Mirem-nos al mirall. I reaccionem

0
1405

Aquest cap de setmana ha sortit a premsa un informe que confirma una dura i coneguda realitat: Figueres és una ciutat en risc. La capital de l’Empordà, la ciutat de Salvador Dalí, la mare dels federals i pàtria dels republicans… té la meitat de la població en risc. El 47,8% de la població de Figueres està avui en risc de pobresa o exclusió social, un percentatge 25,3 punts superior respecte a la població en risc a Catalunya (22,5%). Parlem d’amenaces reals i situacions presents que coneixem de prop o amb les quals convivim. En tres de cada deu llars figuerenques hi ha dificultats per pagar despeses de l’aigua, la llum i la calefacció. Penseu-hi aquesta freda setmana de finals de febrer. Famílies del nostre bloc de pisos o del nostre carrer, veïnes i veïns nostres, que no podran encendre la calefacció, o no tindran aigua calenta. I pitjor encara: gent sola. I molt pitjor: gent gran sola. Pensem en la meitat dels nostres conciutadans, que tenen problemes per arribar a final de mes. Que no poden arreglar-se les ulleres si es trenquen o els cal una nova graduació, que no poden portar la mainada al dentista, que encreuen els dits perquè cap electrodomèstic s’espatlli, perquè no en poden comprar un de substitució. I això no és nou ni en podem penjar el mort a la crisi. Fa massa anys que sabem que Figueres viu en risc, i ara els estudis confirmen amb claredat i cruesa que la nostra ciutat viu sota amenaça. La meitat de la població en risc de pobresa o exclusió, gairebé el doble que la mitjana catalana (també insuportablement alta) ens ha de preocupar, i molt. I sobretot empènyer-nos a actuar i a emprendre plans de treball municipals i supramunicipals que tinguin com a objectiu revertir aquesta situació. Començant per entomar el gravíssim problema dels joves que no finalitzen els seus estudis obligatoris i passen directament a formar part d’aquesta població amenaçada i amenaçant. Fa molts anys que sabem que lamentablement liderem el percentatge català en fracàs escolar: en el cas de l’educació secundària, el 20,2% dels estudiants de quart d’ESO no van superar-lo (en el conjunt de Catalunya és només del 13%). No hem sabut atendre les necessitats educatives de la ciutat, ni de donar oportunitats de formació professionals, ni de crear ocupació digna a la capital d’una comarca puntera en potencial turístic, en producció agroalimentària, en serveis? Ens ha fugit el capital econòmic dels dits i deixem que es marceixi el capital humà? La resposta és complicada i no serà ni única ni ràpida. Però hem de reaccionar. No podem deixar que Figueres es llangueixi davant els nostres ulls. Ens calen totes les intel·ligències, totes les aliances, totes les proves per sortir d’aquest atzucac. Massa important per no intentar-ho.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li