“No descarto tornar a dirigir”

0
871

Com es decideix a escriure Submergir-se a l’aigua, una obra per a joves?
Feien un simpòsium de teatre juvenil a Barcelona i van trucar a un seguit de gent que estaven estudiant dramatúrgia a l’Institut del Teatre per demanar-nos si podíem escriure una peça curta per a nens o per a joves. Jo els vaig dir que per a nens només havia escrit un llibre però que tenia un text dramàtic ja començat en el qual els protagonistes eren adolescents. Ells van escollir una escena d’aquest text en un volum que va publicar l’associació d’actors i directors.

Quina és la consigna quan s’escriu per a joves?
Afortunadament no vaig pensar fer-la per a joves. Només vaig voler explicar una història, cosa que al cap i a la fi vol dir posar-te a la pell d’uns personatges, sigui un senyor de vuitanta anys o un noi de catorze.

Presenta dificultats escriure papers d’adolescents avui en dia?
Moltes. Primer, per trobar actors que amb aquesta edat tinguin prou registre per fer el paper. Quan un actor és així de jove encara haurà de fer molts muntatges per assolir uns recursos sòlids. Per això, per exemple, a Alemanya, on el teatre per a joves està molt consolidat, tenen actors joves especialitzats. O bé existeix la convenció que els actors adults interpretin els joves. El Submergir-se a l’aigua que s’ha presentat a Barcelona i Madrid s’ha fet així.
I programar teatre jove, a les sales, és difícil?
L’etiqueta ‘teatre per a joves’ trobo que és perillosa. I no perquè sigui un gènere menor, sinó per al públic mateix. Quan penso en la meva adolescència i com la vaig viure jo, que és l’única eina que tinc per apropar-me a un jove, si algú en aquella època m’hagués dit ‘vés a veure’ aquesta obra, segurament, no hi hauria anat. Els joves intueixen ràpidament, i amb això són molt ràpids, que si diuen que és ‘per a joves’ és perquè els vols donar alguna lliçó sobre alguna cosa.
I és una etapa contestatària…
És clar, és quan vols reivindicar la teva pròpia personalitat, rebel·lar-te davant d’una sèrie de coses que durant tota la infantesa has donat per suposades.

La gent jove respon com a públic?
Sí que hi van, conec amics amb fills adolescents que els han dut a veure l’obra, tot i que no en sé el percentatge. Pensa que la companyia mateixa no va voler publicitar-la com a ‘jove’ perquè volien que hi anés tota mena de públics.
Està contenta del muntatge?
Sí. Treballa molt la part coral, que considero important a l’obra. Pensa que un dels principals problemes en la dramatúrgia és aconseguir produir obres corals ja que un càsting ampli dispara el pressupost. Podríem dir que aquesta obra és gairebé una superproducció.

Quin són els seus propers projectes?
Acabo d’escriure un text per a un projecte conjunt del Teatre Lliure i l’Institut del Teatre que es diu Assaig obert, en el qual he reformulat Les tres germanes de Txèkhov que he titulat You are pretty and I am drunk . Ara comencem a assajar sota la direcció de la Marilia Sant Per i es presentarà el 18 i el 25 de març.
Dirigir no la tempta?
Darrerament m’he concentrat més en l’escriptura i potser ho faig amb més desimboltura, però no descarto tornar a dirigir. Quan he dirigit m’ho he passat molt bé. De fet, als inicis, m’interessava més la direcció, però em vaig engrescar a escriure i m’ha anat molt bé.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li