Nissaga d’escalencs il·lustres i influents

0
729

Rafael Bruguera documenta en un llibre el protagonisme i la influùncia dels Maranges a l’Escala


El primer Maranges que es va establir a l’Escala es deia DomĂšnec i ho va fer l’any 1672. Era un sabater de PuigcerdĂ  que es va arribar a casar quatre vegades, una circumstĂ ncia que el va portar a acumular una important quantitat de patrimoni, grĂ cies a les diferents herĂšncies rebudes, i que va assentar la base de tota la nissaga posterior. Entre altres, hi trobem el precursor de les excavacions d’EmpĂșries, militars reconeguts per la seva heroĂŻcitat, la fundadora d’una instituciĂł religiosa que encara perdura (les Filles de Sant Josep) i diversos polĂ­tics, entre ells un que no es descarta que fos enverinat i per al qual s’intuĂŻa una carrera fulgurant a Madrid, que el podia haver portat a asseure’s fins i tot al consell de ministres.

Amb tot aquest panorama, no Ă©s estrany que s’hagi editat un llibre, amb el tĂ­tol Els Maranges. Una nissaga d’escalencs il·lustres i influents, escrit per Rafael Brugue­ra i que Ă©s el segon volum de la col·lecciĂł de l’Arxiu HistĂČric de l’Escala. L’acte de presentaciĂł va tenir lloc diumenge, a l’AlfolĂ­ de la Sal, amb la presĂšncia de l’autor i del prologuista, Salvador de Llobet, tots dos historiadors, i el darrer, descendent dels Maranges. El volum, amb poc mĂ©s de 200 pĂ gines, inclou nombroses il·lustracions i reproduccions de documents antics que avalen la recerca realitzada des de fa mĂ©s de deu anys a l’entorn d’aquesta singular famĂ­lia.

L’acte el va obrir l’alcalde, VĂ­ctor Puga, que va confirmar que l’Ajuntament estĂ  gestionant l’adquisiciĂł de la casa pairal de la famĂ­lia per tal d’incorporar-la al patrimoni municipal. Es tracta d’un edifici ben singular, situat al bell mig del poble, de tres plantes, obert a tres carrers i amb façanes de pedra. Va ser edificat al segle xviii i reformat el 1831. Per la seva tipologia, alguns dels carreus es creu que podrien procedir d’EmpĂșries. EstĂ  protegida com a BĂ© Cultural d’InterĂšs Local.

Portada del llibre.

En la presentaciĂł, Bruguera va deixar clar que «la histĂČria de l’Escala dels segles xviii i xix difĂ­cilment es pot entendre i explicar sense la presĂšncia, el protagonisme i la influĂšncia de la nissaga Maranges i els seus descendents, els Oliveras. Terratinents —eren propietaris de grans extensions agrĂ­coles a l’Escala i al conjunt de l’Empordà—, hisendats, homes de negocis —especialment en els sectors de la pesca, el corall i el cabotatge—, il·lustrats, humanistes, professors universitaris, col·leccionistes, acaparadors d’antiguitats i precursors de les excavacions d’EmpĂșries, juristes de renom, militars d’alta graduaciĂł i protagonistes d’heroiques gestes, liberals i progressistes, alcaldes i regidors en mĂșltiples ocasions, diputats provincials i parlamentaris a Corts, fundadors d’instituts religiosos, benefactors socials i culturals, etc. Per tot plegar, els Maranges mereixen ocupar un rol destacat i preeminent en l’imaginari col·lectiu dels escalencs».

El llibre consta de tres parts. En la primera, i per contextualitzar l’ùpoca en quĂš varen viure, es desenvolupa una primera aproximaciĂł histĂČrica, polĂ­tica, social i econĂČmica als segles xviii i xix de l’Escala i del paĂ­s. En la segona, es concreta l’establiment del primer Maranges a l’Escala, datat el 1672, i en la tercera es desenvolupen les biografies de cinc membres de la famĂ­lia: Josep Maranges de Marimon (1730-1804), hisendat, precursor de l’arqueologia, capitĂ  miquelet i primer alcalde de l’Escala; Innocent Maranges Riera (1788-?), del qual s’afirma que fou «un militar situat sempre al lloc menys oportĂș»; Isabel de Maranges Valls (1850-1922), que va consagrar la seva vida a DĂ©u i a les dones obreres, a partir de la creaciĂł de l’institut de les Filles de Sant Josep; Francesc Maranges Juli (1803-1878), arqueĂČleg, polĂ­tic progressista i home d’acciĂł, i Josep Maria Maranges de Diago (1837-1872), destacat advocat que es va traslladar a Madrid, on va destacar en els ambients jurĂ­dics i culturals de la capital. Va ser un dels redactors de la ConstituciĂł de 1868, perĂČ la seva mort prematura, per intoxicaciĂł o enverinament, va acabar amb una prometedora carrera polĂ­tica que, segons Bruguera, l’hauria portat segurament a ocupar un ministeri o fins i tot esdevenir el president del Govern.

L’AUTOR. Rafel Bruguera i Batalla (l’Escala, 1956) Ă©s mestre de professiĂł, mĂ ster en gestiĂł i dret local i postgrau en comunicaciĂł i estratĂšgia polĂ­tica. Militant del PSC, entre altres cĂ rrecs pĂșblics ha estat alcalde de l’Escala entre 1983 i 1995, conseller comarcal de l’Alt EmpordĂ , diputat provincial, senador i diputat al Parlament de Catalunya. A banda d’uns primers anys en el mĂłn de la docĂšncia i de la seva extensa activitat polĂ­tica, l’altra passiĂł de Bruguera Ă©s la recerca histĂČrica de carĂ cter local.

En aquest sentit ha publicat diversos treballs sobre histĂČria de l’Escala als Fulls d’HistĂČria Local. TambĂ© ha estat coordinador i coautor del llibre Joan Ballesta, Calafat, un escalenc alcalde de la Girona republicana (2008) i autor d’Escalencs assassinats durant la Guerra Civil (2009), Antoni Puig, «Tonet», barber, Ă crata i savi. L’anarquisme i la Guerra Civil a l’Escala (2010), Les Drassanes Sala de l’Escala. Sis generacions de mestres d’aixa (2014), Jaume Pellicer i Lleonart, «Quicus». El trĂ gic exili d’un republicĂ  (2018) i MartĂ­ Rouret. L’Escala, MĂłra d’Ebre, Barcelona, MĂšxic (2019). És membre del Centre de DocumentaciĂł i Recerca HistĂČrica de l’Escala (CEDRHE) i coordinador de la revista anual CamĂ­ de Ronda. L’Escala: histĂČria, vida i patrimoni.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li