Treure’s una etiqueta és complicat. Encara més quan l’objectiu no és renunciar-hi, sinó ampliar-ne el significat. Aquest és el cas de la màkina, el gènere electrònic caracteritzat per ritmes accelerats, melodies enèrgiques i una identitat pròpia que va marcar tota una generació durant les dècades dels noranta i els primers anys dels 2000.

Nascuda a l’entorn de la coneguda Ruta del Bakalao al País Valencià, la màkina va viure la seva etapa de màxima popularitat amb l’expansió a Catalunya. Sales com Pont Aeri, Xque, Chasis, Área o La Festa es van convertir en temples del gènere, mentre que noms com Pastis & Buenri, DJ Skudero, Xavi Metralla o Ricardo F van esdevenir referents per a milers de seguidors. Himnes com Spring, El Bosque de Colores, Fly on the Wings of Love, Oxygene o Flying Free encara avui formen part de la memòria col·lectiva de tota una generació.

Tres dècades després, la màkina viu un nou impuls. Ho fa abraçant el component nostàlgic que l’acompanya, però també atraient nous oients que no van viure la seva època daurada. Una mostra d’aquest fenomen arribarà aquest dissabte a La Sonora de Figueres, on Alma Makinera ha organitzat una sessió de vespreig amb l’objectiu de reunir públic de diferents edats al voltant de la cultura dance, la màkina i els sons remember.

Segons expliquen des de l’organització, la proposta està pensada per a «un públic que abasti l’adult més nostàlgic i també les noves generacions». «És l’esperit de la marca, ajuntar aquestes dues generacions», afegeixen. El cartell comptarà amb el DJ resident de Chasis, Rubén XXL, com a principal reclam, acompanyat de Dvrk Øktopus, Sesi & Neno, A-Light & Garry’s i Ricky Vives, que oferirà un espectacle de piano en directe reinterpretant alguns dels himnes més emblemàtics del gènere.

Des d’Alma Makinera asseguren que la voluntat és oferir «una barreja, sense deixar de banda els èxits més nostàlgics i donant peu a les melodies actuals». Una convivència entre passat i present que, segons remarquen, respon a una realitat cada cop més evident: «la màkina està molt forta entre els joves».

Un ressorgiment que atribueixen, en part, a l’impacte de les xarxes socials. «Hem vist en diverses ocasions com en només 24 hores un vídeo o una cançó es poden fer virals. Això ha fet que la màkina donés la volta al món», expliquen.

FLORACIÓ. La cita de Figueres no és un cas aïllat. Durant els darrers anys, la presència de la màkina en festivals i grans esdeveniments musicals ha anat augmentant de manera progressiva. Un dels exemples més destacats és el Mediterranea Festival de Roses, que ha incorporat un escenari específic sota el nom de Makina Legends Stage, dedicat als amants del remember, el hard trance i l’electrònica dels anys noranta i 2000. El recinte ha acollit figures històriques del gènere com DJ Pastis, DJ Sisu o diversos integrants del col·lectiu Masia Team
No parlem d’un parell de flors enmig del desert, sinó d’una refloració que s’està convertint en tendència. Un fenomen visible en festivals com l’Acústica de Figueres, on es va incloure recentment l’actuació de Dream Team Megamix a la Rambla, una proposta que va recuperar alguns dels grans èxits d’aquella època davant d’un públic format tant per veterans com per curiosos de noves generacions.

GLOBAL. El ressorgiment de la màkina no es limita a Catalunya ni a l’Estat espanyol. El gènere també ha trobat nous espais a escala internacional, especialment al Japó, on ha influït en una part de l’escena coneguda com a J-core.

Si als anys noranta els referents eren Pastis & Buenri, Xavi Metralla o Skudero, avui la nova fornada de productors inclou noms com M-Project, DJ Depath o DJ Technetium. Les seves produccions combinen l’essència melòdica i accelerada de la màkina amb elements propis de la cultura anime i de l’electrònica japonesa.

Aquest interès ha donat lloc a iniciatives com la sèrie de recopilatoris Underground Makina Connectionz, que supera la vintena de volums i reuneix artistes d’arreu del món inspirats per aquest estil. La influència ha arribat fins al punt que creadors com MC Stone han reinterpretat clàssics del gènere incorporant-hi noves lletres i influències urbanes, contribuint a mantenir viva una escena que, lluny de quedar-se en el record, s’està fent un nou espai dins el panorama electrònic internacional.