La idea és reforçar la població de l’animal a l’Empordà, força extensa, i connectar-la amb altres poblacions de Catalunya

Reforçar les poblacions del turó europeu (Mustela putorius) a les poques zones de Catalunya on encara hi subsisteix, introduir l’espècie en altres indrets on gairebé havia desaparegut, i avaluar la funció depredadora de conills per part dels exemplars alliberats. Aquest és el principal objectiu de la prova pilot impulsada en el marc del projecte TuroCat, a través del qual el Departament d’Accio Climàtica, la Fundació Barcelona Zoo i la Fundació Trenca volen recuperar aquesta espècie. I per aconseguir-ho aquesta setmana s’han alliberat sis turons criats en captivitat a l’Empordà, on hi ha les poblacions més importants de l’espècie. Els animals alliberats porten un emissor per fer-ne el seguiment i estudiar la seva adaptació al medi.

EL PROJECTE 'TUROCAT' Aquesta prova pilot s’emmarca en una iniciativa més àmplia per disposar d’un estoc reproductor i criar aquesta espècie en perill d’extinció amb captivitat per posteriorment deixar-les anar al medi. Paral·lelament, també s’està treballant per obtenir exemplars salvatges per alliberar-los a les zones de Catalunya on cal recuperar aquest animal.

Aquest projecte pioner de cria i reintroducció tindrà continuïtat els pròxims anys per reforçar les poblacions de turons en altres àrees marcades pels científics del projecte TuroCat, fruit del seguiment continuat que es fa per avaluar l’evolució de l’espècie. Tornar a connectar les poblacions de turons i evitar l’aïllament genètic és vital per al futur de l’espècie a Catalunya. També es potenciarà la col·laboració amb empreses i entitats del sector primari i amb propietaris de terrenys d’elevat valor ecològic per a aquest animal.

UNA ESPÈCIE EN PERILL D'EXTINCIÓ. El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya aprovat pel Govern a l’octubre classifica el turó europeu com a espècie en perill d’extinció. De fet, és un dels mamífers més amenaçats de la fauna existent al país. En els darrers 30 anys, els seus exemplars i l’àrea de distribució s’han reduït dràsticament fins a arribar a la situació actual, en què l’espècie habita únicament en alguns punts de les planes de l’Alt i Baix Empordà i, de manera testimonial, a les capçaleres del riu Ter, al Ripollès.