Manuel, ‘el Guti’: ‘A mi no m’ha empresonat un jutge, jo he comès un delicte i m’han enganxat’

Entre els diferents espais que tindrà el pròxim magazín del Puig de les Basses hi ha una entrevista que en Manuel, ‘el Guti’, ens va fer a les autores d’aquest reportatge i al nostre fotògraf, Àngel Reynal. Tot plegat es va convertir en una agradable conversa que va deixar de banda estereotips i prejudicis. Reproduïm, a continuació, la peça que va presentar i preparar en Manuel

Bon dia, estem aquí al programa El Magazine, amb presència d’uns convidats a qui estem agraïts per haver vingut: Gemma Arché, Gemma Visa i Àngel Reynal, fotògraf perquè porta una càmera bona. Vagi en compte que està a la presó! Ens han vingut a visitar, nosaltres vam estar a la seva redacció i en vam sortir molt contents i molt agraïts per haver-nos convidat. Va ser una experiència nova, perquè ni jo ni els meus companys havíem anat mai a un lloc d’aquests.

Ara tenim una sèrie de preguntes. La primera, que pot contestar qualsevol dels tres, és: Com els va resultar la nostra visita al seu diari?

G.A.: Molt interessant, perquè l’intercanvi d’opinions i d’experiències és sempre interessant.

Però no van tenir por? Perquè no vam veure ni una bossa, eh! [riu]
G.V.: No, por no en vam tenir en cap moment.
G.A.: I de bosses no n’hi ha ni quan van venir vostès ni qualsevol altre dia!
G.V.: Bé, siguem sincers, algú sí que va tenir por. Es preguntaven qui vindria (…) però vam veure que realment estàveu molt interessats i motivats pel que us explicàvem, cosa que no han fet altres grups que ens han vingut a veure a l’HORA NOVA. Vosaltres vau mostrar molt d’interès

Moltes gràcies. Una altra cosa és que nosaltres som inexperts amb el magazín. Ens poden donar alguns consells per poder millorar el magazín i la revista?
G.A.: Jo els consells que donaria serien: primer, organització i planificació. Abans de gravar tenir-ho tot planificat. I segon, buscar temes que puguin interessar a la gent que us escolta. Pensar què és el que més els pot interessar, i que si algú està escoltant i no l’interessa el que dieu deixarà d’escoltar-vos. Heu de buscar la manera d’enganxar l’audiència.

I ara una pregunta més tibant: què és el que no s’atreveixen a preguntar-nos?
G.V.: Per què esteu aquí? Què hauríeu fet per no estar aquí? De què us penediu? Són preguntes lògiques per la gent que no estem a la presó.

Jo t’ho puc resumir en gairebé dues paraules: penediment. És una cosa essencial. Aquí hi som per un delicte que hem comès, cadascú té el seu, però tu quan ets aquí te’n penedeixes. Aquí es demostra que ets home o dona, perquè també n’hi ha, però ets un número. El món et cau a sobre en quatre dies. Jo tinc la sort, o l’avantatge, que sempre miro cap amunt, estic pres però tinc el cap fora.
G.V.: Com s’aconsegueix tenir el cap a fora si ets aquí dins?

Jo estic complint una condemna per culpa meva, no per ningú. A mi no m’ha empresonat un jutge, jo he comès un delicte i m’han enganxat. I ho he d’assimilar. Com s’assimila? Estant tranquil.
G.A.: Això és important, no tothom té aquest concepte tan clar…

No, hi ha molta gent que no el té. I clar, hi ha molta gent que ho passa molt malament, hi ha gent que se suïcida, que s’enfonsen completament i ho perden tot. Aquí la gent viu d’una altra manera. Jo ara estic treballant a la cafeteria, però sempre he intentat estar amb la ment a una altra banda, no en el fet que estic pres. Que ho estic, ja ho sé. I aquí dins hi ha unes normes, m’aixequen al matí, em fan anar al llit… com els nens petits. Però sé que he comès un delicte, sé que he de pagar la meva condemna, i quan l’hagi pagat començaré una vida nova.
G.V.: I què faràs?

Doncs quan surti, gaudir. Primer gaudir de mi i de les meves filles. I després, Déu dirà. El mateix no, això ho tinc claríssim perquè aquí he fet molts amics, però no hi vull tornar… Ara us faig la darrera pregunta: Han passat les Fires i les Festes de la Santa Creu a Figueres i aquí hi ha moltes coses per fer. Jo particularment sí que conec Figueres, però molts companys meus no. Què poden visitar o quines activitats poden fer?
G.V.: Poden gaudir del castell de Sant Ferran, el Museu Dalí, el Museu del Joguet, el Museu de l’Empordà…
A.R.: El Museu de la Tècnica, el Museu de l’Hidro… culturalment és una ciutat molt viva.
G.A.: El que té de bo Figueres és l’entorn. En 20 minuts pots estar a la platja o a la muntanya. En 20 minuts pots tenir-ho tot.

El que més m’agrada és Peralada, pel Casino! [riu]. Bé, doncs, us agraeixo que ens hàgiu vingut a visitar, que hàgiu vingut a veure com treballem aquí, pobrement. Esperem que us ho hàgiu passat bé amb aquests ‘talegueros’.