Lídia Albert: «La Cursa de la Dona com abans no la podem fer per prudència i per amor a la població i a nosaltres»

0
832

La Cursa de la Dona de Figueres celebrarà diumenge la seva sisena edició. Ho farà, per segon any seguit, amb un format reduït, tenint en compte que des de l’organització, Grup Iris, així ho han decidit per «prudència» davant d’un context encara influenciat per la covid-19. De moment, superen les 1.000 inscripcions, però esperen augmentar la xifra i assolir més recursos per finançar els serveis i les teràpies


Il·lusionades amb la cursa d’aquest diumenge?
La il·lusió no es perd mai, el que passa és que comencem a estar preocupades perquè per segon any consecutiu, i a causa de la covid-19, hem punxat. Sense mala fe, ni molt menys, la gent no pren consciència del motiu pel qual existeix aquesta cursa: existeix perquè fa vuit anys es va crear Grup Iris, que és una associació d’afectades per càncer de mama que es va crear per poder donar sortida a moltes peticions de molta gent, que necessiten teràpies físiques o psicològiques, i per poder donar també suport a la investigació. Amb la cursa física, abans de la pandèmia, les coses ens havien anat molt bé, tothom va respondre, i aquells diners ens van permetre poder agafar embranzida i oferir molts serveis diferents, que no són gratuïts.

El virus ho ha canviat tot, doncs?
Sí. S’ha de tenir en compte que avui estem a unes 1.100 inscripcions. No vull donar un missatge de negativitat, ni molt menys, perquè això atrau a més negativitat. El que vull és transmetre un missatge esperançador: encara ens queda una setmana, i pot ser que durant aquest temps la gent pugui reflexionar i veure que, encara que no es pugui fer la cursa com abans —una concentració que havia aplegat més de 5.000 persones— sí que es pot fer de manera individual o en grups petits. La cursa com abans no la podem fer per prudència, per amor a la resta de la població figuerenca i per amor a nosaltres mateixes, que som un col·lectiu de risc i ens hem de cuidar. En aquest sentit, hem procurat fer un exercici d’empatia, ha prevalgut la prudència.

Durant aquests últims dies li ha passat pel cap celebrar la cursa amb un format similar al d’abans de la pandèmia?
Nosaltres ens vam reunir fa uns mesos amb l’Ajuntament i vam prendre aquesta decisió, la de fer-la virtual. Cal tenir en compte que necessitem un mínim de quatre mesos per preparar tot això, el Procicat no ens deixava fer-la com sempre, i tampoc sabíem la situació que hi hauria més endavant. Imagina’t que a mi se’m gira el pensament i la convoco per fer-la de manera física i la situació, mesos després, no ho permet. En el nostre cas, no podíem fer una cursa amb el circuit que tenim marcat, i és molt difícil canviar-lo: ens va passar pel cap que el recorregut passés per la general, però logísticament no ens ho haguessin permès. És una situació complicada, ens fa molta pena, però crec que és molt més important que aquest grup de voluntàries —cal recordar que som voluntàries— pugui anar a dormir amb la consciència tranquil·la de saber que ningú s’haurà infectat per culpa nostra.

En tot cas, més de 1.000 participants, en una prova virtual, tampoc és una xifra baixa.
Aquesta xifra està molt i molt bé, sí, hem de mirar la part positiva. I també hem de valorar la fidelitat d’aquest miler de persones, a qui ho agraïm enormement. Any rere any estan amb nosaltres, perquè coneixen l’essència de la cursa: a part de donar-nos a conèixer, és principalment el fet de recaptar fons per poder passar l’any i poder oferir diferents serveis a les usuàries. Aquest any, per exemple, hem fet un sobreesforç i hem pogut enviar a cost zero un grup de gent que té metàstasi a un centre especialitzat amb fisioteràpia oncològica de Girona.

Ganes de celebrar una edició amb plena normalitat, entenc.
Moltes. Quan mirem fotografies d’edicions passades, dels records d’altres anys, ens emocionem, no t’enganyaré, tenim llàgrimes als ulls, perquè sabem que ara no ho podem repetir. A part de treballar moltíssim, nosaltres ens ho passem molt bé, estem molt a gust fent aquesta mena de feina perquè som conscients del retorn que té. La Cursa de la Dona de Figueres, en el seu format habitual, ja tornarà. Sumarem totes les energies i esforços perquè l’any vinent pugui ser així.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li