
Crisi i oportunitat. Ja tenim el Nadal aquĂ, el dissabte 28 ha començat l’advent, i què Ă©s l’advent? És la preparaciĂł dels cristians a la rebuda del naixement de JesĂşs a la Terra, el fill de DĂ©u. Comercialment, si ens hem comprat un calendari d’advent, ens podem anar menjant cada dia una xocolatina fins arribar al dia 24, la vigĂlia , ja que el 25 neix un minyonet a l’establia fum, fum, fum (Lc 2, 1-21)!
Fins aquĂ, tothom d’acord, on comencen les discrepĂ ncies, els conflictes i les discussions, Ă©s en la manera com el viurem. Com cada any, i amb tantes religions i persones com hi ha al mĂłn, cada u el viu d’una manera diferent. Però per analitzar aquestes festes partirĂ© de la base de la societat europea, majoritĂ riament de religiĂł cristiana, on trobem creients, creients practicants, laics, agnòstics, protestants, no creients, els qui creuen en DĂ©u però no en l’EsglĂ©sia,i segur que em deixo mĂ©s d’un de diferent convicciĂł personal de les que he esmentat.
Pertanyis al grup que pertanyis, l’esperit nadalenc cau com la rosada i s’estĂ©n per tota la societat europea: mercats, carrers hiperil·luminats, compres compulsives, menjars copiosos, alcohol a dojo, vacances, reunions, estada amb familiars inhòspits, sopars i dinars d’empresa, regals sense cap significat, hipocresia al mĂ©s alt nivell, viatges…
Ai las! Sembla que aquest any la majoria d’aquestes coses, que per a molts representaven el Nadal, quedaran prohibides, mig eliminades o es podran fer per percentatges: grups de 6/10, depenent de bombolles i sub-bombolles, 30 o 50% per efectuar compres, sopars i dinars d’empresa queden en escac, igualment sopars i reunions familiars. A mĂ©s, l’afegit del toc de queda, Ă©s a dir, si finalment es fa un sopar, els amfitrions i els convidats han de saber que hauran de restar en aquella casa fins les 6 del matĂ. Pels joves i les reunions d’amics, cap problema, les 6 no Ă©s cap hora, quan hi havia generacions que arribaven a les 14 desprĂ©s d’anar d’afters, just a temps pel dinar de Nadal. Aquesta advertència va pels familiars insuportables, d’aquests que incomoden, però bĂ©, suposo que amb l’excusa de les restriccions, aquest any ja no hi seran presents.
Prou de fer prediccions i al gra! Hi ha una porció de societat, de la qual jo en formo part, que creiem en Déu. Els cristians sabem tot el significat d’aquestes festes. Sabem quan hem de començar a decorar la casa per mostrar-nos alegres per l’arribada de Jesús. Sabem quan hem de treure els guarniments. Sabem què representa el temps d’advent, el significat religiós i la importà ncia d’aquestes dates. Gaudim d’elles, d’entre les més significatives pel cristianisme, juntament amb la Pasqua de resurrecció, per alguns simplement vacances de Setmana Santa. Les gaudim de forma joiosa i espiritual.
Ja que ens veurem obligats a viure aquestes festes de forma diferent, m’agradaria que aquest «Nadal-Covid» ens convidi a una reflexió, profunda i social, que ens preguntem sobre nosaltres mateixos i sobre la societat que ens envolta. Com hem arribat fins aqu� Perquè estic tan histèric si no puc anar a comprar regals? Què estava celebrant fins ara per Nadal? Aquestes i d’altres preguntes que puguin sorgir.
Crec que aquesta aturada Covid i les seves circumstĂ ncies ens serviran per fer un estop, aturar-nos, prendre aire, respirar, pensar una mica i recuperar certs valors perduts (Jn 1,14 ).
Felices festes de l’encarnació del Verb.
Leave a Reply