L’Hora del Poble: Llers

És un dels pobles de l’Alt Empordà amb més patrimoni històric i paisatgístic de la comarca

El poemari més conegut de Llers és el de Carles Fages de Climent i Salvador Dalí, Les bruixes de Llers, publicat el 1924. Però Montserrat Vayreda, dedica el següent poema acròstic a la població, dins el volum L’Alt Empordà, passat i present dels seus pobles:

Llers dels bruixots i bruixes,
Llers mai fa res al revés,
Escassament cull maduixes,
Recull fruit dels cirerers.
Set castells tingué, ni un més.

Llers és un dels pobles de l’Alt Empordà amb més patrimoni històric i paisatgístic de la comarca. Té un terme municipal de fins a de 21,28 km2 i està situat al nord-oest de la ciutat de Figueres, al sector que hi ha entre la plana fluvial empordanesa i els primers contraforts prepirinencs. Els límits del terme municipal es reparteixen de la següent manera: al nord amb Pont de Molins, a l’est amb Figueres, al sud amb Avinyonet de Puigventós i a l’oest amb Cistella i Boadella d’Empordà. D’altra banda, cal destacar que a banda del poble de Llers, també té agregats els nuclis d’El Poblenou, Els Hostalets i La Vall.

LA HISTÒRIA. A la següents pàgines desgranarem més curiositats sobre el poble de Llers, però cal saber que les primeres notícies documentals del poble són del segle X. Allà s’hi esmenten les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, del 974, que van ser confirmades el 982. Se sap que la població i l’entorn del terme municipal de Llers van ser un lloc de frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries, i va ser un lloc estratègic. Ho va ser gràcies a l’entorn del seu castell medieval, ja que els altres onze castells que en depenien formaven una important xarxa defensiva. Un altre dels fets que va marcar la història del poble de Llers va ser la volada de 1939 durant la Guerra Civil espanyola. Al poble encara hi havia dotze castells, però el 8 de febrer, les tropes van bombardejar l’església de Sant Julià, utilitzada com a polvorí per les tropes, i van destruir l’església i un plegat de cases que hi havia del poble.