MĂ scares fins i tot pel Carnaval

0
1614

Qui em coneix sap perfectament la meva estima pel Carnaval, la meva implicació, i que guardo amb enyorança les disfresses de cada any, si bé ja fa un temps que em vaig retirar d’aquesta disbauxa festiva, folklòrica i etílica, tot i que encara mantinc vigent l’Associació de Carnaval de Roses, primera a constituir-se i de promocionar el Carnaval de Roses des de l’any 1990 a les xarxes i a la Fundació Europea de Carnaval, participant a les sessions de treball a Patràs (Grècia), Cadis, Roses i Luxemburg, entre d’altres, amb l’honor de ser escollit el primer Rei Carnestoltes de Roses l’any 1993 acompanyat de la Reina Carme Sastre, la Pubilla Pilar Sànchez i un seguici de cabareteres i cabereters.

Malgrat la meva retirada gairebĂ© mĂ­stica i ascètica, gaudeixo de les desfilades d’arreu on puc anar i prenc nota dels detalls que m’agraden d’altres llocs, no tan sols de les disfresses, mĂşsica, ambient de carrer, participaciĂł dels comerços i restaurants, concursos, premis, etc., sinĂł tambĂ© dels actes i l’organitzaciĂł… però d’això ja en parlarem un altre dia, tot i que Ă©s de justĂ­cia dir-ho, el Carnaval de Roses ha esdevingut dels millors de Girona i reconegut arreu del mĂłn.

L’edició del Carnaval de Roses de l’any 2020 es va fer amb tota normalitat, perquè encara que la covid hi sigués, voltant pels nostre entorn, no ho sabíem i érem feliços; l’any 2021, amb molt bon criteri, es va anul·lar per la normativa vigent, i malgrat que moltes poblacions ho han ajornat o fins i tot anul·lat, a Roses es farà amb un format reduït molt difícil de fer complir, al meu humil entendre, amb la variant òmicron, teòricament més lleu però més contagiosa.

I és el que tenim, votat o no, i ho hem de gaudir, ja que la manca diguem-ne d’arguments per salvaguardar la salut de milers de veïns i per per no haver d’ubicar les gònades sobre la taula, mi­lers de persones estaran barrejades sense ser de la mateixa bombolla, ballant i bevent, que és lo normal als actes carnavalescs i, com no, milers d’espectadors d’arreu de la comarca i del sud de França.

Amb l’escut del Consell del Carnaval, desistim de barallar-nos amb les colles de Carnaval, ja que podrien suposar un miler de vots en contra i això no interessa, o millor, això avui no toca, com diria el gran mestre barrufet i la mare superiora que no tenia ni cinc ni sabia el que era la UDEF, oi?

Tant de bo no hàgim de patir després les conseqüències de la inexperiència i la «manca d’arguments» dels nostres actuals i recents capitostos, tal com va succeir el 8-M a Madriz i altres llocs amb les manifestacions feministes en pro de les dones, convocades institucionalment pel govern i un reguitzell de sindicats i associacions fantasmes ben untades amb calerons públics, meretrius amb alts càrrecs i, com no, un grapat de gent de bona fe amb unes reivindicacions que, ben segur, són ben dignes i justes, però que varen provocar milers de contagiats, contagiades i contagid@s, però la divisa era aturar el país, fer una protesta gran i lliure (una-grande-libre), prendre els carrers, etc., malgrat que molts, moltes i moltos, el que varen prendre dies després va ser un llit a l’hospital o la UCI , tot gaudint de bones dosis de cortisona, heparina, paracetamol i ibuprofè i, com no, la pèrdua d’algun familiar, amic o conegut.

A Roses el Carnaval, la polĂ­tica i els diners van massa sovint agafadets de la mĂ , i Ă©s que corre per les venes dels autòctons i dels nouvinguts, tot i que ni el Tito Paco va assolir aturar… qui no se’n recorda de l’episodi dels nostres estimats mexicans a un ple municipal l’any 1989, previ a la mociĂł de censura que va enderrocar l’alcalde contemporani? Qui no tĂ© la sensaciĂł de viure a un altre paĂ­s segons per on passeja? Qui no ha vist a la seva poblaciĂł caps de llista enfarinats, emmascarats i capgirats que avui donen suport a un capitost i a les properes a l’oponent per tal de mantenir l’estatus i la butxaca plena?

Ben aviat commemorarem el nostre particular homenatge 21 anys després de l’assassinat del mosso Santos Santamaria, després que els que pacten amb Mister Falconetti col·loquessin un cotxe-bomba amb 50 kg de dinamita a les portes d’un hotel, fent-jo esclatar mentre s’estava desallotjant l’hotel i tot el barri.

Em remou els budells veure com personatges que donen suport a aquestes bandes d’assassins tenen la màscara posada i participen en aquests actes de respecte i consideració envers els familiars, la resta de víctimes del terrorisme i de retruc tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat que vetllen per tots nosaltres, conseqüència de les malifetes dels seus camarades i, fins i tot, justificant i beneint la violència generada.

Gaudiu del Carnaval qui pugui i com pugui, que desprès vindrà el recolliment i el penediment de la Setmana Santa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li