Núria Esponellà: “Cal sentir més la vida i pensar menys. Fluir més i no rumiar tant”

0
593

L’escriptora va ser la protagonista de la setena sessió del cicle Punt de Lectura celebrat als Jardins de la Societat La Concòrdia d’Agullana


Guardonada amb el premi Prudenci Bertrana de novel·la, Ànima de tramuntana és una novel·la amb la qual Núria Esponellà vol tancar un cicle caracteritzat pel fet de tenir com a centre del relat una de les quatre formes sota les quals els clàssics occidentals han representat la matèria: l’Aire com a símbol del poder de la ment va ser el tema central de Rere els murs; l’Aigua, símbol de les emocions, és l’element central a La dona d’aigua; el Foc actuava com un element purificador a La filla de la neu, «i ara tocava fer un relat en el qual l’element central fos la Terra, i aquí és on ha sorgit “Ànima de tramuntana”», va comentar Esponellà.

Davant de més de seixanta assistents, la guanyadora del Bertrana 2020 va convertir la setena sessió d’aquest Punt de Lectura 2021 en un espai de reflexió sobre les dificultats que ha de superar un escriptor quan situa el seu relat en una època que no és el present i també en una oportunitat per debatre sobre la funció guaridora que té la literatura tant per aquells que escriuen com pels lectors.

«Jo volia escriure sobre l’element Terra i aquest inevitablement et porta a les arrels, als orígens, és a dir, als ancestres, i els nostres són els ibers» va explicar, i encara va afegir: «el problema va ser que sobre els ibers del nord, els indiketes, no hi ha gaire bibliografia, i això ha fet difícil la feina de documentació».

Didàctica i propera, Esponellà va comentar que la lentitud és un tret que podria definir la seva manera de fer, i que això és així perquè li agrada aprofundir en els temes vitals, cosa que requereix temps i una actitud reflexiva. A més, va explicar que li agraden els reptes i escriure sobre els ibers n’era un de majúscul.

«M’agrada escriure novel·les en les quals el rerefons històric és molt important, però realment el que jo escric no es pot qualificar com a novel·la històrica», va especificar.

Centrada en dos personatges femenins pertanyents a èpoques històriques molt distants en el temps: la Mínia, un arqueòloga contemporània freelance que ratlla la quarantena, i Ekinar, una habitant del poblat d’Ullastret del segle III aC, Núria Esponellà planteja el seu relat centrant-lo en el fet que totes dues estan en una situació difícil i que han de superar una pèrdua, han de gestionar el dol.

«En la novel·la volia parlar de la resiliència de les dones davant les adversitats i també tenia ganes de parlar del poder catàrquic que té l’escriptura. El que m’ha sortit és un relat en el qual la Mínia reflexiona sobre les nostres mancances i sobre el nostre desarrelament amb la natura i, curiosament, he descobert que els ibers del nord, els nostres ancestres, estaven més connectats amb la terra, i això ho he convertit en un material narratiu» va explicar Esponellà.

Durant la seva exposició, l’autora d’Ànima de tramuntana va comentar que ha treballat en aquesta novel·la durant quatre anys i que la narració ha sofert quatre redaccions successives. «La clau va estar en trobar elements narratius, com el “Quadern de notes” de la Mínia, que va sortir en la segona redacció, i anar polint detalls relatius al rerefons històric del món iber i a la biografia del personatges, per fer-los versemblants», va dir.

En un moment de la seva presentació, Esponellà va mostrar al públic el que ella anomena “llençols” i que no són altra cosa que documents, esquemes, resums, mapes conceptuals que ella penja en uns estenedors del seu despatx quan treballa i que li serveixen per tenir a la vista detalls importants que li han d’evitar cometre errors o perdre molt temps fent comprovacions.

En la novel·la, la Mínia té molt present una frase de la seva mare: «les dones som prou fortes per aguantar el que calgui», una reflexió que, segons Esponellà, la porta a plantejar-se que «cal sentir més la vida i pensar menys. Fluir més i no rumiar tant». Això suposa recuperar una manera de viure més lligada a la terra, i ella ho agafa com un bon principi per superar les dificultats en un temps ple d’incerteses.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li