Maria Capdevila d’Oriola

0
1350

Tot lligant amb l’article anterior, vull ara parlar d’aquesta catedràtica, de nom complet Maria Montserrat Enriqueta Teresa, que ho fou a l’institut Ramon Muntaner de Figueres i a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, a més d’altres (Zafra, Alcoi, Reus). Es tracta d’una personalitat científica i docent de primera categoria, dissortadament poc coneguda i reconeguda, com tantes altres figures de la docència i de la recerca. Amb tot, una de les primeres catedràtiques d’institut i la primera professora matemàtica becada per la Junta de Ampliación de Estudios (JAE) de la República, sense oblidar els seus capdavanters estudis d’Astronomia.

Per apropar-me una mica més al seu perfil biogràfic i professional, començo amb els testimonis de dos col·legues meus adscrits a cada un dels dos instituts. Per una banda, l’amic Joan Ferrerós, en el seu molt documentat llibre Crònica interna del primer institut de l’Estat l’esmenta en 3 ocasions, i en el llistat de professors, la distingeix com si fossin dues persones diferents: Maria Montserrat, que pren possessió l’any 1933 com a catedràtica de Matemàtiques, i Enriqueta, que s’incorpora com a catedràtica de Francès l’any 1942. En dues citacions del llibre, hom llegeix que tenia fama de suspendre molt i d’absentar-se. I encara, situada a Figueres, al recent llibre, també ben documentat, L’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Pedagogia, cultura, identitat, figura com a catedràtica del curs 1935-1936, i s’afegeix que l’any 36 marxa a França i no imparteix docència el curs 1936-1937.

Per la seva banda, un amic meu de l’Institut Jaume Balmes —J. M. Alañà— i exalumne seu pels anys seixanta, ha tingut la gentilesa de passar-me, com a primícia, un extens comentari, inclòs en un llibre commemoratiu del 175è aniversari del Balmes, que diu així:

«Matemàtica espanyola, natural de Cabestany (França) filla de Juan Capdevila Lagasca, representant de la Bayer, i de Thérése d’Oriola de Pallarés. Llicenciada en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona (UB). En 1928 aconsegueix la càtedra interina de Matemàtiques a l’Institut de Zafra, sent la primera dona que obté una plaça de catedràtica de Matemàtiques en un institut. En 1930 obté la càtedra de Francès a Alcoi, i després a Reus. En el curs 1931-1932 es nomenada professora auxiliar de l’assignatura Astronomia General i Física del Globo, sent la primera professora universitària matemàtica de Barcelona. Al 1933 rep de la JAE una beca per anar a la Universitat de París, es va convertir junt amb Carmen Martínez Sancho en una de les dues primeres dones becades a fer estudis matemàtics del país […]. Mentre estava a París va concursar a oposicions i va obtenir la plaça de Matemàtiques a l’Institut de Figueres (1933). Fins el 1935 va anar allargant beques per prosseguir els seus estudis.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, aprofita la seva doble nacionalitat i es queda a França. En acabar la guerra, i passar la comissió depuradora, recuperarà la plaça de Matemàtiques a l’Institut de Figueres, la seva prometedora carrera d’investigadora quedarà truncada per el franquisme, pel fet de ser dona. Al 1966 arriba a l’Institut Jaume Balmes, on roman fins a la seva jubilació el 1975.

De totes les professores que vaig tenir quan jo era estudiant, potser la Maria Capdevila va ser la persona que menys pensava que tingues el seu historial, suposo per la seva senzillesa i austeritat, i que mai ens va parlar d’ella, de qui havia sigut, del que havia fet en la seva vida acadèmica. No érem conscients que teníem davant nostre una de les dones més importants en el camp de les matemàtiques, de les dones científiques del país i ningú mai ens havia parlat d’ella.

Com anècdota, la Maria Capdevila havia de ser molt bona professora, perquè jo, a preuniversitari,vaig aprovar al juny amb ella, cosa que a 5è i 6è de batxillerat, les ‘’mates” sempre les aprovava al setembre. La recordo amb el seu vestit negre, el cap blanc i un monyo molt característic, i aquelles pissarres que ens posava plenes a vessar de latituds, de longituds, d’arcs, graus, minuts, segons, i astronomia. La vaig tenir el primer o segon any que ella havia vingut al centre.

