici. Com a consistori no podem dur-hi a terme una activitat com a tal, el que és cert és que hi ha pobles que han aprofitat aquesta mena d’infraestructura per fer-hi una agrobotiga o hi han donat algun tipus de servei… I en aquest sentit estem oberts a trobar alguna col·laboració amb algun particular que estigui disposat a dur a terme una activitat d’aquesta mena, creiem que podria ser molt interessant.

Com a alcaldessa del municipi, el 2017 va haver de declarar per la quota de l’AMI. Com ha evolucionat la situació?
Ens van condemnar i ens van requerir perquè no paguéssim aquesta quota a l’AMI. I per tant, no la paguem. Com advocada sé el que és desobeir una sentència i estic en una posició complicada. En aquest cas, vam parlar amb l’equip de govern i vam decidir que desobeir per un tema així ens podia comportar perjudicis i sancions a l’Ajuntament i vam creure convenient no assumir-ho.

La seva feina professional i la d’alcaldessa fa que cada dia topi amb la temuda burocràcia. Com afecta a la gestió del dia a dia del municipi?
Als pobles petits, hi ha vegades que penses que no hi ha empatia a les institucions, i em refereixo a les exigències a les quals estem sotmesos els pobles petits. El poble petit no té serveis com ara recursos humans, no té personal, no té els mitjans que té un ajuntament mitjà o gran i d’altra banda, estem sotmesos a la mateixa burocràcia. Això fa que, per exemple, aquests projectes del PUOSC que et deia, es compliquin. El PUOSC va sortir i vam haver de presentar les memòries al cap d’un mes i mig… Això vol dir que ho hem hagut de fer de pressa i corrents. He parlat amb alcaldes d’altres pobles i just la setmana passada vaig estar reunida amb el nostre tècnic i amb una de les persones encarregada de l’empresa que farà les obres i ens deia que tots els pobles petits estan igual. Són projectes que han nascut una mica de manera precipitada i no hem tingut massa temps de madurar i rumiar bé i ara és aquella sensació que ho hem de fer de pressa perquè ens han donat l’anualitat 2021-2022, s’ha de justificar el mes de juny i en exemples així penso que haurien de ser una mica més flexibles. Control i tenir clar que s’han de tenir i justificar moltes coses i documents? Sí. Que ha d’haver-hi aquesta disciplina a què abans no estaven sotmesos els ajuntaments i ara sí? Totalment d’acord. Però, o que ens enviïn més mitjans per fer-ho o que als pobles petits se’ns tracti diferent i ens sigui més fàcil.

El seu poble es diferencia de la resta de municipis de la comarca per la zona militar. Com és la relació amb la base?
En l’àmbit institucional sempre he sentit a dir que la relació és molt cordial: compartim un espai, són veïns i ha d’haver-hi bona entesa. I en aquest sentit, des del minut u que he estat a l’Ajuntament ha estat així i em consta que el tracte institucional ha estat sempre fluid. Pel que fa a la gent del poble? Hi estan molt acostumats i la majoria no ho veu com a negatiu, simplement ho veu com unes instal·lacions que estan allà. El que sí que ens afecta són els exercicis de tir, ja que d’alguna manera provoquen molèsties. Sabem que hi ha uns horaris entre setmana i és quan no pots anar a passejar perquè no pots accedir a depèn de quines zones. I això comporta que, per més que hi hagi perímetres de seguretat ben delimitats, pot ser que mentre passegis et trobis material o metralla…

Foto: Àngel Reynal

Quanta gent de la base militar està empadronada al poble?
Empadronats n’hi ha, normalment, entre cent setanta i cent noranta, però a la base hi ha més persones… unes tres-centes potser.

Me’n torno al poble, quina diria que és la mancança principal que té?
A Sant Climent tenim una sort. La majoria d’alcaldes de pobles petits et dirien que les mancances que tenen són comerços, però a Sant Climent tenim fleca, carnisseria, supermercat, perruqueria, estètica, estanc, una oficina de La Caixa —això dona molt de servei al poble—, cases rurals, cellers…

L’oficina bancària és una sort, hi ha pobles que fa temps que hi batallen.
Exacte, hi ha pobles molt més grans que Sant Climent i estan sense cap oficina d’atenció bancària. Amb tot el teixit comercial que tenim, podem dir que estem molt ben dotats. Em demanes mancances? Doncs diré que molta gent demana la piscina municipal i és un equipament que fa molt de poble.

Quin ha de ser el futur del municipi?
A Sant Climent veníem d’una situació econòmica a l’Ajuntament que no ens permetia tenir o fer grans somnis. I el que hem intentat fer aquests anys és molta endreça i tot just ara que comencem a fer projectes ambiciosos. Hem fet moltes actuacions petites i ara comencem a treure el cap i és quan podem fer coses grans. Un bon projecte de futur seria desenvolupar l’activitat de les aigües mineromedicinals que tenim, em refereixo a la Font Pudosa. El que passa és que és un tema complicat i avui mateix no hi ha persones que vulguin invertir-hi.

Quina activitat s’hi podria desenvolupar?
L’aigua que brolla és mineromedicinal i Sant Climent Sescebes està reconeguda com a vila termal. El que passa és que el broll està situat a una zona no edificable i el segon handicap és que la temperatura de l’aigua és de 27 graus, és a dir, és calenta però no com una deu on surt a 60 o 70 graus. Per tant, si has de transportar-la, perd temperatura i el que s’ha mirat de fer, tot topa amb diferents entrebancs. Des del consistori no es pot assumir, hauria d’anar de la mà d’un inversor i arribat el cas, hauríem de parlar amb la gent del poble sobre què i com ho volem. Quan arribi el moment es buscarà el consens de la població, però per desgràcia, no estem en aquest punt i encara no hem trobat res.

Amb la mirada a les municipals del 2023?
[Entre riures] Per què ara tothom ja pregunta això? Sí, amb la mirada posada a les municipals ’23. N’hem parlat amb els regidors i en principi, gairebé segur, continuem perquè tenim projectes que han costat d’arribar. Els primers quatre anys no els vam gaudir, més aviat els vam patir. I també és el que passa a pobles petits, eh? Busques relleu i no trobes gent que aixequi la mà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li