Normalitat?

0
1245

Sortosament gaudim d’un vocabulari molt extens que fa que la nostra llengua esdevingui rica en expressions o paraules que, degudament manipulades o tergiversades, les acceptem malgrat que provoquen estímuls al nostre cervell i el parell de neurones que alguns tenen un efecte no desitjat per nosaltres, però sí per la casta manipuladora.

Manipular el llenguatge i els fets per tal d’obtenir rèdit polític o econòmic és molt habitual; farts estem de veure aquest tipus de manipulació als mitjans de comunicació adornant amb la tècnica del neurollenguatge allò que és difícil d’empassar.

D’exemples quotidians en tenim per donar i per vendre:

Veiem «normal», i així ho acceptem , que el nostre estimat «Gobierno de España» estigui compost per meretrius, mantinguts, egòlatres, narcisistes i simpatitzants de terroristes, dictadors i invasors , quan si més no, no seria el més «adient».

Veiem «normal» que anar al supermercat hagi esdevingut un exercici de penitència contínua per a les nostres malmeses butxaques quan hauria de ser una vergonya per a les nostres capitostes que s’emplenen la boca amb que tot va bé des de les seves mansions pagades pels nostres impostos (llum inclosa).

És «normal» la despesa multimilionària en mitjans de comunicació afins, sindicats i associacions diverses i de dubtosa finalitat per tal de mantenir els carrers nets de manifestacions i aldarulls contraris a la dictadura social-podemoide i d’altres espècimens al·lèrgics al gel i l’aigua franquista dels embassaments, mentre la població no arriba a final de mes, els negocis han de tancar i la massa mantinguda pels ajuts i subvencions cada dia és més gran i amb efecte crida.

És «normal» comprovar com, setmana rere setmana, la llum, els carburants, productes bàsics, etc. , assoleixen preus desorbitats mentre aquests mateixos sindicats i associacions defensores dels drets del ciutadans, ciutadanes, ciutadinos i altres espècimens bípedes es queden ben calladets comptant els bitllets tot engolint bones mariscades, amb bons sous i un reguitzell d’assessors i llepaesfínters aduladors.

Considerem «normal» que tinguem unes vacunes experimentals d’obligada inoculació sense recepta mèdica i que ningú se’n faci responsable, ni els laboratoris, ni els distribuïdors, ni els governs, i que facin de nosaltres uns addictes in eternum als seus productes, amb efectes secundaris desconeguts a mitjà i curt termini que poden comportar l’esterilització massiva de la raça humana i, evidentment, la seva submissió.

Adoptem com a «normal» el fet que es lliuri la «píndola del dia després» com a mètode anticonceptiu, quan hauria de ser l’ultima opció després d’usar-ne d’altres com els preservatius, dius, diafragmes, vasectomies, els anticonceptius preacte sexual, etc. Potser aquestes associacions que tantes subvencions cobren haurien de fer millor la seva feina i informar més i millor, sobretot dels efectes nocius d’aquests mètodes de xoc i la seva relació amb l’esterilitat.

Veiem «normal» que el nostre desgovern presidit per ninots, ninotaires i fugitius rebutgi la invasió d’un país sobirà a tres hores d’avió, quan tenia contactes amb l’invasor per tal de desestabilitzar la política al nostre país i de rebre el seu recolzament militar amb 10.000 soldats per imposar una república bananera a casa nostra.

Veiem «normal» que sacrifiquis la vida per tal de tenir una propietat, te l’okupin i a sobre, la Gencat t’obligui a cedir l’habitatge als okupants a canvi d’un lloguer social subvencionat pels nostres impostos.

Ja és «normal i habitual» que les malifetes dels nostres polítics estiguin pagades pels nostres impostos, pagats per tots, com ara el fet que l’Institut Català de Finances avali les fiances del procés bananer.

Veiem «normal» que personatges que han donat suport a terroristes presos i el seu entorn participin el dijous 17 en l’homenatge del mosso assassinat a Roses, ara fa 21 anys.

Acceptem estoicament que els nostres carrers cada dia siguin més insegurs i estiguin plens de gent indesitjable, delinqüents autòctons i d’arreu del món, que molt sovint siguin mantinguts pel nostre «estat del benestar» amb pagues, paguetes i ajuts de tota índole als quals nosaltres no podem accedir, i que dia rere dia vagin arribant-ne més sense cap interès per treballar ni per contribuir, sinó per ser mantinguts pels quatre babaus que ens aixequem ben d’hora per anar a treballar, contribuïm i paguem els impostos.

Veiem «normal» i fins i tot justifiquem que noies de setze anys arribin soles a les sis de la matinada a casa, després d’una nit de discoteques amb tots els delictes d’indole sexual i consum de drogues que envolten la nit.

Veiem «normal» que als instituts sigui obligatòria per a la mainada la lectura d’un còmic com V de Vendeta, ple d’imatges de violacions, tortures, sexe explícit, maltractaments a la dona, assassinats (jo d’estudiant recordo que em feien llegir El Quijote de Cervantes, Las ratas de Miquel Delibes, la Canción del pirata d’Espronceda, Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, etc.); potser eren altres valors els que ens volien inculcar.

Veiem «normal» que personatges com el raper Morad siguin motiu d’estudi i deïficació als instituts; deu ser per enaltir les seves malifetes i les seves denuncies d’okupa entre d’altres.

Veiem «normal» que després de treure l’assignatura de religió (catòlica, és clar) s’imparteixin classes d’altres religions invasives i llengües minoritàries i com a colofó de fi de festa, treguin l’assignatura de filosofia, no sigui que els estudiants aprenguin a pensar i tinguin un criteri crític i propi contrari a l’estat opressor psoe-feixista encobert que vivim.

Veiem «normal» que hi hagi sentències judicials amb la quota del 25% en castellà a les escoles, quan la casta llacista crida a l’incompliment i els seus fills van a col·legis anglesos o alemanys, on a dures penes, es parla català.

Veiem «normal» premiar el bandarra que té suspeses les assignatures fent-lo passar de curs i d’aquesta manera incentivem el mínim esforç i assolim unes generacions properes incultes i manipulables.

Perdoneu-me, però amb aquestes premises m’estimo més ser «no normal» o fent servir un eufemisme molt frecuent, soc i seré políticament incorrecte.

Esperem que aquesta Setmana Santa esdevingui una rampa d’impuls d’una temporada productiva i sense més sobresalts sanitaris, bèl·lics ni econòmics.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li