Mon Bonaterra: “Vilamaniscle és un poble que vol ser poble”

L’alcalde de la població defineix el poble com un entorn de gran valor paisatgístic. De fet, no disposa de massa patrimoni arqueològic o patrimonial, més enllà del gran tresor de natura i espai ambiental. Tot i això, el batlle demana tant a les administracions públiques com a les empreses privades que hi desenvolupin activitat econòmica per no convertir-se en un poble dormitori o una urbanització rural

Com convidaria a descobrir el poble de Vilamaniscle a qui no l’ha visitat mai?
Vilamaniscle és un poble amb moltes ganes de ser poble. Estem molt orgullosos de ser com som, pensem que la nostra petitesa és una grandesa i no tenim pretensions de gran creixement. El que sí tenim són pretensions d’un creixement moderat i tranquil, perquè sinó els pobles no poden sobreviure, i de fet, les polítiques que hem desenvolupat els últims anys han anat orientades cap aquí. En els últims 8-9 anys hem passat de ser 110 habitants a 220, que evidentment continuem essent pocs, eh? Però és cert que necessitem una mica més de caliu de gent per poder oferir serveis a la població. I quan dic serveis, no només em refereixo a serveis municipals si no també disposar d’iniciativa privada que vulgui desenvolupar algun projecte aquí. És el que intentem impulsar amb aquest petit creixement de població que hem aconseguit amb els anys: s’han fet tres cellers, tres cases de turisme rural, un hotel, ara s’obrirà el que ja havia sigut un hostal, que s’ha convertit en apartaments per tot el que té relació amb el GR 11. Estem encarant la promoció turística del poble cap a un turisme de natura, un turisme de sostenibilitat, un turisme d’esport, de bicicleta… I som l’únic poble per on passa el GR 11 pel nucli, i això fa que hi hagi molts visitants. Vilamaniscle té ganes de seguir essent Vilamaniscle, i aquesta autenticitat és la que ens agrada i la que volem fer valdre.

Destacava el GR 11, però hi ha molts altres punts d’interès, sobretot paisatgístic.
Sí, bàsicament d’interès paisatgístic. Seguint amb la mateixa tònica d’autenticitat, destacaria que tenim tot el que té relació amb el vi, que com he dit, ara hi ha tres cellers, tenim el paisatge i som el balcó de l’Empordà. És un paisatge excel·lent i s’ha recuperat molt terreny de vinyes i d’olivera, no només aquí sinó a tot l’Empordà, però aquí es nota molt el canvi perquè els últims anys han recuperat molt la terra, i això és el que volem potenciar i ser.

Quins punts destacaria?
Els punts d’interès que tenim són l’Albera, tot el que és el parc natural i tot el que té relació amb els senders, com el GR 11, el camí de Sant Jaume que també passa per aquí i et porta a Sant Quirze de Colera, tot el que són rutes de BTT que estan marcades pel Consell Comarcal i la Diputació de Girona i el que és el castell, és una casa fortificada i tot just és de l’Ajuntament des de fa quatre anys i ara estem intentant restaurar-lo.

Però el punt d’interès principal i el que volem preservar és el paisatgístic, no tenim patrimoni de monuments romànics o gòtics, dins el terme eh? Per tant, estem a la falda de l’albera.

La joia del patrimoni n’és la flora i la fauna, molt important per la comarca.
Sí, el primer centre de tortugues estava ubicat aquí Vilamaniscle, al que ara és el celler del Mas Pòlit, i va ser el primer que va haver-hi, tot i que després van ubicar-lo a Garriguella. No tenim més patrimoni que el paisatge, i de fet, tenim diferents miradors al poble perquè som, com he dit, el balcó de l’Empordà: hi ha el Mirador de la Serra, el Mirador del Suro Gros, que està enfocat més cap a l’Albera; el Mirador de l’Empordà que tenim a la piscina i es pot observar tota la badia de Roses; però el que té d’atractiu Vilamaniscle és el que deia, el paisatge, la tranquil·litat i aquest «voler ser poble».

Quines són les problemàtiques d’un poble petit?
Amb les entitats supramunicipals, lligat amb el tema dels parcs
no ens afecta perquè tenim el terme 100% protegit per parcs naturals, però estem a l’Albera. I voldria dir que no és que la gent d’aquí no vulgui molins, la gent de l’Albera el que vol és que quan es prenguin decisions ens consultin i puguem aportar el que nosaltres pensem, i això és només la punta de l’iceberg de totes les relacions que tenim amb la Generalitat de Catalunya. Nosaltres proposem, però no disposem, sempre hem de demanar permís perquè el departament pertinent ens doni els permisos necessaris per desenvolupar qualsevol promoció i estem parlant de fer cellers, trulls, turisme rural… No estem parlant de fer fàbriques de plàstics o centrals nuclears. Com Ajuntament tenim l’obligació d’incentivar les activitats que desenvolupin una economia que permeti viure i treballar aquí, si no ens convertirem en pobles dormitori. Acabarem essent urbanitzacions rurals i això és el que no volem ser: nosaltres volem ser poble. 

• Pots consultar l’Hora del Poble de Vilamaniscle, aquí.