Més psicòlegs, més FP i més relacions sexuals: la petja de la covid en el jovent

0
1659

Un estudi pioner amb uns 3.000 participants analitza l’impacte de la pandèmia en la població jove alt-empordanesa


La pandèmia del coronavirus ha empitjorat la salut mental dels joves alt-empordanesos, ha reduït la valoració que fan dels estudis i els ha provocat un canvi d’hàbits i comportaments socials, entre d’altres. Així ho recull un estudi pioner que ha elaborat la Fundació Ferrer i Guàrdia per encàrrec del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que volia actualitzar la diagnosi del Pla Comarcal de Joventut elaborada el 2019 perquè les polítiques dels pròxims quatre anys «tinguin tots els elements que han de tenir». L’estudi, que ha comptat amb la participació de 2.997 persones ( 2.948 de les quals, joves que han respost les enquestes), analitza l’impacte de la covid-19 en la població jove alt-empordanesa.

FORMACIÓ. Durant la presentació que es va fer dijous a la Taula Comarcal de Formació i Ocupació, el sociòleg de la Fundació, Oriol Alonso, va començar explicant que el SARS-CoV-2 va fer reduir el percentatge de fracàs escolar (per la flexibilització en les graduacions) i no va tenir un efecte negatiu en les matrícules. Sí que van baixar, però, el rendiment acadèmic i la valoració dels estudis. En aquest sentit, es van saturar els cicles formatius, que ara es valoren molt més com a eines d’accés directe al mercat de treball. Alonso, però, vincula aquestes percepcions a la formació en línia i considera que «no tenim raons per pensar que a partir d’ara aquesta valoració negativa s’ha d’estendre».

OCUPACIÓ. Pel que fa a la feina, cal recordar que entre el 2016 i el 2019 la població aturada va passar de les 26.000 a les 21.000 persones. I el 2020 es va tornar a disparar fins a les 29.000. L’estudi, però, destaca que a partir del 2021 l’atur s’ha tornat a reduir a nivells prepandèmics. Tot i que, segons Alonso, «això no vol dir que els llocs de treball siguin qualificats. Simplement, que estan treballant».

En aquest sentit, l’informe revela que el 45% dels joves treballen 20 hores setmanals o menys. I el rang d’ingressos majoritari no supera els 500 euros. A més, la pandèmia també ha afectat negativament les perspectives laborals, i el 47% de la població jove creu que té menys possibilitats de trobar feina que abans de la covid.

SALUT. Des que va esclatar la pandèmia, el 40% dels joves han tingut angoixa o atacs de pànic. Un percentatge força superior en les dones (56%) però que, malgrat tot, segons els impulsors de l’estudi, és més baix que en altres territoris. També es constata que el 19% dels joves de la comarca han anat al psicòleg durant aquests mesos. I ara mantenen més relacions sexoafectives, practiquen més esport i tenen una millor imatge d’ells mateixos, tot i que, per contra, també consumeixen més drogues, alcohol i tabac que abans del 2021.

CONNEXIÓ DIGITAL. Finalment, l’informe constata que el 77% dels joves tenen ordinador propi i el 19% un de compartit, mentre que el 97% tenen mòbil. I els canvis de comportaments més importants en aquest àmbit són que ara es troben més amb amics, surten més a les nits i fan més activitats d’oci, però també passen més hores a Internet o a davant del mòbil o de l’ordinador.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li