Mil·lenari de Sant Pere de Rodes

0
706

El proper cap de setmana comença la celebració en el monestir que podria ser el bressol de l’art romànic


Quan l’historiador Alexandre Deulofeu va escriure, l’any 1962 «L’Empordà, bressol de l’art romànic», afirmava amb determinació que si tots els estudiosos i investigadors europeus «haguessin conegut Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera i les nombroses esglésies amb coberta de volta dels segles ix i x, que encara existeixen i que els podríem ensenyar, haurien de reconèixer que els primers i més grans monuments de l’art romànic es van construir en aquesta petita part del Pirineu, on la muntanya arriba fins al mar». Tota una declaració de principis que justificava la seva teoria, tot i que a voltes qüestionada, en el sentit que el romànic va néixer a la comarca

En qualsevol cas, l’origen del monestir de Sant Pere de Rodes —que acceptades o no les tesis d’Alexandre Deulofeu avui és un referent internacional per la seva arquitectura i originalitat— se situa al segle ix. Enguany, però, es commemorarà una data clau en la seva història. Concretament, el 5 d’octubre de l’any 1022 va tenir lloc la consagració de la seva església. Aquesta consagració va comportar la consolidació dels dominis del monestir i l’inici d’un llarg període d’esplendor, que avui veiem reflectit en el conjunt de construccions del monument i que l’han convertit en un dels més visitats de Catalunya.

Per commemorar aquest mil·lenari, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’han programat diferents actes i celebracions que tindran el tret de sortida durant el proper cap de setmana i que s’aniran succeint al llarg de l’any i fins al maig de 2023. Els promotors de la iniciativa expliquen que «la voluntat de la celebració és fer un homenatge al monument i també, sobretot, a la gent que de sempre l’ha tingut i l’ha sentit més a prop. Per això moltes de les activitats programades compten amb la participació dels pobles del cap de Creus».

Afegeixen que «l’objectiu d’aquesta gran celebració és descobrir i recollir l’immens patrimoni que ha generat l’admiració de les persones del passat vers aquest indret i oferir-lo a la gent del present i del futur, perquè l’esplendor que Sant Pere de Rodes va iniciar ara fa mil anys, perduri mil anys més». La primera activitat que es promou és l’exposició «Sant Pere de Rodes, l’objectiu immortal. Fotografies i fotògrafs s. xix-xxi», en la qual ha col·laborat l’Institut d’Estudis Empordanesos. L’exposició obre les portes el dissabte 30 d’abril a les 12 h del migdia i mostra imatges del monestir, la major part inèdites, captades majoritàriament per fotògrafs de la comarca.

EL PELEGRINATGE. La segona activitat programada és la Pujada a Sant Pere de Rodes, que enguany arriba a la desena edició. La pujada es fa des dels vells camins de pelegrinatge que surten de nou pobles del cap de Creus (Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, la Vall de Santa Creu i Llançà). Tothom qui vulgui participar-hi s’ha d’inscriure, abans del dia 29 d’abril, al web de Via Pirena.

Del segle xi al xiv, Sant Pere de Rodes va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i el seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal. Aquest està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l’Abat. El monestir està construït en terrasses per adaptar-se al terreny i els diversos edificis s’organitzen al voltant del claustre i l’església. A l’exterior del temple, la portalada, a càrrec del Mestre de Cabestany, mostrava diferents escenes de la vida de Crist esculpides en marbre blanc. Els escassos fragments que han arribat fins a nosaltres ens donen mostra de la seva extraordinària qualitat.

En relació al pelegrinatge, és curiós recordar que mentre la historiadora figuerenca Sònia Masmartí estava preparant un llibre específic sobre aquest tema, a partir del 2007, va efectuar una descoberta sorprenent. Masmartí va documentar que la butlla del papa Urbà II, que concedia indulgència als pelegrins que arribessin a Sant Pere de Rodes els anys sants —s’esqueien quan la diada de la Santa Creu, el 3 de maig, era divendres— era falsa. La investigadora explicava que «la butlla fou esgrimida pels monjos com a vertadera fins als darrers moments de l’existència del monestir. I tot i que sovint es va qüestionar la seva autenticitat, al llarg de la història s’aconseguí que el contingut i el valor d’aquest privilegi fos confirmat periòdicament per papes, bisbes i altres prelats, fet que va garantir-ne la vigència durant tota la història de l’abadia». I així fins als nostres dies.

Per a Sònia Masmartí, el que explicaria la falsificació és «l’objectiu de mantenir-se en la línia dels santuaris importants de pelegrinatge de l’època. De motius no en faltaven ja que la importància que havia tingut en els seus inicis, com a abadia, es va trobar en una situació difícil en ple segle xiv, a causa de l’increment del prestigi del Camí de Sant Jaume. Sant Pere de Rodes havia quedat apartat dels principals camins francesos cap a Galícia». En qualsevol cas, el mil·lenari no el qüestiona ningú, tot i que queda per validar la teoria de Deulofeu sobre el fet de trobar-nos davant el bressol de l’art romànic a tot Europa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li