Manuel, ‘el Guti’: ‘A mi no m’ha empresonat un jutge, jo he comès un delicte i m’han enganxat’

Entre els diferents espais que tindrà el pròxim magazín del Puig de les Basses hi ha una entrevista que en Manuel, �el Guti’, ens va fer a les autores d’aquest reportatge i al nostre fotògraf, Àngel Reynal. Tot plegat es va convertir en una agradable conversa que va deixar de banda estereotips i prejudicis. Reproduïm, a continuació, la peça que va presentar i preparar en Manuel

Bon dia, estem aquí al programa El Magazine, amb presència d’uns convidats a qui estem agraïts per haver vingut: Gemma Arché, Gemma Visa i Àngel Reynal, fotògraf perquè porta una càmera bona. Vagi en compte que està a la presó! Ens han vingut a visitar, nosaltres vam estar a la seva redacció i en vam sortir molt contents i molt agraïts per haver-nos convidat. Va ser una experiència nova, perquè ni jo ni els meus companys havíem anat mai a un lloc d’aquests.

Ara tenim una sèrie de preguntes. La primera, que pot contestar qualsevol dels tres, és: Com els va resultar la nostra visita al seu diari?

G.A.: Molt interessant, perquè l’intercanvi d’opinions i d’experiències és sempre interessant.

Però no van tenir por? Perquè no vam veure ni una bossa, eh! [riu]
G.V.: No, por no en vam tenir en cap moment.
G.A.: I de bosses no n’hi ha ni quan van venir vostès ni qualsevol altre dia!
G.V.: BĂ©, siguem sincers, algĂş sĂ­ que va tenir por. Es preguntaven qui vindria (…) però vam veure que realment estĂ veu molt interessats i motivats pel que us explicĂ vem, cosa que no han fet altres grups que ens han vingut a veure a l’HORA NOVA. Vosaltres vau mostrar molt d’interès

Moltes grĂ cies. Una altra cosa Ă©s que nosaltres som inexperts amb el magazĂ­n. Ens poden donar alguns consells per poder millorar el magazĂ­n i la revista?
G.A.: Jo els consells que donaria serien: primer, organitzaciĂł i planificaciĂł. Abans de gravar tenir-ho tot planificat. I segon, buscar temes que puguin interessar a la gent que us escolta. Pensar què Ă©s el que mĂ©s els pot interessar, i que si algĂş estĂ  escoltant i no l’interessa el que dieu deixarĂ  d’escoltar-vos. Heu de buscar la manera d’enganxar l’audiència.

I ara una pregunta mĂ©s tibant: què Ă©s el que no s’atreveixen a preguntar-nos?
G.V.: Per què esteu aquí? Què hauríeu fet per no estar aquí? De què us penediu? Són preguntes lògiques per la gent que no estem a la presó.

Jo t’ho puc resumir en gairebé dues paraules: penediment. És una cosa essencial. Aquí hi som per un delicte que hem comès, cadascú té el seu, però tu quan ets aquí te’n penedeixes. Aquí es demostra que ets home o dona, perquè també n’hi ha, però ets un número. El món et cau a sobre en quatre dies. Jo tinc la sort, o l’avantatge, que sempre miro cap amunt, estic pres però tinc el cap fora.
G.V.: Com s’aconsegueix tenir el cap a fora si ets aquí dins?

Jo estic complint una condemna per culpa meva, no per ningú. A mi no m’ha empresonat un jutge, jo he comès un delicte i m’han enganxat. I ho he d’assimilar. Com s’assimila? Estant tranquil.
G.A.: Això Ă©s important, no tothom tĂ© aquest concepte tan clar…

No, hi ha molta gent que no el tĂ©. I clar, hi ha molta gent que ho passa molt malament, hi ha gent que se suĂŻcida, que s’enfonsen completament i ho perden tot. AquĂ­ la gent viu d’una altra manera. Jo ara estic treballant a la cafeteria, però sempre he intentat estar amb la ment a una altra banda, no en el fet que estic pres. Que ho estic, ja ho sĂ©. I aquĂ­ dins hi ha unes normes, m’aixequen al matĂ­, em fan anar al llit… com els nens petits. Però sĂ© que he comès un delicte, sĂ© que he de pagar la meva condemna, i quan l’hagi pagat començarĂ© una vida nova.
G.V.: I què faràs?

Doncs quan surti, gaudir. Primer gaudir de mi i de les meves filles. I desprĂ©s, DĂ©u dirĂ . El mateix no, això ho tinc clarĂ­ssim perquè aquĂ­ he fet molts amics, però no hi vull tornar… Ara us faig la darrera pregunta: Han passat les Fires i les Festes de la Santa Creu a Figueres i aquĂ­ hi ha moltes coses per fer. Jo particularment sĂ­ que conec Figueres, però molts companys meus no. Què poden visitar o quines activitats poden fer?
G.V.: Poden gaudir del castell de Sant Ferran, el Museu DalĂ­, el Museu del Joguet, el Museu de l’EmpordĂ …
A.R.: El Museu de la Tècnica, el Museu de l’Hidro… culturalment Ă©s una ciutat molt viva.
G.A.: El que té de bo Figueres és l’entorn. En 20 minuts pots estar a la platja o a la muntanya. En 20 minuts pots tenir-ho tot.

El que mĂ©s m’agrada Ă©s Peralada, pel Casino! [riu]. BĂ©, doncs, us agraeixo que ens hĂ giu vingut a visitar, que hĂ giu vingut a veure com treballem aquĂ­, pobrement. Esperem que us ho hĂ giu passat bĂ© amb aquests ‘talegueros’.