Normalitat? (II)

0
1358

Degut a les respostes i comentaris a les xarxes de l’article del mes de març, heu de reconèixer que a molts de vosaltres, com a mi, us agrada la «marxa».
Tot s’ha de dir, que queden lluny les desqualificacions personals i els insults per part dels quatre morts de gana demòcrates de tota la vida o dels grans mantinguts de les arques públiques, per no pensar com ells, elles o ellos, molt sovint escudats pel linxament grupal i per l’anonimat que ofereix un perfil fals i que hores d’ara, comencen a reconèixer amb la boca petita, que han estat sotmesos als manaments de delinqüents i fugits, sota la gran enganyifa groguenca; de fet, ja gairebé no es veuen símbols feixistes ni excloents a les façanes dels edificis, fins i tot oficials, ni a les solapes de la vestimenta.

Malgrat que molt sovint els meus perfils a les xarxes es veuen restringits per denúncies dels dissidents totalitaris i per la censura més pròpia de temps pretèrits que d’un mon global, lliure i democràtic (espereu, que em fa mal la panxa de tant de riure), he pogut mantenir un parell de converses amb persones de qui, dins de la discrepància , haig de reconèixer que n’he après coses que desconeixia i alhora enriquidores.

I és que quan penses globalment, pel bé de tots plegats, s’han de deixar de banda les influències o manaments dels partits i defensar opinions, fets o acords que siguin en benefici de tota la població, sense caure en els interessos partidistes o personals que, malauradament, envaeixen la nostra particular manera de fer política.

De fet, durant els meus vuit darrers anys de regidor municipal o de conseller comarcal, he donat suport a les propostes que creia beneficioses per als veïns, vinguessin d’on vinguessin, sovint rebent un clatellot telefònic per no respectar les directrius del partit, si bé moltes propostes meves, pel sol fet de venir d’un home de dretes, blanc, heterosexual i catòlic, es veien refusades i a d’altres poblacions eren acceptades si venien del ventall democràtic groc, vermell o morat.

I Ă©s ben normal… La gent de bĂ© (de tots els colors, condicions i afinitats) comença a estar ben tipa de les decisions dels capitostes i de les solucions als problemes quotidians.

Amb tot el que estĂ  caient, sortosament que no mana la dreta, manen els millors, els millors en manipulaciĂł mediĂ tica i de masses, perquè en cas contrari, hi hauria una guerra civil promoguda pels sindicats, que a hores d’ara no criden gaire, ja que tenen la boca ben plena de subvencions i ajuts milionaris per reformar les seves seus, i dels mitjans de comunicaciĂł… què n’hem de dir ? Nomes cal preguntar qui paga la tinta per obtenir la resposta.

No veig els sindicats majoritaris defensant els consumidors, els funcionaris, els pensionistes, els transportistes, els autònoms, el petit comerç, ni les famílies necessitades, ni els refugiats ucraïnesos (és clar, al cap i a la fi, l’invasor és comunista i encara té les 510 tn d’or —el 76% de la reserva— que varen robar els republicans al Banco de España al 1936, sota les ordres de Largo Caballero i Negrín, amb un valor actual de 15.000 M€ i numismàtic superior als 25.000 M€).

Per tal d’ajudar els interins, ara els sindicats i els seus alliberats (gent que no sap conjugar el verb treballar en primera persona), estan en contra que els treballadors interins a les administracions que portin mĂ©s de 10 anys passin a funcionaris… SerĂ  millor contractar jovent maleable sense cap tipus d’experiència i fotre al carrer a gent de 50 anys o mĂ©s perquè es busquin la vida.

La pèrdua de poder adquisitiu de la major part de la població per la inflació, l’augment dels subministraments d’energia, juntament amb el sotrac del covid i ara la guerra fan preveure que moltes famílies ho passaran malament.

Per això, ara la preocupació dels capitostos és definir-se amb un problema territorial al desert guanyant-se l’enemistat d’un proveïdor de gas i regalant els jaciments submarins de tel·luri, cobalt i hidrocarburs a les Illes Canàries, permetre la invasió passiva des de l’Àfrica, augmentar els trams estatals i autonòmics de la declaració de renda, canviar la normativa del pa per tal que no tingui sabor i hagis de comprar pa més car, aprovar una llei per tal de penalitzar els que volen impedir els assassinats encoberts comesos amb els avortaments (malgrat que personalment respecto els supòsits de malformació, perill per al nadó o la mare o violacions) i, fins hi tot, perseguir el catolicisme considerant delicte resar, tot permetent i beneint la proliferació adoctrinant dels moviments LGTBIHZK a les escoles amb seminaris de decoració vaginal, fabricació d’estris de masturbació, sodomia i poliamor, permetre passar de curs amb assignatures suspeses i retirar la filosofia i la història, tan sols la història perversament manipulada i adoctrinadora (resulta que als llibres de text que a la Península Iberica hi ha tres països; España, Portugal i un altre de groguenc imaginari) que els CAPS i els bombers (bé, a BCN, sí) depenen dels ajuntaments i d’altres bestieses fruit d’un mal beure, fumar o esnifar .

Res d’estranyar, quan des de les administracions hi ha educadores socials que beneeixen la davallada de rendiment escolar, les absències a classe, la manca de respecte als pares i estar de festa fins a les sis de la matinada, encara que sigui mainada de 16 anys.

Tot ben normal dins de la manipulació de masses; amb la pèrdua de qualitat de l’ensenyament, la fita és assolir una massa aborregada, sense criteri propi ni experiència, inculta i sense gaire coneixement, tot justet per escollir la papereta del vot per perpetuar la casta al poder i amb un títol universitari regalat sota el braç, poder accedir a oposicions a funcionari de qualsevol de les milers i molts sovint inútils administracions dins i fora de les nostres fronteres que mantenim els que treballem.

Tant de bo, si necessito un advocat, metge o un cirurgià, pugui comptar amb un professional amb experiència i amb la titulació d’abans, no és per res.

Ja hem passat la Setmana Santa, sí, SETMANA SANTA (no festes de primavera ni altres eufemismes), carrers i terrasses plens de gom a gom, bon temps, i tant de bo això sigui el preludi d’una bona temporada d’estiu per a tots.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li