Nadal-Covid

Crisi i oportunitat. Ja tenim el Nadal aquĂ­, el dissabte 28 ha començat l’advent, i què Ă©s l’advent? És la preparaciĂł dels cristians a la rebuda del naixement de JesĂşs a la Terra, el fill de DĂ©u. Comercialment, si ens hem comprat un calendari d’advent, ens podem anar menjant cada dia una xocolatina fins arribar al dia 24, la vigĂ­lia , ja que el 25 neix un minyonet a l’establia fum, fum, fum (Lc 2, 1-21)!

Fins aquí, tothom d’acord, on comencen les discrepàncies, els conflictes i les discussions, és en la manera com el viurem. Com cada any, i amb tantes religions i persones com hi ha al món, cada u el viu d’una manera diferent. Però per analitzar aquestes festes partiré de la base de la societat europea, majoritàriament de religió cristiana, on trobem creients, creients practicants, laics, agnòstics, protestants, no creients, els qui creuen en Déu però no en l’Església,i segur que em deixo més d’un de diferent convicció personal de les que he esmentat.

Pertanyis al grup que pertanyis, l’esperit nadalenc cau com la rosada i s’estĂ©n per tota la societat europea: mercats, carrers hiperil·luminats, compres compulsives, menjars copiosos, alcohol a dojo, vacances, reunions, estada amb familiars inhòspits, sopars i dinars d’empresa, regals sense cap significat, hipocresia al mĂ©s alt nivell, viatges…

Ai las! Sembla que aquest any la majoria d’aquestes coses, que per a molts representaven el Nadal, quedaran prohibides, mig eliminades o es podran fer per percentatges: grups de 6/10, depenent de bombolles i sub-bombolles, 30 o 50% per efectuar compres, sopars i dinars d’empresa queden en escac, igualment sopars i reunions familiars. A més, l’afegit del toc de queda, és a dir, si finalment es fa un sopar, els amfitrions i els convidats han de saber que hauran de restar en aquella casa fins les 6 del matí. Pels joves i les reunions d’amics, cap problema, les 6 no és cap hora, quan hi havia generacions que arribaven a les 14 després d’anar d’afters, just a temps pel dinar de Nadal. Aquesta advertència va pels familiars insuportables, d’aquests que incomoden, però bé, suposo que amb l’excusa de les restriccions, aquest any ja no hi seran presents.

Prou de fer prediccions i al gra! Hi ha una porció de societat, de la qual jo en formo part, que creiem en Déu. Els cristians sabem tot el significat d’aquestes festes. Sabem quan hem de començar a decorar la casa per mostrar-nos alegres per l’arribada de Jesús. Sabem quan hem de treure els guarniments. Sabem què representa el temps d’advent, el significat religiós i la importància d’aquestes dates. Gaudim d’elles, d’entre les més significatives pel cristianisme, juntament amb la Pasqua de resurrecció, per alguns simplement vacances de Setmana Santa. Les gaudim de forma joiosa i espiritual.

Ja que ens veurem obligats a viure aquestes festes de forma diferent, m’agradaria que aquest «Nadal-Covid» ens convidi a una reflexió, profunda i social, que ens preguntem sobre nosaltres mateixos i sobre la societat que ens envolta. Com hem arribat fins aquí? Perquè estic tan histèric si no puc anar a comprar regals? Què estava celebrant fins ara per Nadal? Aquestes i d’altres preguntes que puguin sorgir.

Crec que aquesta aturada Covid i les seves circumstĂ ncies ens serviran per fer un estop, aturar-nos, prendre aire, respirar, pensar una mica i recuperar certs valors perduts (Jn 1,14 ).

Felices festes de l’encarnació del Verb.