L’oportunitat

El passat dijous vuit de setembre es va fer la presentació, al Casino Esport de Figueres, del llibre L’oportunitat, de Jaume Riu, que ha publicat Carles Gorbs editor. El volum és una crònica minuciosa, en forma de cronologia comentada, del procés independentista que vivim. L’autor hi parla d’uns fets objectius que va registrar per escrit en el mateix moment que passaven i ens en dona la seva opinió personal, com si fos un dietari íntim. Hi registra la impressió del moment, sense retocs posteriors. De vegades arriba a fer-ho de manera irònica, però sempre és rigorosa. Així mateix, hi consigna d’altres esdeveniments que al llarg de la història contemporània han constituït moments d’oportunitat per al nostre alliberament (des de la proclamació de la República catalana, el 1931, per part de Francesc Macià, fins al procés de derogació del franquisme). Riu considera que ara vivim una altra oportunitat d’or per assolir la independència i no dubta a fer aquesta afirmació: «Això és una revolució i no una altra cosa». Una revolució democràtica, pacífica i massiva que compta amb la majoria de la població.

L’obra s’afegeix al gran volum de títols que han aparegut referits al procés independentista. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, fet per E. Giralt Quintana, xifrava, el 2019, en 525 els llibres que havien aparegut amb aquesta temàtica. I d’aleshores ençà no han parat de publicar-se’n de nous. En el pròleg de l’estudi, Joan B. Culla deia que aquesta proliferació de títols no feia sinó demostrar que «el desafiament català és, en efecte, la crisi més seriosa que ha experimentat l’actual sistema polític espanyol des de la seva instauració l’any 1978». Aquesta crisi és precisament, segons Riu, la que fa possible l’oportunitat que dona títol a la seva obra.

Dijous passat, les afirmacions que Riu feia al seu llibre podien semblar les d’algú massa decantat cap a un optimisme de caràcter voluntarista. Però diumenge passat, onze de setembre, la massiva manifestació que es va fer a Barcelona no feu sinó corroborar les tesis principals de l’obra que ens ocupa. Contra les veus que parlaven del final del procés independentista i les crides a la desmobilització que des de diferents instàncies es van fer setmanes abans, la manifestació fou un èxit incontestable que no feu sinó refermar la solidesa de l’independentisme. Un moviment que demostra així la seva voluntat combativa contra els qui s’esforcen a «passar full», perquè és perfectament conscient que sense mobilització popular no hi haurà independència i que realment vivim una oportunitat única per assolir la nostra llibertat col·lectiva. Una ocasió que no podem desaprofitar.