Lluís Sayeras: “Necessitem la proximitat amb el client per servir-li el material ràpidament”

0
753

És un dels propietaris i gerents d’Olympia Grup. Dins el grup trobem Establiments Olympia, una empresa dedicada a la venda de recanvis, accessoris i pintura per a automoció i nàutica, entre d’altres. I també Olympia II que és la continuació de la línia de negoci que va establir el seu fundador, Ricard Quera Cullell. A l’entrevista, Lluís Sayeras ens n’explica el passat, el present i el futur


S’ha notat la crisi de la pandèmia al seu sector?
Ha sigut i és un any molt complicat, aquest 2020 és un any que hem tingut uns mesos de tancament total, llavors va venir l’estiu i semblava que reactivés una mica l’activitat i aquest final d’any tot ha estat molt parat i tranquil. De les diferents activitats o branques que tenim com a empresa n’hi ha que han notat la situació complicada més que d’altres. N’hi ha que tenen molta activitat i d’altres que està tot més tranquil, però veient els sectors que estan de cara al públic, com ara el turisme o la restauració, nosaltres no ens podem queixar massa.

Me’n vaig als inicis de la història d’Olympia. Comença el 1949 amb recanvis de bicicletes, és així?
Tot això ho comença el meu avi i ara ho seguim amb els meus germans i cosins. Ell va començar l’emprenedoria amb peces per bicicletes, a casa feia pegats i vàlvules per inflar les rodes i en aquella època, les bicis portaven unes xarxes perquè les dones que anaven amb faldilles no se’ls enganxessin a la roda i, per tant, feia aquestes xarxes. Aquest producte el venien a tot Espanya i es feien els encàrrecs per carta. Llavors, quan es va començar a treballar amb plàstic, feien també vestits impermeables de plàstic per la pluja. I agafaven el tren i anaven per Espanya a vendre els productes. A mesura que en altres zones es va activar aquest sector, la venda era cada vegada més complicada, i tot va quedar en un mercat més local. I a partir d’aquí, el 1949 fa l’establiment fix amb la botiga, i això ha anat creixent fins avui. En l’actualitat l’empresa s’ha diversificat i tenim la branca de recanvis d’automòbil, que va començar l’any 1963 aproximadament, tenim recanvis de motocicleta i bicicleta, també tenim pintures de tota mena tant industrials, com de decoració o carrosseria, i el nostre ram és tota l’oferta de maquinària per automoció, pintura, mecànica…

L’empresa segueix fent venda nacional?
El mercat que tenim ara podríem dir que és provincial, comarcal i sobretot local. Nosaltres, en general, necessitem tenir una proximitat amb el client. Sí que és cert que tenim botiga de venda en línia i venem a tot Espanya, Portugal i també una mica de França, però nosaltres necessitem aquesta proximitat amb el client per poder-li portar el material ràpidament, i així oferir el nostre servei amb un temps de resposta curt i àgil.

De fet, quan algú no sap on trobar una peça concreta, sempre hi ha qui diu «ves a l’Olympia, allà ho tenen segur».
El que intentem és tenir el màxim servei possible amb tot el que venem. La nostra competència, entre cometes, ven el mateix producte que venem nosaltres, i tant nosaltres com ells intentem donar un servei bastant exclusiu, que és el que et pot diferenciar de la resta, com ara el tracte directe amb el client, personalitzat i molt proper.

Amb els anys l’empresa ha crescut, però ha mantingut l’essència de l’avi i del món de les bicicletes amb l’Olympia II.
La idea de l’Olympia II era la continuïtat del negoci inicial, seria la continuïtat dels productes que va començar l’avi. Val a dir que el món de la bicicleta i el ciclisme ha canviat molt perquè el tipus de bicicleta que es venia en aquell moment era una bicicleta molt senzilla, no tenien bicicletes de gran qualitat i, de fet, el mercat no en tenia tampoc. La bicicleta que teníem abans era la que avui podries trobar en grans superfícies, i el que intentem en l’actualitat a Olympia II és desmarcar-nos amb un producte de qualitat i d’alta qualitat i donar un bon servei amb taller mecànic i de reparació. D’aquesta manera podem oferir un producte i un servei molt personalitzat al client, ja que el món de la bicicleta ha evolucionat molt.

D’on surt el nom d’Olympia?
Doncs la veritat és que no ho sé dir ben bé, l’avi no sé exactament d’on el va treure, des dels inicis li va posar així i mai ens va acabar d’explicar per què el va escollir. No sé si tot plegat tenia a veure amb les Olimpíades i li va agradar el nom. Per dates, el 1949 es crea el negoci sota el nom de Ricard Quer, i el 1972 es transforma en societat i passa a dir-se Establiments Olympia. Llavors el 85-86 separem les societats i es crea Olympia II que agafa tot el que és motocicleta i bicicleta, i Establiments Olympia es queda amb el recanvi d’automòbil.

Si era una estratègia de màrqueting, va funcionar perquè la gran majoria de la població sap què és el nom d’Olympia.
No crec que fos estratègia de màrqueting [entre riures], però trobo que va ser encertat, perquè així l’empresa no està tan associada a un cognom sinó a un nom diferent. Això també ens va permetre, al seu moment, crear una marca pròpia i tenir el nostre emblema sense dependre del nom de la persona que hi ha al darrere.

