Manel, música en estat pur

0
1041

«Els directes dels Manel sempre són especials. Deliberadament mai sonen igual que graven. Són juganers. S’autoversionen, mesclen i sacsegen temes. L’actuació de dissabte a la nit a la Ciutadella de Roses, damunt l’escenari de Sons del Món, no en va ser una excepció»


Els directes dels Manel sempre són especials. Deliberadament mai sonen igual que graven. Són juganers. S’autoversionen, mesclen i sacsegen temes. L’actuació de dissabte a la nit a la Ciutadella de Roses, damunt l’escenari de Sons del Món, no en va ser una excepció. El públic estava entusiasmat, abans que sonés la primera cançó. L’extraordinària potència amb què va sonar l’obertura del concert amb formigues deixava clara la intenció del grup. En un tres i no res, el nivell de serotonina general augmentava. Dempeus, alçats i amb la disciplina estoica dels soldadets, els assistents cantaven i ballaven davant de la cadira. Semblava que havíem anat quatre mesos enrere, que encara no havíem sofert aquest canvi de paradigma. Teresa Rampell, Les Cosines, i fins i tot Ai, Dolors sonaven i transportaven el públic a una altra època encara més llunyana. Mentrestant, a l’escenari, la boy band catalana només tenia un objectiu: «Volem que, encara que sigui un moment, us oblideu que porteu la mascareta». Ho van aconseguir.

Els barcelonins van culminar les dues hores d’actuació amb un segon bis finalitzat amb una extraordinària versió del ja clàssic Benvolgut. Llums enceses. Sortida ordenada. I per dins felicitat absoluta.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li