Miralls i miratges

0
1704

Sovint, sĂłn espectadors d’episodis a la vida, que ens haurien de fer reflexionar del que fem i el que pensem, perĂČ com diu el refranyer popular, veiem la palla a l’ull aliĂš i no veiem la biga al nostre.

Veiem el dimoni personificat a ultramar a la figura d’un personatge esperpùntic, multimilionari, que va guanyar unes eleccions democràticament, amb els vots dels seus electors i les ha perdudes, si fa o no fa, pel mateix sistema. Veiem les imatges esgarrifoses de l’atac al Capitoli d’uns brùtols enaltits per un cap que no sap perdre i critiquem com posseïts la seva política i la violùncia generada amb un resultat de 5 morts.

AquĂ­, ens desgoverna un escollit als despatxos, desprĂ©s d’un altre escollit als despatxos desprĂ©s de ser inhabilitat, desprĂ©s que un altre va fugir valentament a Waterloo (deu ser una tradiciĂł dels valents presidents de fugir de la justĂ­cia), desprĂšs que un altre va ser rebutjat i tot just desprĂšs d’un inhabilitat… tot plegat, molt democrĂ tic i encoratjador per anar a votar a ningĂș, per que a l’hora de la veritat, col·loquin al mes «preparat».

Farts estem d’escoltar mainada i mantinguts diversos parlant de tant que varen patir a la guerra civil perĂČ que creuen que per solucionar el tema de Catalunya, fa falta sang… potser els haurĂ­em de recordar que no fa gaire temps encara hi havia una banda terrorista que es dedicava a assassinar 800 persones, nens inclosos, de tots els partits polĂ­tics i que a sobre, ara, sĂłn homes de pau i fins i tot figuren amb cĂ rrecs a ajuntaments i d’altres institucions, pactant amb els successors de les seves vĂ­ctimes, amics o familiars; desprĂ©s critiquem d’allĂČ que se’n va empassar la Lewinsky… perĂČ no hi ha gaire diferĂšncia, a la vista de com s’accedeix ara a ministeris, ajuntaments, consells municipals, ja es pot comprovar que aquesta becaria meretriu va fer escola, i ben aprofitada pel que sembla.

Potser no estaria de mĂ©s agafar un mirall i veure el que va passar des del 2017 i episodis vergonyosos posteriors a casa nostra, sense anar gaire lluny, al CongrĂ©s dels Diputats, al Parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Gencat i d’altres.

A l’assalt al Parlament, jo hi era ben a prop, m’agraden els esports de risc… va ser molt curiĂłs comprovar com molts dels assaltants, vinguts d’arreu de tot el territori, mai havien visitat la seu del Parlament ni sabien on era, voltant pel Parc de la Ciutadella i fins i tot, a les portes del Zoo, potser per les semblances dels seus habitants.

Amb la manca de resposta esperada i evident dels uniformats, els agressors, alguns d’ells amb un cigalĂł de mes (carajillo pels entesos) o alguna planta exĂČtica fumada o esnifada, era curiĂłs comprovar com responia la gent a l’hora de participar en una turba… es fan mĂ©s forts, es veuen sotmesos a l’anonimat, i tal i com vaig descriure al meu anterior article, la fons d’inspiraciĂł i de valentia dels «assassins» que era a base d’ingesta de substĂ ncies «encoratjadores».

Molts dels que hem patit pintades o concentracions (escraches) als nostres negocis o domicilis, a les seus de partits o als carrers, pel sol fet de pensar diferent, hem d’escoltar la justificaciĂł que es tracta d’un exercici democrĂ tic de llibertat d’expressiĂł… amb dos 00; ara bĂ©, si Ă©s al contrari, Ă©s un acte feixista, xenĂČfob, homĂČfob, producte del capitalisme i del heteropatriarcat i mĂ©s ximpleries per l’estil, prĂČpies d’un discurs autoritari, dictatorial, intolerant i excloent dels que s’autodenominen demĂČcrates de tota la vida, molts d’ells encara s’han de guanyar el primer sou.

I Ă©s clar, no es tracta del mateix promoure la violĂšncia, l’odi i la intolerĂ ncia envers els altres, que patir-la en primera persona.

Ara que les eleccions autonĂČmiques s’han ajornat i el ball de dades i dates depĂšn de l’interĂšs de cada partit, a veure si filem prim a l’hora de decidir qui volem que ens representi i ens governi: si aquells drĂČpols que durant tant de temps en han robat mes de 3.000 milions d’euros, els mateixos que han decretat 19 impostos que nomĂ©s s’apliquen a Catalunya, aquells que han aconseguit que mĂ©s de 5.000 empreses marxin de Catalunya, aquells que mantenim a cos de rei a Waterloo, SuĂŻssa o Irlanda, per molt republicans que es defineixen, aquells que malbaraten els nostres impostos i recursos amb el repartiment de publicitat pro delinqĂŒents i escombraries grogues per tot el paisatge, fins i tot edificis oficials, aquells que s’estimen mĂ©s els il·legals mantinguts que venen en pastera que els autĂČctons, aquells que permeten avortar sense control, aquells que prometen baixar la llum i els seus sous i l’augmenten tot nomĂ©s entrar, aquells que varen sentir la flauta, degudament ben pagats, i varen anar cap el miratge de la meravellosa i miraculosa Ítaca independent , sabent que era tot mentida, aquells que dia si i dia tambĂ© et fan obrir o tancar el negoci, aquells que col·laboren, participen i permeten les okupacions, aquells que nomĂ©s volen gent submisa, obedient i mantinguda amb subvencions i ajuts social o, pel contrari, un govern que defensi la propietat privada, la seguretat al carrer, que generi llocs de treball, el respecte i la convivĂšncia amb qui Ă©s o pensa diferent.

De les llistes electorals, quù hem de dir? Tenim caps de llista que hi són pel seu pentinat i la seva jaqueta vermella i anar molt a missa, sense cap mena de currículum personal, laboral o polític, amb cap resultat a les darreres eleccions, independentistes de pro, confesses i converses a la dreta ( tot sigui per la pela) i d’altres personatges del bestiari polític ben dignes d’una terra ufana i surrealista.

Després no ens queixem. Gaudirem tots plegats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li