Maurici Proheta, el beat venerat com a sant

Un estudi de Lluís Cortada actualitza la figura d’aquest frare agustinià nascut el 1515 a Castelló d’Empúries

La Setmana Santa és un dels pilars del cristianisme. Sobre ella es fonamenta una fe i una religió de projecció mundial, que ha arribat fins als nostres dies i que, al marge de les creences, és una part intrínseca de la societat i de la història occidental. Entre els seus capdavanters més venerats al llarg dels segles hi ha sants i beats, i entre ells, l’empordanès Maurici Proheta. Es tracta d’un beat poc conegut, nascut a Castelló d’Empúries l’any 1515, del qual el professor Lluís Cortada n’acaba de publicar un documentat treball que actualitza la figura del que està considerat com a patró dels tintorers.

El llibre, que precisament porta per títol Sant Maurici, patró dels tintorers, va ser presentat dissabte a la tarda, a la basílica castellonina, pel mateix autor i per la jove historiadora Ariadna Comas que, realitzant la seva tesi doctoral sobre els paraires de la vila, va trobar més documentació sobre la presència de la família Proheta, datada de l’any 1342. Aquest volum, publicat per l’editorial Claret, amplia un petit opuscle que el mateix autor va escriure a finals de l’any 2011 i que va editar el Centre de Pastoral Litúrgica per iniciativa de la parròquia.

Precisament fa justament deu anys, el 10 de febrer de 2012, Castelló d’Empúries recuperava la figura del beat amb la benedicció de la imatge, que des d’aquell moment es troba situada en un lateral de l’altar major. Aquesta imatge va ser realitzada en un taller artesà d’Olot. El principal promotor de la iniciativa fou l’aleshores rector de la parròquia, el recordat mossèn Narcís Costabella, principal impulsor del treball de recerca de Cortada.

L’autor, que és professor de religió jubilat i exerceix com a diaca a Barcelona, va explicar que «l’obra va començar a l’entorn de l’any 2004. Quan es va demanar que la catedral de l’Empordà fos basílica és quan es va iniciar tot. Entre tots els requisits que Roma demanava hi havia un apartat que feia referència a la vocació especial del poble envers el catolicisme. És en aquest moment que es va donar el nom del beat Maurici, tot i que en aquella època no era un personatge molt conegut, popularment parlant a la zona».

En la feina de recerca, desenvolupada al llarg de més de 10 anys, també hi va col·laborar en els seus inicis mossèn Miquel Pujol, també historiador i fill de la vila. L’autor va desenvolupar el seu treball a partir de la documentació existent a Castelló d’Empúries, però també de moltes altres fonts com arxius, museus i biblioteques. Cortada va deixar clar que encara hi ha molts aspectes per descobrir sobre el beat, que tot i ser venerat com a sant, no ha assolit encara aquesta categoria en el món eclesiàstic.

LA VIDA DE MAURICI PROHETA. L’any 1531, l’aprenent de tintorer per tradició familiar va ser acceptat de novici en el convent dels Agustins de Castelló d’Empúries. Tal com explica Cortada, diferents relats li atribueixen fets extraordinaris que el van fer famós i considerat sant abans de la seva mort. «Conegut i venerat pels menestrals del tèxtil com a sant Maurici, els tintorers de Barcelona el nomenaren inicialment copatró de la seva cofraria, fins que en el segle xvii ja el varen tenir com a únic patró», assenyala l’autor, que contextualitza la biografia del beat i el seguiment del seu culte, i ho fa a través del món de la menestralia i les seves relacions amb la jerarquia eclesiàstica i els diferents poders de cada moment històric.

Proheta, ja frare i després d’ampliar estudis a Barcelona i Lleida, es va doctorar en teologia a Tolosa de Llenguadoc. Una vegada ordenat sacerdot, es va dedicar a la predicació per diverses localitats de Catalunya. Posteriorment, exercí de missioner com a frare agustí als territoris nord-africans de Tunis i Alger, dedicat a la conversió d’infidels. En el viatge de retorn a Catalunya, va fer parada a terres de Mallorca, on emmalaltí i morí el 20 de febrer de l’any 1546 a l’antic convent agustinià de Santa Maria d’�tria.

A les poques imatges que el representen, apareix amb l’hàbit agustinià, de color negre, amb mànigues amples, cinturó de cuiro que penja per la banda dreta, amb esclavina i caputxa del mateix color. A una mà porta un crucifix i, a l’altra, un llibre. També se’l sol representar, com a patró dels tintorers, fent aquest ofici. La seva festa és el 20 de febrer. Tot i que no ha estat canonitzat oficialment, però sí beatificat, era tingut per sant i així l’esmenta alguna biografia eclesiàstica del segle xix. Els tintorers de Barcelona el tenien per patró per un miracle que s’explicava de quan era jove i havia aconseguit peces de cada color després de barrejar els tints de diferents coloracions.

En el llibre, de tapa dura, hi ha inclòs un annex documental que recull, entre altres, l’acta fundacional del Gremi de Tintorers de Barcelona i la fundació i consideració social de la Confraria dels Tintorers de París, on s’esmenta Proheta. Durant la presentació de dissabte passat, l’autor també va aprofitar per recordar la publicació d’un còmic que vol aproximar la vida del beat Maurici a un públic més infantil. Es tracta d’El retaule perdut, realitzat pel dibuixant i guionista Miquel Rof Aburicus, amb textos del mateix Lluís Cortada, que explica els trets més característics de la vida del sant i ho fa a través de les pistes que han de descobrir un grup d’amics.