Aquestes primeres catedràtiques d’institut són l’exemple més directe i palpable de la lluita d’aquestes dones procedents de famílies de classe mitjana que van disposar de recursos i possibilitats per tenir una formació solida i accedir a la educació superior […]. Van tenir una gran mobilitat laboral fonamentalment per ser compatible la seva vida laboral i personal, la qual cosa els va permetre profunditzar en les seves investigacions. Durant la República ocuparen càrrecs directrius, i moltes van participar en les activitats promogudes i becades de la JAE, sent el temps més productiu, la dècada 1925-1935. La majoria d’elles va aprofitar les amplies convocatòries de places de càtedres en 1928. Així i tot, les que van sentir simpaties per les forces franquistes van continuar accedint a llocs rellevants durant la dictadura, les defensores de la legalitat republicana van ser condemnades a l’ostracisme.»

Fins aquí els testimonis. Ara bé, la manca d’objectivitat o de veracitat absoluta en algunes dades és evident, des del noms de pila fins a confusions de destinació. Només una anècdota: sembla ser que el mossèn francès que la batejà no va voler posar-li el nom de Montserrat proposat per l’avi, perquè Montserrat, segons aquell capellà, només era el nom d’una muntanya. Cal afegir que ella en els documents privats signava Montserrat.

Podem afegir algunes dades per arrodonir la seva biografia: va cursar estudis de primària i secundària en el Col·legi les Dames Negres de Barcelona, avui Escola Infant Jesús. L’any 1924 ingressà com a alumna a la Facultat de Ciències Exactes, Fisiques, Químiques i Naturals de la UB. Es llicencià l’any 1928, any en què fou anomenada catedràtica interina de l’institut de Zafra, on hi va romandre 2 anys. El 1930 guanya la càtedra de Francès d’Alcoi. El 1933 obté, també per oposició, la càtedra de Matemàtiques del de Figueres. La Guerra Civil, com a tants, li va afectar, però el 1940 recupera la condició de catedràtica, i —previ pas de nou pel de Figueres—, arriba al Balmes l’any 1943, on es jubilarà el 1975.

A banda del seu perfil docent cal valorar el seu protagonisme com a brillant estudiosa d’Astronomia. Ho avalen també dos reconeixements que he localitzat, malgrat una bibliografia molt minsa i a vegades contradictòria, distincions que hom pot interpretar com a anècdotes elevades a categoria:

1.- La companyia Catalonian Airlines batejà el seu Boeing 757-300 amb el seu nom per honorar la seva comunitat de naixement i els estudis d’Astronomia fets com a científica capdavantera a la UB.

2.-Fins i tot, en el llibre de Pilar. Godayol Nogué, Catalanes del XX (EUMO 2006) és considerada com la «Hipàcia del segle XX» pel seu amor i dedicació a l’Astronomia i a les Matemàtiques.

Per acabar la meva mirada amable vers aquesta dona científica capdavantera, nada a la Catalunya Nord, tres postil·les finals.

1. Avui una zona verda del barri barceloní del Carmel porta el seu nom. Ella, duta per responsabilitat ciutadana i, potser per sentiment ecològic i ecologista, va fer mantenir i prosperar el Bosc de Can Gallart, ara terrenys de titularitat pública, i s’anomena Jardins de Maria Capdevila.

2. En definitiva: Maria Capdevila d’Oriola representa el paradigma del col·lectiu de dones amb afany de superació i gran voluntat de servei en contextos històrics difícils en què la dona tenia poques possibilitats d’obrir-se camí professional. Ella fou, becada, amb la doble càtedra —Francès i Matemàtiques—, i amb els seus estudis capdavanters d’Astronomia, tot un exemple premonitori. Malgrat tot, manca encara una biografia, personal i professional completa, objectiva i valorativa.

3. Un suggeriment utòpic. Tan de bo, per via oficial i/o privada, s’endegués una col·lecció o sèrie de biografies de docents il·lustres que han prestigiat l’Ensenyament Secundari, ara potser força en hores baixes. Al llarg de més de 175 anys d’història, els instituts n’han tingut, en tenen i en tindran, amb un brillantíssim currículum, al servei sempre de la formació integral d’adolescents i joves, de l’expansió de la cultura, les humanitats, la ciència i la tecnologia.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li