
El passat dijous vuit de setembre es va fer la presentaciĂł, al Casino Esport de Figueres, del llibre L’oportunitat, de Jaume Riu, que ha publicat Carles Gorbs editor. El volum Ă©s una crònica minuciosa, en forma de cronologia comentada, del procĂ©s independentista que vivim. L’autor hi parla d’uns fets objectius que va registrar per escrit en el mateix moment que passaven i ens en dona la seva opiniĂł personal, com si fos un dietari Ăntim. Hi registra la impressiĂł del moment, sense retocs posteriors. De vegades arriba a fer-ho de manera irònica, però sempre Ă©s rigorosa. AixĂ mateix, hi consigna d’altres esdeveniments que al llarg de la història contemporĂ nia han constituĂŻt moments d’oportunitat per al nostre alliberament (des de la proclamaciĂł de la RepĂşblica catalana, el 1931, per part de Francesc MaciĂ , fins al procĂ©s de derogaciĂł del franquisme). Riu considera que ara vivim una altra oportunitat d’or per assolir la independència i no dubta a fer aquesta afirmaciĂł: «Això Ă©s una revoluciĂł i no una altra cosa». Una revoluciĂł democrĂ tica, pacĂfica i massiva que compta amb la majoria de la poblaciĂł.
L’obra s’afegeix al gran volum de tĂtols que han aparegut referits al procĂ©s independentista. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, fet per E. Giralt Quintana, xifrava, el 2019, en 525 els llibres que havien aparegut amb aquesta temĂ tica. I d’aleshores ençà no han parat de publicar-se’n de nous. En el pròleg de l’estudi, Joan B. Culla deia que aquesta proliferaciĂł de tĂtols no feia sinĂł demostrar que «el desafiament catalĂ Ă©s, en efecte, la crisi mĂ©s seriosa que ha experimentat l’actual sistema polĂtic espanyol des de la seva instauraciĂł l’any 1978». Aquesta crisi Ă©s precisament, segons Riu, la que fa possible l’oportunitat que dona tĂtol a la seva obra.
Dijous passat, les afirmacions que Riu feia al seu llibre podien semblar les d’algú massa decantat cap a un optimisme de carà cter voluntarista. Però diumenge passat, onze de setembre, la massiva manifestació que es va fer a Barcelona no feu sinó corroborar les tesis principals de l’obra que ens ocupa. Contra les veus que parlaven del final del procés independentista i les crides a la desmobilització que des de diferents instà ncies es van fer setmanes abans, la manifestació fou un èxit incontestable que no feu sinó refermar la solidesa de l’independentisme. Un moviment que demostra aixà la seva voluntat combativa contra els qui s’esforcen a «passar full», perquè és perfectament conscient que sense mobilització popular no hi haurà independència i que realment vivim una oportunitat única per assolir la nostra llibertat col·lectiva. Una ocasió que no podem desaprofitar.
Leave a Reply