Menys pedres i més lletres

0
1126

Aquests Ăşltims fets, on un jovent desorientat, frustrat, i sense cap al·licient de futur, el qual canalitza totes les seves penĂşries tirant pedres, agredint policies, destrossant monuments i material urbĂ , a part de saquejar botigues, afegint la covid-19, desengany polĂ­tic, societat sense valors, futur negre, atur, morts, hospitalitzacions, manipulaciĂł, vacunes, restricciĂł de drets i llibertats, futur incert, present preocupant, depressions, fills enganxats a les pantalles, desĂ nim, pertorbaciĂł… Aquestes i altres paraules totes de caire negatiu, sĂłn les que millor poden descriure la nostra societat, i ben segur seran, les que les pròximes generacions podran llegir ( si en saben ), en els futurs llibres d’història relatin la societat del principi del s. XXI.

El món que ens rodeja no el podem canviar , però si podem canviar el nostre dia a dia, el nostre present com a subjecte, intentar no entrar en aquesta negativitat mundial que sembla un malson, podem crear-nos el nostre petit món, la nostra pròpia realitat. No tot són fatalitats, hem de saber trobar els petits plaers que ens ofereix la providència.

El confinament també ha reportat coses positives, entre elles, l’acabament per part de Màrius Serra, el nostre monumental escriptor i filòleg, de la traducció en català modern de Tirant lo Blanc. La combinació del llibre més important de la literatura catalana, inspirador del Quixot, amb el millor traductor de la nostra època, Màrius. D’aquesta combinació reneix el llibre històric, d’aventures , i trobadoresc escrit per Joanot Martorell als volts del 1460.

«Només el codi moral cavalleresc permetrà que no perdem els bons costums, tot abolint la textura dels vicis i la ferocitat dels actes monstruosos.»  [Joanot Martorell]

Alguns lectors podeu pensar: «Amb què ens surt ara aquesta? Amb les cabòries actuals i el poc temps que tenim, ara ens posarem a llegir una novel·la cavalleresca de fa 500 anys?» I suposo que aquí posareu punt i final a la lectura del meu article mensual. Pels que seguiu, us donaré més detalls d’aquest tresor que acaba de sortir per la gent que llegeix el català.

D’acord, a primera vista, ens trobem amb un llibre gruixut de mil pĂ gines, però des del primer moment, MĂ rius Serra ens endinsa en un mĂłn que no tant sols Ă©s una aventura trobadoresca. Sense modificar-ne la primera versiĂł, nomĂ©s actualitzant el catalĂ  antic pel modern, alhora que enriqueix el nostre vocabulari i ens fa adonar de la riquesa del catalĂ  amb paraules tant ben sonants, poc utilitzades o escrites malament com: platxeriosa, pastitx, nefand, atribolada, obriĂĽlls, anafils, nigromĂ ntic, pavesina, rossĂ­, arçó, bacinet, gipĂł, pabordes, argĂĽint, egregi, coltellina, porfĂ­dia, anorreada, tabals…

Des del primer moment, el lector queda enganxat, traslladat i involucrat totalment en el món de Tirant, quedant perplex i fascinat pels costums, la gran educació, els valors humans, els detalls dels protocols , la cooperació i, en general, el sentiment d’humanitat i germanor que s’exposen en aquella societat. Esfereïdor quant ho comparem amb el nostre moment actual, ja què ja no en queda ni un bri. I a només 500 anys de distància!!

Màrius ha sabut captar l’atenció del lector, fent que ens oblidem de tot el que no ens convé: televisió, pensaments negatius, mal humor.. i ho canviem per uns moments de plaer espiritual i humà, transportant-nos a un món real i exquisit.

Recomanació total per aquest moments de neguit. El moment i el temps el controlem nosaltres, només hem de tenir clar com invertir-lo de manera més profitosa. Gràcies Màrius per fer de salconduit entre el Gran Cavaller Tirant i nosaltres, gràcies, Tirant, per voler ressuscitar i venir a salvar-nos d’aquesta realitat tan poc encisadora en què ens trobem. Els diria a aquest joves que abans de tornar a tirar una pedra o destrossar per destrossar, en llegissin ni que fos una pàgina, a més d’un se’ls cauria la cara de vergonya, si es que en tenen.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li