MĂ©s decrets-llei a corre-cuita

0
1398

En plena anormalitat nadalenca, asfixiats per les mesures restrictives que patim de manera econĂČmica, emocional, familiar i en molts altres aspectes personals de les nostres vides, el Govern espanyol va aprovant decrets lleis rĂ pidament i d’estraperlo.

Mentre els mitjans de comunicaciĂł ens distreuen omplint portades i capçaleres dels informatius amb dades Covid (l’Ășltima, el de les persones vacunades) i ens fan ballar el cap amb les diferents mesures coercitives que afecten els nostres drets i llibertats, no podem passar per alt altres noticies amb lletra petita, ja que en elles s’amaguen informacions tant importants com les aprovacions de lleis per decret.

Si fossin lleis sense importĂ ncia o que ens afectessin de forma indirecta, com per exemple, lÂŽampliaciĂł de la pesca del calamar en aigĂŒes del mediterrani, doncs possiblement no estaria escrivint aquest article. PerĂČ, de forma quasi amagada i dictatorial, sense consens —com sol ser habitual en aquest govern social-comunista— sÂŽha aprovat la Llei de l’eutanĂ sia. Ep!! No Ă©s l’Ășnica aprovada d’aquestes maneres tant mesquines, tambĂ© podria parlar de la Llei CelaĂĄ. L’aprovaciĂł d’aquestes ens enganxa a tots mirant cap a un altre costat, sense tenir força ni poder per manifestar-nos.

Encara que ambdues sĂłn nefastes, i no fan mĂ©s que retallar-nos drets, la que em sembla mĂ©s indignant i immoral Ă©s la Llei de lÂŽeutanĂ sia. Amb aquesta llei, el Govern convida al suĂŻcidi. Avui en dia, ja no existeix el patiment a l’hora de morir o sofrir dolor. Amb aquest llei, les persones que es troben en situacions de malalties irreversibles, impossibilitades, o en cures pal·liatives, se’ls ofereix la possibilitat que morin mĂ©s aviat. QuĂš passarĂ  quan la persona no pugui decidir per ella mateixa? O quan dins de la famĂ­lia hi hagi opinions diferents sobre la prolongaciĂł de la vida, en cas que el malalt no pugui decidir? Qui ho decidirĂ , el metge? Pel que sembla, Ă©s el Govern qui dona llum verda a facilitar la mort a les persones que aixĂ­ ho desitgin. TambĂ© la podran utilitzar les persones depressives que diguin als seus psiquiatres que ja no tenen mĂ©s ganes de viure i es volen suĂŻcidar? Ja no caldrĂ  que es tirin al tren, ni de cap pont ni penya-segat, la llei els hi proporciona una dolça mort, alhora que els treu el dret mĂ©s important de l’home, la vida. En lloc d’invertir amb cures pal·liatives, en alleujar les famĂ­lies amb subvencions per les persones dependents, i aixĂ­ poder estar amb un Ă©sser estimat fins que realment li arriba el final, es prefereix avançar la mort. FrĂ­volament, sembla que l’objectiu sigui estalviar-se pensions, llits d’hospital, metges i infermeres, entre altres despeses socials. De fet, aquesta posiciĂł no es d’estranyar, ja va quedar clar, al principi de la pandĂšmia: a les UCIS, si falten llits, als mĂ©s vells deixeu-los morir, el primer Ă©s la gent que estĂ  cotitzant, la que encara pot treballar. Llarga vida al cotitzant!! La resta Ă©s una despesa no assumible.

Per tal que paĂŻm tota aquesta crua realitat i no hi hagi malpensats, com jo, arriba la gran transformaciĂł, amb el millor maquillatge: omplim-nos la boca dient que s’han de cuidar els familiars d’edat mĂ©s avançada, pugem pensions, i ells seran els primers en rebre la dosi de la sĂșper vacuna —sĂșper , perquĂš les vacunes triguen de 6 a 9 anys en fer-les i ser provades, aquesta ha trigat 9 mesos. Ai! PerdĂł, no recordava que s’hi han invertit molts milions— els primers en vacunar-se. AixĂ­, la Sra. Araceli fou portada de tots els diaris i informatius desprĂšs de rebre’n la primera dosi, com si li haguessin salvat la vida, i fossin els salvadors de tota la resta. «Deus ex machina» = President PedrĂł.

Mentre hi ha vida, hi ha esperança!! No deixem que ens matin abans!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li