Al començament deia que hi ha hagut branques de l’empresa que han patit més que d’altres. Entenc que les bicicletes no han patit.
La bicicleta és el producte que ha fet el boom més espectacular. La gent s’ha llançat a la muntanya i al carrer a fer esport, l’altre dia sentia a la ràdio que hi ha gent que s’ha aficionat a córrer quan no ho havien fet mai. I el mateix ha passat amb la bicicleta, hi ha gent que ara s’ha aficionat molt al ciclisme i no havien sortit mai, fins ara, a fer una ruta. El problema que tenim amb les bicicletes és que no hi ha material, no tenim producte per servir. La gent es vol comprar una bicicleta de gamma mitja-bona, i si ets una persona de mida estàndard, no hi ha estoc. Hi ha marques que estan servint a un any vista, 9-6 mesos…

Havia passat mai aquest fenomen de no tenir estoc de bicicletes?
No, no havia passat mai. El que ha passat alguna vegada és que hi hagi trencades d’estoc d’un producte, però tens proveïdors que quan et servien malament et servien el material a trenta dies i ara t’estan servint a tres-cents dies.

Foto: Àngel Reynal

I només faltava l’embús del canal de Suez. Ha afectat molt al seu servei?
S’ha notat amb algun proveïdor que ens diu que tenen els contenidors dins del vaixell que està bloquejat allà. El vaixell encara està allà aturat esperant que algú pagui el rescat i les assegurances s’estan discutint entre elles. I en molts de sectors es troben que tenen els contenidors allà parats i no els poden tocar. I tornar a fabricar i omplir un vaixell així són 6 mesos de termini. A vegades penses que ho volen fer servir d’excusa i no saps si és realment veritat, però els terminis de lliurament dels recanvis és brutal i ha canviat molt. A vegades quedes malament amb gent o clients que es pensen que els enganyes i que no els vols servir el material, però la realitat és que no n’hi ha.

Coneix el nombre de referències de peces i recanvis que teniu?
Devem tenir unes 200.000 referències.

Quina és la peça que històricament s’ha venut més?
Això és molt complicat de dir perquè tot evoluciona i les modes van canviant al llarg del temps. El que sí que hem notat són els canvis de tendències amb els anys. Per exemple, al sector de l’automòbil, va haver-hi un pla renove fa anys que en qüestió de sis mesos van desaparèixer del mercat els R5, 4L els 2CV, etc. i va sortir un altre tipus de cotxe, amb una problemàtica de recanvi molt diferent. Al cap del temps, van sortir els catalitzadors, i teníem un magatzem de 3.000 m2 de tubs d’escapament que es venien com a xurros i que van deixar de vendre’s de cop. Ara, en l’actualitat, els vehicles d’avui dia s’espatllen molt diferent.

Ara amb el cotxe elèctric es notarà un canvi de tendència en recanvis?
Amb l’elèctric ja veurem què passa. El canvi al cotxe elèctric és un tema que em sembla que se n’ha de parlar durant molt de temps encara. Aquí a Figueres, si agafes el carrer més petit que trobis i canvies tots els vehicles per vehicles elèctrics, ens haurien de posar quatre torres d’alta tensió al mig de la rambla perquè no hi ha prou llum per carregar aquests vehicles. Per tant, és un factor que ha d’evolucionar molt, ja veurem com canvia. Ens canviarà el món, evidentment, però ara fa més por el cotxe autòmat, que no necessita conductor, que no el cotxe elèctric. Arribar al fet que el 90% de la població tingui cotxe elèctric serà molt difícil. És un vehicle encara molt de ciutat i molt exclusiu, en parlen els polítics perquè els va molt bé per fer discursos, però encara no és la solució.

Deia que li feia més «por» el cotxe sense conductor. Per què ho creu així?
Perquè representarà una conducció molt més eficient en tots els sentits que us pugueu imaginar. Vol dir que el cotxe frenarà menys, donarà menys gas i això vol dir que no farà patinar l’embragatge…

I tot això vol dir que es trencarà menys.
S’espatllarà molt menys i segurament no hi haurà tants accidents, per tant, no hi haurà xapa i pintura tampoc. Això pot ser més impactant pel món de l’automoció, molt més que el vehicle elèctric, que avui encara és una utopia. És molt maco i bonic això del vehicle elèctric, però perquè et surti a compte has de fer molts de quilòmetres i si fas molts de quilòmetres, no et dona el rendiment que et dona un vehicle de gasolina o dièsel. Necessitem uns quants anys perquè això evolucioni i sapiguem cap on anem.

Quin ha de ser el futur de l’empresa Olympia?
Doncs intentar donar servei durant molt de temps, intentar millorar dins el nostre camp, i així oferir el millor servei als nostres clients. I intentar ser un referent dins del nostre sector, la competència cada dia és més gran i és més complicat lluitar-hi, però de moment la il·lusió i les ganes de continuar les tenim. Només esperem donar servei durant molt més de temps.

Es nota molt la competència amb les grans superfícies?
Bé, el client de grans superfícies no és el client que ens trobem aquí a l’Olympia. Si vas a comprar a una gran superfície, entres, mires l’etiqueta i pagues. I el client que ve aquí a casa, el que intentem és aconsellar-lo en el que vol fer, explicar-li el pro i el contra de pagar una mica més per un producte de qualitat. O no, perquè no sempre és més car. El perquè paga la pena gastar-se una mica en funció de les necessitats perquè el producte té una qualitat diferencial del que pot trobar a una superfície.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li